divendres, 15 d’agost del 2008

Malentesos


Sovint, quan diem o escrivim coses, a més de les paraules, i el seu significat, normalment evident, hi donem una interpretació, una intenció, una voluntat i, això darrer, no sempre és rebut tal i com nosaltres ho hem pretès i/o enfocat.

De la mateixa manera, ens passa a nosaltres quan llegim o sentim una cosa.

Si això ho portem a una conversa entre dues persones o a un correu-e, pel fet de ser més personal, encara s’acostuma a filar molt més prim.

Si hi afegim que la innocència fa anys que l’hem perduda, i no som com els nens, que no tenen cap malícia, el més probable és que l'errònia interpretació que li donem sigui negativa o desfavorable.

Per fortuna, si entre les dues persones hi ha una bona relació, serà fàcil aclarir-ho, ampliant l’explicació, però si la relació ja té dificultats, o hi ha poca, nul·la o mala relació, això pot arribar a ser una catàstrofe.

Recentment m’ha passat: una cosa escrita en un correu-e amb una intenció, totalment positiva, ha estat malentesa. Per sort, la mateixa persona se n’ha adonat de seguida, sense la meva intervenció, i ha reaccionat amb tota contundència, demanant disculpes. Aleshores, he aprofitat per mostrar-li tot el meu afecte i respecte, que ja l’hi tenia, però a més ara per la seva noble actitud.

No he pogut evitar, però, reflexionar al voltant d’això i pensar-hi: Quantes vegades no se m’ha entès bé o jo no he entès bé? Quines conseqüències ha pogut tenir això?

No puc repassar ara tota la meva vida, és llarga, ni totes les meves relacions, són moltes al llarg d’aquesta llarga vida, no arribaria mai al dia d’avui i el passat, passat està, però sí que em puc plantejar mirar d’entendre millor les persones i intentar sempre que pugui, si més no, mirar d’aclarir sempre qualsevol cosa que pugui esdevenir un malentès. Tant si ha sortit de mi, com si m’ha arribat a mi.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Sempre devant de una dubte o una cosa que no ens quadra millor aclarir-ho no?

Jo Mateixa ha dit...

Quantes vegades posar o no posar un punt, una coma o un signe d'admiració en un escrit a creat problemes?? a mi algun cop per que jo puc escriure-ho en un sentit però qui ho llegeix està de mala lluna o el que sigui i ho interpreta com vol.

Així que de vegades la culpa no es de qui ho escriu, si no de qui ho llegeix, que ho interpreta com vol, no?

Petons!!!!

Anònim ha dit...

Quant es parla amb algú, sempre es poden cometre errades, que es poden rectificar i aclarir d'inmediat.

Amb els escrits. s'ha de ser molt més curós, donç, a vegades, quant vols rectificar, el mal ja está fet i costa molt més aclarir-ho.

Avants de fer arribar un escrit, ni que sigui un e mail o un post en un blog (o bloc) d'internet, cal llegir-lo un parell de vegades i de manera crítica, quant encara s'es a temps de rectificar.

Carme Rosanas ha dit...

És una bona reflexió. Jo me l'he feta molts cops. He decidit que sempre que jo interpreti alguna cosa negativament, he de pensar si no es podria interpretar d'alguna altra manera.

I per descomptat aclarir-ho de bon rotllo. Enfadar-se, sempre acaba sent un mal negoci.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Tens tota la raó del món... fins i tot a la cara es mal entenen coses, imaginat per escrit, on naltros fem una interpretació i el receptor en pot tenir una altra per les raons esmentades en el teu post... però forma part del ésser humà... recalcar el què vols dir per evitar que continuï passant. Una abraçada i que no sigui res!

Joana ha dit...

A vegades la pressa ens traiciona. Tenim ganes d'immediatesa i escrivim o llegim amb presses.
Quan rellegeixes quelcom sempre hi veus més que el primer cop.
Apuntem-nos al moviment Slow!
Boncapdesetmanallarg Rita!

Anònim ha dit...

garcies

La Gioconda ha dit...

Poder millor parlar-ne cara a cara abans d'enfadar-se no?

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Molt bona la teva reflexió, i a més, molt quotidiana.

No es fàcil adonar-se'n, ni es fàcil, a vegades, aclarir-ho. I no entenc el perquè.

Tots en patim les conseqüències.

el paseante ha dit...

Encara recordo que un comentari teu (i un altre de l'Emily) em va fer despenjar un post una vegada. És broma, eh? Ja vam aclarir el malentès quan tocava.

Sadurní ha dit...

És increïble els malentesos que s'arriben a donar en emails, sms, comentaris a fòrums o blocs, etc. Suposo que per això en el món de l'empresa sempre et diuen que els correus han de ser molts neutres, fins i tot freds, sense punts suspensius ni exclamacions, i evitant la sempre deliciosa ironia.

Salutacions.

Rita ha dit...

Cert, striper, però i si no t'ho diuen i comencen a passar coses?

Poden ser les dues coses, jo mateixa...

Sempre ho faig, josep-Empordà, però, com control·les la interpretació de l'altra persona...

Gràcies, carme. Una abraçada, maca!

Gràcies, cesc! Per sort, no ha estat res i n'estic ben contenta... :-)

Cert, joana, les presses no són mai bones. Visca l'Slow! :-)

A tu, anònim!
Petons!

Cert, cristina, i aquesta és una gran persona, de debò!

Sí, gioconda, però a vegades no és senzill...

Gràcies, horabaixa!

Uff, paseante, cert! I recordo que després em va saber un greu...
Petons, maco!

Ben complicat, sí, sv...