dilluns, 17 de maig de 2010

Un any sense Benedetti

Google



Todavía


No lo creo todavía
estás llegando a mi lado
y la noche es un puñado
de estrellas y de alegría
palpo gusto escucho y veo
tu rostro tu paso largo
tus manos y sin embargo
todavía no lo creo
tu regreso tiene tanto
que ver contigo y conmigo
que por cábala lo digo
y por las dudas lo canto
nadie nunca te reemplaza
y las cosas más triviales
se vuelven fundamentales
porque estás llegando a casa
sin embargo todavía dudo
de esta buena suerte
porque el cielo de tenerte
me parece fantasía
pero venís y es seguro
y venís con tu mirada
y por eso tu llegada
hace mágico el futuro
y aunque no siempre he entendido
mis culpas y mis fracasos
en cambio sé que en tus brazos
el mundo tiene sentido
y si beso la osadía
y el misterio de tus labios
no habrá dudas ni resabios
te querré más
todavía.




24 comentaris:

troyana ha dit...

Maestro Benedetti,
por siempre,rendida a sus pies.

Quina meravella de poema que has seleccionat,Rita.
Si no has vist "El lado oscuro del corazón" de Subiela,t´agradarà molt de segur.
bessets

kweilan ha dit...

Fas bé de recordar-lo. Un excel.lent poeta que val la pena rellegir de tant en tant.

Mireia ha dit...

Un dels grans, sens dubte !!

òscar ha dit...

Jo escolto (o llegeixo) tres noms i em poso dempeus: Borges, Vila-Matas i Benedetti.

novesflors ha dit...

Quin poena tan bonic. I un any ja, que de pressa passa el temps!

rits ha dit...

potser no hi és però hi és cada dia.
el que has seleccionat és preciós.

onatge ha dit...

Potser Ell no hi és, però tenim la seva veu, el seu esperit, la seva metàfora...

Una abraçada.
onatge

Joana ha dit...

Ens queda la seva veu, els seus escrits, la seva poesia...
El temps passa per a tothom!
bona nit Rita!

Carme ha dit...

Un poema d'amor...preciós!

Pere ha dit...

Debo confesarte Rita que a veces no me siento
tan solo
si imagino
mejor dicho si se
que mas allá de mi soledad
y de la tuya
otra vez estas vos
aunque sea preguntándote a solas
que vendrá después
de la soledad...
M.B.

Bona nit Rita.

sànset i utnoa ha dit...

Molt i molt maco.

Ja ha passat un any? sembla que fos ahir! que no hi sigui comporta que no podrà escriure (toma evidència espatarrant) però, per sort, ens va deixar molt.

*Sànset*

jordicine ha dit...

L'he llegit poc, però reconec que va fer molts mèrits per ser recordat. Un petó, RITA.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

mmm!
és que l'amor, quan se sent t'ompla d'alegria...

salut i bon dia

Gabriel ha dit...

Gràcies Rita per fer-nos recordar un any després de la seva mort, la veu d'un dels grans poetes llatinoamericans: únic, emotiu, tendre, que desprèn humanitat. Un bonic poema i un emotiu homenatge.

Cris (V/N) ha dit...

Sempre el tindrem al cor, i als llibres, en veu i en "esperit".... Benedetti era màgic, i la màgia no es perd mai, per que la ilusió la manté viva :) Petons reina!

Emily ha dit...

El mundo y yo te queremos, pero yo un poquito más que el mundo...

Núr ha dit...

Me'l va "presentar" una amiga i, tot i que no l'he llegit gaire, reconec que cada nou poema, cada nou conte és una obra mestra per si mateix. Gràcier per descobrir-me aquest poema i recordar-nos-el a tots!

Un petó, preciosa!

Júlia Zabala ha dit...

jo... Benedetti... ja saps, Rita... ;) B7s i gràcies!

fanal blau ha dit...

No viu, però es tant viu encara!

I mort, no morirà.

Una abraçadeta, Rita!

el paseante ha dit...

No és mort, mentre el recordem i el llegim. El teu títol és incorrecte, ho sento.

mirambella ha dit...

Un poema molt bonic Rita. MOlT. Petons.

Elvira FR ha dit...

Els poetes no moren mai rita, gràcies per recordar-nos-lo

khalina ha dit...

és bonic aquest poema!

Rita ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris, crec que poc més hi puc afegir: entre tots, ja s'ha dit tot el que es podia dir.
Petons!