dissabte, 16 d’agost de 2008

El regal d'avui

Des de molt joveneta, tinc el costum de dormir amb un petit transistor sota el coixí. Havia estat motiu de disputes a casa, perquè els meus pares em deien que no descansava, que no podia ser bo dormir tota la nit amb la ràdio engegada, però jo vaig seguir fent-ho, sóc tossuda, i fins avui.

M’agrada adormir-me sentint música o qualsevol programa nocturn, sempre són especials les converses que s’hi donen, i, durant el curs, despertar-me amb les notícies, les úniques que durant el dia podré escoltar fins al vespre que torni a ser a casa.

Quan faig vacances, i sóc per casa, mai sé què em trobaré quan em desperti, tant per l’hora, perquè lògicament ho faig sense despertador, com per la programació d’estiu, que sempre és més diversa, i avui he tingut un magnífic regal: he obert els ulls sentint aquesta versió de What a wonderful world del Louis Armstrong.

Només és dissabte, només 16 d’agost, cap data especial per a mi, però cal que sigui res especial perquè la vida et faci un regal? M’he sentit tan afortunada que he vingut a veure si la trobava per tenir-la, tornar-la a escoltar i compartir-la amb qui passi per aquí.


Eva Cassidy - What a wonderful world

17 comentaris:

La Gioconda ha dit...

Doncs molt agraïda us estic, la cançó es fantàstica!!!

Striper ha dit...

Una bonica versió pero el el louis es molt Louis..

Cesc ha dit...

Despertar-te amb aquesta cançó t'està dient qeu tindràs un bon dia... un dia ple de coses... i saps? jo també dormia sempre amb la ràdio ficada i quan tornava ella continuava parlant... jeje res a seguir escotlant la ràdio i tenir dies especials :)

Llum ha dit...

Jo no podria dormir amb la radio. Si al matí me la poso com a despertador, i de seguida em desperta! Jo em despertaria un munt durant la nit.

I això que jo vaig tot el dia amb la radio!

Ara, la cançó, genial!

Jesús M. Tibau ha dit...

tots els dies són bons per fer-nos regals. I si no és cap dia especial (que tots ho són), el regal encara té més mèrit i s'agraeix més

mossèn ha dit...

sota el coixí ... sempre hi tinc una mà ... sí, m'autocaricio constantment !!! ... salut

ddriver ha dit...

aiixxxxxx i en louis???de totes formes un gran despertar

Nits ha dit...

Una meravellosa manera de despertar-se Rita i de començar el dia recordant que hi ha moltes coses fantàstiques. Clar que sí!!!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Bona manera de començar el dia. sempre he cregut que no cal que sigui un dia especial per fer-lo "especial".

Que tinguis molts dies meravellosos.

XeXu ha dit...

És molt però que molt friki tenir una radio sonant tota la nit sota el coixí. Però mira, m'has recordar que algunes vegades ho havia fet, ara fa molts anys, quan em quedava a dormir a casa una antiga nòvia. Em costava dormir, i deixàvem música posada tota la nit, i així em distreia. Ella dormia com un soc tota la nit.

Joana ha dit...

Jo també en tinc una a la tauleta, però m'adormo massa aviat. Abans recordo que havia escoltat obres de teatre! Impressionant!
M'agraden aquests petits regals!
Bon cap de setmana Rita!

estrip ha dit...

what a wonderful world! quan volem eh!

STEVE ha dit...

som molts es que escoltam sa radio entre jansols.....
molt bon blog
fins aviat

el paseante ha dit...

També m'agrada escoltar la ràdio al llit amb auriculars. Normalment la tanco abans d'adormir-me. Però més d'un dia i de dos em desperta algun petit regal com el teu.

Rita ha dit...

M'alegra que us hagi agradat, gioconda.

Cert, striper, el Louis és molt Louis, però aquesta versió, just per despertar-se mica en mica i mandrejar...

Gràcies, cesc! Dies especials per a tu també, maco... :-)

Dec tenir un son profund, llum, però el cas és que a mi no em desperta...

Cert, jesús!

Hehehe mossèn

Sí, sí, en Louis és el millor, ddriver, però aquest despertar va ser dolcet dolcet...

Sí, nits, maca. Recorda-ho tu també eh... ;-)

Gràcies, horabaixa! Bons desitjos per a tu també...

Hehehehe xexu! Doncs dec ser una friki!

Sí, joana, fa anys, a CatRàdio, els diumenges a la nit, recordo haver escoltat Mirall Trencat. Va ser molt interessant i em va encantar!

Ummmmmm sí, strip!

Gràcies, steve! Quina parla més dolça... ;-)

I és agradable, oi, paseante?

el paseante ha dit...

Sí que ho és Rita, però de vegades m'hi trobo el Losantos :-)

Rita ha dit...

Home, paseante! Et van les emocions fortes veig! ;-)