Malentesos

Sovint, quan diem o escrivim coses, a més de les paraules, i el seu significat, normalment evident, hi donem una interpretació, una intenció, una voluntat i, això darrer, no sempre és rebut tal i com nosaltres ho hem pretès i/o enfocat.

De la mateixa manera, ens passa a nosaltres quan llegim o sentim una cosa.

Si això ho portem a una conversa entre dues persones o a un correu-e, pel fet de ser més personal, encara s’acostuma a filar molt més prim.

Si hi afegim que la innocència fa anys que l’hem perduda, i no som com els nens, que no tenen cap malícia, el més probable és que l'errònia interpretació que li donem sigui negativa o desfavorable.

Per fortuna, si entre les dues persones hi ha una bona relació, serà fàcil aclarir-ho, ampliant l’explicació, però si la relació ja té dificultats, o hi ha poca, nul·la o mala relació, això pot arribar a ser una catàstrofe.

Recentment m’ha passat: una cosa escrita en un correu-e amb una intenció, totalment positiva, ha estat malentesa. Per sort, la mateixa persona se n’ha adonat de seguida, sense la meva intervenció, i ha reaccionat amb tota contundència, demanant disculpes. Aleshores, he aprofitat per mostrar-li tot el meu afecte i respecte, que ja l’hi tenia, però a més ara per la seva noble actitud.

No he pogut evitar, però, reflexionar al voltant d’això i pensar-hi: Quantes vegades no se m’ha entès bé o jo no he entès bé? Quines conseqüències ha pogut tenir això?

No puc repassar ara tota la meva vida, és llarga, ni totes les meves relacions, són moltes al llarg d’aquesta llarga vida, no arribaria mai al dia d’avui i el passat, passat està, però sí que em puc plantejar mirar d’entendre millor les persones i intentar sempre que pugui, si més no, mirar d’aclarir sempre qualsevol cosa que pugui esdevenir un malentès. Tant si ha sortit de mi, com si m’ha arribat a mi.