dijous, 13 de maig de 2010

Sant Ponç




En Carquinyol ens explicava que el dia 11 era Sant Anastasi, festa major de Lleida i de Badalona, però l'11 de maig se celebra, també, la festa del patró dels herbolaris i dels apicultors: Sant Ponç.




La celebració coincideix amb la floració i màxim esplendor de moltes herbes remeieres, i per això, diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya celebren aquest dia un esdeveniment únic en honor a aquest sant, protagonitzat per l’univers màgic de les plantes, les confitures, la mel i altres dolços artesanals, així com tot tipus de productes naturals amb propietats guaridores. Una de les fires més conegudes és la que es fa al carrer Hospital de Barcelona, però en els darrers anys s’han estès arreu en part gràcies a la revalorització de la saviesa popular referent a la utilització de plantes en les teràpies de sanació. Per aquest motiu, en l’actualitat també es celebren fires d’herbes remeieres en diferents indrets de la geografia catalana.




Dimarts vaig poder plegar d’hora i vaig anar a fer una passejada pel carrer Hospital. Vaig recordar quan hi anava amb la mare i vaig pensar en com ens poden marcar les tradicions que sense pretendre-ho ens inculquen els pares, senzillament t’hi porten, any rere any, fins que assumeixes que s’hi ha d’anar i em vaig adonar que jo no ho estava traspassant a ningú això i vaig deidir que l’any que ve hi hauré de dur la princeseta. I a veure l’ou com balla, per Corpus, i a Santa Rita, el 22 de maig, i a tots els llocs que a mi em va dur la mare, sense més, sense explicacions, només anant-hi.






23 comentaris:

Cesc ha dit...

Sorprèn quan et reconeixes en els teus pares, oi?

sànset i utnoa ha dit...

Hem de fer el possible per no perdre els nostres costums i tradicions, i perquè els que vindran després de nosaltres els segueixin.
La saviesa popular ha de romandre, no perquè sigui més o menys encertada, sinó perquè ens explica qui som.

*Sànset*

garbi24 ha dit...

Ummmmmm m'encanta la mel, té moltes possibilitats.

Carquinyol ha dit...

Ei!! no saiba jo que feien això per ser Sant Ponç, i mira que em sona haver vist les paradetes !!

Moltes gràcies per la informació !!

PS: Corpus cau el 22 de maig ?

SU ha dit...

Perfecte, Rita!

T'ho recordaré per l'any vinent, eh! I, de pas, potser et pots endur els meus 2 prínceps!

M'apunto a l'agenda això del teu sant! (el 24 és el meu...).

Petons dolços!

SU

XeXu ha dit...

Jo no tinc consciència de que m'hagin inculcat cap tradició d'aquestes. Serà que a casa sempre hem passat de tot?

Ferran ha dit...

Malauradament, sóc de la línia d'en XeXu; a casa meu, més aviat han passat sempre mil, d'aquestes tradicions. Per desgràcia. Jo n'he anat descobrint algunes al llarg dels anys; aitx, que m'agafa morrinya!

Emily ha dit...

L'any que ve, que el Frare posi una paradeta amb la seva melmelada de taronja. Així tinc excusa per venir :)

mirambella ha dit...

mmmmm m'encanta la mel, tan dolça... petons Rita

Elvira FR ha dit...

Jo vivia al Raval i Sant Pons em queia aprop...i també recordo haver-hi anat amb els pares.....per cert jo també tic un potet d'aquests d'ungüent de serp! És maco anar vivint i traspassant tradicions tan dolces i aromàtiques com aquesta...

Rita ha dit...

Cesc,
No t'ho pots arribar a imaginar!

Els arribem a imitar tant, encara que sigui sense voler... :P
Petons!


sànset i utnoa,
Exacte, Sànset, no ho podies dir millor!

Crec que mantenir aquestes i d'altres tradicions és important perquè formen part de la nostra història com a poble.
Petons!


garbi24,
Aisssss a mi també m'agrada! ;-)
Petons!


Carquinyol,
Doncs a tu que t'agraden tant les històries i les tradicions, t'ho recomano!

No, no, Corpus no sé quan cau, el 22 de maig és Santa Rita i també hi ha la tradició de portar-li unes rosetes (molt petites) a Sant Agustí. Aquí t'ho explica:
http://www.festes.org/articles.php?id=63
Petons!


