dimarts, 5 d’agost de 2008

Barcelona - Buenos Aires / Buenos Aires - Barcelona


Ahir vaig passar una vetllada molt especial. Una passejada per la platja de la Barceloneta, un sopar en un restaurant del Palau de Mar, després passeig per la passarel·la del Maremagnum, seguidament rambla amunt fins la plaça Reial, plaça Sant Jaume i plaça del Rei.

Durant el sopar vam fer plans de viatges: un creuer per l’Amazones –que el més probable és que no faci mai–, celebrar el proper aniversari a Buenos Aires –aquest té més possibilitats–, al febrer,... Va ser com 8 anys enrera que érem a Buenos Aires, les mateixes persones, i fèiem plans de viatges també.

Jo hi havia anat amb un argentí, que viu a Catalunya fa molts anys, i allà vaig conèixer els seus amics de joventut, alguns dels quals ara han vingut a passar uns dies per Europa. Em van ensenyar la ciutat, una ciutat preciosa i enorme, encara ahir em recordaven com un dia, que vaig sortir sola a voltar, al vespre els vaig explicar que gairebé m’havia fet por creuar l’Avinguda 9 de Julio de gran que la vaig trobar –140 metres d’amplada, i considerada una de les més amples del món.

Quan hi vaig anar vaig sortir d’aquí amb abric i vaig arribar que era estiu. Havia pres una mica de sol artificial, però tot i així estava blanca i ells ben morenets. Ahir, va ser tot el contrari, havien sortit de Buenos Aires amb 0º, estan blancs com la llet, fa cosa i tot mirar-los amb el nostre color.

Quan viatjo procuro llegir coses del país i abans d’anar a Buenos Aires vaig llegir Guapa, rica, culta i argentina, del Xavier Febrés, que vaig rellegir a la tornada també, i encara el vaig gaudir molt més. De tornada, també, vaig llegir la biografia de la Victoria Ocampo, editada per Circe. Havia sentit parlar d’ella, sabia que era argentina i una activista cultural, però poc més. Després, vaig saber que va ser una dona generosa, guapa, culta, als 10 anys ja parlava correctament anglés i francès, oberta al món i al seu temps, nascuda l’any 1890, en el si d’una família milionària de l’aristocràcia, i que va dedicar la seva vida a la seva gran passió: la literatura. Per casa seva van passar Rabindranath Tagore, André Malraux, Albert Camus, o José Ortega y Gasset, que la va definir com “la Mona Lisa de l’hemisferi sud”.

El 1931, va fundar la revista Sur, que va dirigir durant gairebé 40 anys, i que va donar a conèixer autors com Jorge Luis Borges, Juan Rulfo, Adolfo Bioy Casares o Ernesto Sábato. La seva incansable activitat en favor de la cultura i de la llibertat es va veure obstaculitzada per la incomprensió d’una societat patriarcal i masclista i per les persecucions del règim de Perón. Va morir el 1979 a l’edat de 88 anys.

De tornada vaig descobrir Fito Paez i no parava d’escoltar el seu àlbum, Abre, editat el 1999. Feia molt, anys, que no l’escoltava. Avui, des de que m’he llevat que l’estic escoltant de nou.

Viatjar és fantàstic, però, si coneixes gent del país, encara ho és més. I retrobar-se al cap dels anys, com vam fer ahir, és molt entranyable i emotiu. Ahir, vaig ser molt feliç.

11 comentaris:

ddriver ha dit...

tothom va a Argentina ultimament

Cristina ha dit...

ddriver ho diu per mi. He fet el meu segon viatge a Argentina i no serà pas l´últim. Per mi Buenos Aires és un lloc molt especial. Allà hi viu una amiga que és com una germana per mi. I han quedat molts records...

La Gioconda ha dit...

Descriviu uns paratges anhelosos de ser visitats, on pare aquesta Barcelona que anomeneu??

I Buenos Aires està en guerra o passa gana??, es que una companya vostre explica que el mon està molt malament i sabeu que?, tinc por de fugir definitivament del meu quadre, aqui penjada no tinc preocupacions :-(

Joana ha dit...

Potser el millor de viatjar és les persones que coneixes del país on vas. Allò que t'ensenyen en viu i el record que sempre més et queda. Són amistats llunyanes i properes alhora, perquè et fan sentir i en definitiva sentir és viure-ho un altre cop.
No conec Argentina però m'agradaria.
Referent al post anterior estic amb tu, les dues últimes m'han deixat freda i amb poques ganes de llegir-lo en temps.
una abraçada Rita!

Cesc ha dit...

La gent en parla maravelles, i no sé perquè cada vegada en conec més d'ARgentins... m'agradaria anar-hi, la Plaça Sant Jaume! quins records m'agrada!

Gatot ha dit...

viatjar -lluny o a prop- sempre queda en poca cosa si no fas amistat; i sempre és bonic poder retrobar bones sensacions.

Emily ha dit...

M'agrada que sigues feliç i que gaudeixis de nit com aquestes. Els argentins tenen alguna cosa que enamora..
A mi el disc de Fito Paez que més m'agrada es Circo Beat. Crec que és el millor.

Striper ha dit...

Recordo que un dels primers llibres que em van regalar va ser un de Martin Fierro. m'el va regalar una tieta que tenia a la Argentina.

Rita ha dit...

Ei, ddriver, que fa 8 anys que hi vaig anar...

Val, cristina, així ja ho entenc. És una ciutat molt maca, oi? És bo tenir bons amics, siguin on siguin.

No et moguis no, gioconda, tindries massa ensurts...

Una ciutat molt maca, joana. Crec que t'encantaria pel que intueixo de tu... ;-)

Vinga, cesc. Fes un pensament! :-)

Tens tota la raó, gatot! :-)

Gràcies, emily. Saps... ets un sol! :-)

Jo també hi tenia parents, striper, però al morir els pares, ja els he perdut la pista. Em deu quedar una cosina, suposo...

el paseante ha dit...

M'agrada la ruta que vas regalar als argentins. Segurament els va agradar. Tinc ganes d'anar a Buenos Aires. Sempre m'ha atret. I creuar una avinguda de 140 metres deu ser com una de les meves passejades d'una hora.

Rita ha dit...

T'encantaria, penso, paseante! A més, allà podries caminar infitivament... Les avingudes són llarguíssimes! ;-)