diumenge, 16 de maig de 2010

Diumenge



Escolto el partit per la ràdio –no tinc canals d’aquests de pagament–, he posat la rentadora, he buidat el rentavaixella, he posat una orquídia a l’aigua, després hi anirà l’altra, i em poso a escriure.

N’estic molt contenta d’aquestes orquídies. Les vaig comprar a finals de febrer, eren plenes de flors, mica en mica van anar caient fins quedar pelades. Al cap de poc, però, una va començar a treure dues vares noves i ara està tota florida de nou. L’altra, més mandrosa, no feia res, i ara, des de fa uns dies, li està sortint una de sola, però pinta bé també.

Vaig pensant en coses que em volten pel cap: En una història que un amic em va explicar ahir d’un individu i dedueixo que hi ha gent malalta, molt malalta, per poder-se arribar a inventar històries atribuïdes a altres persones i explicar-les. En fi...

En l’apunt d’avui del Ferran, m’agradaria parlar-ne més d’això amb ell, perquè em sorprèn que demani un gest al Pujol, quan hi ha d’altra gent a la primera línia. Penso en els meus companys de feina, la majoria són del Barça, per exemple, però dels 10 que som, em sembla que sóc la única que voldria la independència, potser un altre, però cap més.

Penso en l’apunt d’avui de la Francesca, en el meu comentari i en la seva resposta, que conclou dient que felicitat i solitud no lliguen i també em sorprèn.

Porto tot el dia sola i estic la mar de bé. Potser perquè ho he triat, potser perquè he estat dos dies amb gent i necessito el meu espai: he anat al cinema –a les 11:45 que en cap de setmana va molt bé perquè hi ha poca gent–, al sortir he tornat a peu a casa tot passejant pel mar, he dinat, he llegit, he fet migdiada.

He vist una pel·lícula que m’ha agradat, però no l’he trobada tan i tan bona com deia el suplement Què fem? de La Vanguardia, Two lovers del James Gray.

Després planxaré una estona –això no que no m’agrada gens fer-ho, però s’ha de fer–, mentre miro per la tele la festa del Barça, llegiré alguns blogs més, espero, i aniré cap al llit amb el llibre, que l’estic acabant ja, Van venir com orenetes de William Maxwell, que vaig descobrir gràcies a la kweilan.


He tingut una interrupció telefònica i hores d’ara el Barça ja ha acabat, ara comencen els sms, Visca el Barça i visca Catalunya!!!!!!!!!!


25 comentaris:

Carme ha dit...

T'he llegit, amb una calma i tranuil·litat especial, que anava augmentant a mida que et llegia. M'han agradat aquest post i me l'enduc amb mi, penso que tens raó en les relexions que fas i m'agrada com les apuntes sense aprofundir-hi gaire.

Que tinguis molt bona setmana, Rita. Una abraçada.

Francesca ha dit...

EI, Rita, què ja veig que no em dec haver expressat bé!!! jo no em referia a la soledat física, sinó a la emocional, a no tenir amb qui compartir, no a passar-se estones a soles amb una mateixa... ufff, si fos així... jo opto molt per estar sola i no seria la més apropiada per parlar! Ai, una es creu que domina la paraula i no, és sempre la paraula la que mana! :-) Una abraçada, maca!

Francesc Mompó ha dit...

Potser les orquídies t'han florit perquè també elles volen ser independents.
Salut i Terra

Rita ha dit...

Carme,
Gràcies! Emporta't el que vulguis, serà un honor per a mi!

Eren massa coses per fer-ne apunts separats i totes em rondaven pel cap i en volia deixar constància. Al cap i a la fi això és com un diari per a nosaltres, oi?
Petons, maca!


Francesca,
O jo no t'he entès... :P Bé, així ens hem explicat més bé totes dues.

És cert que compartir és bo i necessari, perquè si no ens tancaríem massa, i això de compartir ja ho fem, oi?
Petons, Francesca maca!


Francesc Mompó,
També, també, van per lliure i neixen quan volen... :-)
Petons!

rits ha dit...

Acabo d'arribar del Camp Nou, sense veu i cansada de tot el dia fora. M'assec i amb un cola-cao calent començo a posar-me al dia. El teu post (apunt) em dóna tanta pau!! de tant en tant són bons aquests dies, senten molt bé!!