SU,
Amb molt de gust m'enduré els teus prínceps també... Encara en sortirà algun festeig i tot! :-)

El 22 és Santa Rita i per tant el meu sant virtual... :P
Petons!


XeXu,
A casa se celebrava i seguia gairebé tot i així m'hi van acostumar.

No crec que sigui ni millor ni pitjor, però a mi ja m'està bé, per allò que diu en Sànset amb qui coincideixo. D'alguna manera aquestes tradicions formen part de la nostra cultura.
Petons!


Ferran,
Tampoc en diria malauradament, cada casa és un món que en diuen i algunes dos i tot... ;-)

Res de morrinyes que estàs de conya, ara no ens ho neguis! hehehe
Petons!


Emily,
Demà també tens excusa, eh!!! ;-)
Petons!


mirambella,
Boníssima, sí!
Petons, guapa!


Elvira FR,
Jo vivia a l'altre cantó de les Rambles doncs... :-)

A mi m'agrada passar-m'hi, em porta bons records.
Petons!

Violette ha dit...

Vaig comprar-hi mel de taronger i fruita confitada per fer els pastissos de la temporada tardor-hivern. Hi vaig religiosament des de que tinc 15 anys amb la mateixa amiga... Si no ens veiem durant l'any (algun cop ha passat, sabem que aquell dia quedarem segur!). Al principi hi anava amb la meva mare i l'amiga (imagina que la mare em deixava saltar-me l'escola per poder-hi anar en hores de poca gent!!).
Entenc molt tot el que expliques. Jo també m'he encarregat de fabricar-li records a la meva filla des de petitona...

fra miquel ha dit...

La meva germana havia posat parada...fa moooolts anys. Ara fa molt que no hi vaig. Serà qüestió d'anotar-ho a l'agenda :o)

PS: no tinc tanta producció de melmelada de taronja com per posar parada. A més, he descobert que a la Violette li surt millor ;o)

fanal blau ha dit...

Sense més explicacions, només anant-hi..com dius. Si senyora, de manera natural.

Sense massa escarafalls amb les tradicions...senzillament perquè ens han agradat, i el passeig pels carrers de la ciutat ens ho fa plaent, i recordem i, alhora, ens redescobrim.

La princeseta estarà encantada!
Una abraçada, Rita!

GURMET ha dit...

Una fira molt culinaria.

Carme ha dit...

M'agrada com ho expliques, les tradicions són boniques de mantenir, perquè sí, perquè ens agrada fer-ho!

khalina ha dit...

és maco conservar les tradicions. Molt xules les fotos de Girona temps de flors

Mireia ha dit...

A casa sempre hem sigut de mantenir les tradicions, i cal que continuem!!

Les fotos moolt boniques.

LEBLANSKY ha dit...

Hola Rita! Tens un paradís ple de fotos la mar de boniques. Et segueixo!

La cuina vermella ha dit...

Ostres tu, ungüent de la serp, de petita, l'àvia m'ho curava tot amb aquest ungüent! Encara recordo la seva olor... Molts petons.

Rita ha dit...

Violette,
Com ens entenem! :-)
Petons!


fra miquel,
Hehehehe

L'any que ve t'aviso!
Petons!


fanal blau,
És que les coses s'inculquen així veient-les fer. De poc serveixen les paraules...
Petons!


GURMET,
I entranyable per a mi...
Petons!


Carme,
Penso que són la nostra història i les nostres arrels i les hem de conservar.
Petons, maca!


khalina,
Gràcies, maca!


Mireia,
Gràcies! Així suposo que m'entens...
Petons!


LEBLANSKY,
Gràcies pel teu comentari i per passar per l'Illa, considera't a casa teva!
Petons!


La cuina vermella,
Hehehe A casa també n'hi havia...
Petons, maca!

el paseante ha dit...

És maco això de passar tradicions als més menuts. Jo ara disfruto molt amb el meu nebot gran. Ja ha fet vuit anys, i intento ensenyar-li moltes coses. Algunes pràctiques, altres imaginatives.

Rita ha dit...

el paseante,
A mi me les van passar i m'agrada i penso que és un pòsit més que cal tenir a la vida.

Les imaginatives també estan bé si no són de monstres.... hehehe
Petonet!