Les orquídies a mi se'm van morir, un desastrillo! ja em diràs quin és el truc!!!

La pel·li la vaig veure ahir al vespre. No sé què diu el suplement de la Vanguardia però a mi em va agradar força. Em va recordar una mica Match Point i em deixa un regust agredolç que fa que pensar. No vas trobar el final amargament ben trobat?

Visca el Barça i visca Catalunya!!

fra miquel ha dit...

Molt bonica la orquídia. Deu estar feliç per què es sent acompanyada. Segur que les has posat en el millor lloc dels que podien estar. És com elles t'agraeixen la companyia ;o)
petó

PS: nosaltres també t'acompanyem virtualment, je je. No t'escapes

fanal blau ha dit...

Potser ja ets a dormir...
Jo acabo de plegar la post de planxar...
el llibre a mi em va agradar moltíssim...
la solitud depèn de com cadascú la viu...a mi m'encanta estar sola, estar acompanyada...però també necessito el meu espai.
I visca el Barça, i visca Catalunya!
Petó de bona nit, Rita!

GURMET ha dit...

I visca el Barça, i visca Catalunya!
Es la Barça ? Catalunya? o Catalunya es molt mes i mes coses?

XeXu ha dit...

No, no et pots queixar de diumenge. Jo he vist el partit i m'he alegrat molt del resultat, que ja tots intuíem. Però ja està, no em cal sortir al carrer i cridar, només és futbol. Hi ha coses molt més importants.

mar ha dit...

quina envegeta... poder estar sola i gaudir-ne és tot un luxe... jo aquesta tarda també he fet un passeig en una altra ciutat, un sopar tota sola i en la meva companyia... tot un luxe del que he gaudit moltíssim...
la peli! ja l'has vist! i què? ara em deixes ben intrigada... amb el teu apunt i algun dels comentaris... encara tinc més ganes de veure-la!
petons i molt bona setmana!

Striper ha dit...

El resultat bé i la lliga merescuda.

kika ha dit...

a mitambé me fa enevgeta tot el que dius que has fet i la tranquil·litat amb la que ho dius.
m'agrada regalar-me dies aixi, quaa puc. abans ho podia fer molt més sovint.

garbi24 ha dit...

De tot plegat se'n diu gaudir del moment. Continua fent-ho, no paris sempre es pot millorar

troyana ha dit...

Rita,aixó de la solitut i la felicitat, jo crec que precisament no es pot ser feliç en parella o amb més gent si no saps estar a soles.Tots necesitem el nostre espai,més després d´haber estar molt de temps seguit amb gent,és una necesitat vital i a mi cada dia eixe espai amb mi mateixa em fa més feliç.
bss

sànset i utnoa ha dit...

Estar sol no ha de ser un problema, mentre un no "se senti sol". Hi ha gent per tot; n'hi ha que necessiten companyia constantment, n'hi ha que no la volen. El que compta és sentir-se bé.

Enguany no he rebut cap sms. Potser és perquè comencem a confiar en les nostres possibilitats i no ens sorprén tant guanyar.

*Sànset*

novesflors ha dit...

L'orquídea, una preciositat.
El meu espai m'és absolutament indispensable. No estic sola a casa però la "solitud personal", el meu racó interior m'és indispensable.

Joana ha dit...

Potser hauríem d'estar el 50% amb nosaltres i l'altre meitat amb les persones que volem compartir el nostre temps. Personalment crec que dialogar amb un mateix i fer-se companyia és un pas per a diologar amb els altres i fer-los companyia.
Espai/temps són necessitats vitals.
L'orquidea enamiora Rita!
petons de dilluns. Marxo a ioga...

Rita ha dit...

rits,
No crec que hi hagi truc amb les orquídies, ja veus que amb mi també fan el que elles volen... :-)

La peli em va agradar, però no tant, tant... El final, sí, amarg, però còmode i això és el que potser no em va agradar prou. Rareta que és una... :P


fra miquel,
Gràcies, maco! :-)


fanal blau,
Avui l'he acabat el llibre i sí, m'ha agradat, però en Bunny i en Robert m'han fet peneta... :P
Bona nit i petons, maca!


GURMET,
Visca, visca!!!


XeXu,
Jo també m'he alegrat de la victòria... :-)


mar,
Ves a veure la peli, serà el millor. Personalment crec que no n'hi ha per tant com diuen les crítiques...

Quina tarda més maca tu també!
Petons, maca!


Striper,
Merescudíssima!!! :-)


kika,
Dies així van bé, oi?
Petons, maca!


garbi24,
Procurarem millorar-ho... :-)


troyana,
Estic d'acord amb tu... :-)


sànset i utnoa,
Ben cert, Sànset, sentir-se bé és el que compta!


novesflors,
Estem d'acord doncs... :-)


Joana,
També, també...
Petons i bon dimarts ja... :-)

Ferran ha dit...

M'ha agradat el que transmet el teu post, Rita; em sona a serenor. Jo també sóc un amant dels dies dedicats a mi; m'agrada la gent (com a tu, segur), però necessito compensar els dies de socialització amb dies amb mi, sols amb mi.

Pel que fa a la qüestió del meu post que et sorprèn, espero un "gest" de l'expresident Pujol només per una raó: perque, al meu entendre, és el l'únic Polític amb majúscules que ha tingut aquest país, des de la democràcia; aquest... i el veí, no cal dir-ho. La resta són uns aficionats; en Pujol, de qui no comparteixo algunes coses, és un "monstre" polític; un "gest" seu seria, claríssimament, un "gest" important per a molta gent. Per això l'espero d'ell, especialment; d'ell i de CiU en general, perque continua sent la força amb més diputats al Parlament, després de... 30, 30-i-escaig anys?

En podriem parlar "en directe" i fora molt més fàcil i agraït explicar-se mútuament; quan véns a veure'm i, de passada, a disfrutar d'aquesta meravellosa ciutat a la primavera? ;)

rits ha dit...

exacte. amarg però còmode. No és que m'agradés com d'identificació o del que m'agradaria que passés, sinó el reflex d'una realitat. I un altre final, el que tots esperavem hagués estat fins i tot frívol.
No em sé explicar, només que és el reflex de moltes decisions de gent que no és gens valenta.

Núr ha dit...

ai, el teu diumenge va ser una mica com el meu dissabte: tranquil, tot i que jo vaig estar fent altres coses (partit de futbol inclòs, que el cunyat és perico). Vaig pensar que n'escriuria un article, però el xec nadó va passar davant...

M'ha agradat moltíssim llegir-te aquest article! :)

el paseante ha dit...

M'agrada la teva manera de viure. Crec que de tota la gent que escriu, ets a qui m'assemblo més (ara no t'ho prenguis com un insult, perquè ser com jo té nassos). És bonic aquest diumenge teu, com ho va ser el meu. No tinc orquídies, però tinc potus, que són més baratets. També miro si els surten fulles noves. Sóc independentista i del Barça. Ens assemblem una miqueta?

Ara que hi penso: pots veure partits de pagament per internet. Busca el web "rojadirecta.com". Això sí, la narració és en hongarès.

Rita ha dit...

Ferran,
Exacte, compensar la companyia amb la solitud per a mi és important.

En relació al tema d'en Pujol, t'agraeixo l'aclariment perquè ara sí que entenc la teva demanda i et puc dir que a mi també m'agradaria que ho fes.

Pel que fa a anar a parlar-ne amb tu amb directe, ja m'agradaria ja.. Sàpigues que tinc claríssim que si torno per Berlín, t'ho faré saber. :-)
Petons, Ferran, maco!


rits,
És això el que potser va fer que no m'agradés tant i tant: la comoditat, tot i que tens raó, és una realitat. Ens costa ser valents...

T'expliques perfectament! :-)
Petons!


Núr,
Gràcies, maca!
Petons!


el paseante,
Tens raó i no és cap insult, tontu! Ens assemblem. Val a dir que jo també ho he pensat alguna vegada. M'agrada la gent, però m'agrada tant o més estar sola, sóc molt independent i m'ho passo bé amb mi...

Un secret, les orquídies són de l'Ikea i són baratetes! ;-)

Cesc ha dit...

Has compartit una mica el teu diumenge, un bocí de tú, has convertit petites rutines diàries en una entrada entranyable. :)

Ferran ha dit...

T'hi espero encantat! :)
+ petons.