Pensar-te, em sembla una molt bonica manera de dir. I el text, preciós. És un dels recursos més fàcils i bonics per fer una estona feliç amb ben poca cosa... només el pensament.
Ja estic simplificant massa, també s'ha de tenir algú per pensar!
Pensar, pensar en algú, pensar-te. Sembla el mateix però són coses diferents. Pensar-te és una cosa íntima, que no es comparteix, té un temps, un espai, és gairebé físic. Buff! són coses del temps de les flors ...
És un goig llegir-te així, dient coses tan maques que es nota que sents de veritat, que et surten de dins. És un gran moment, gaudeix-ne molt, que no dubto que ja ho fas.
Molt encertat!... pensar-te... potser també somniar-te (perquè pensar algú vol dir també reinventar-ho, fer-ho nostre). Saps? no importa que la imatge mai es correspongui del tot amb l'original, perquè tampoc sabem si el nostre pensament s'apropa més a la realitat que la imatge que veiem... embolic del gran... però tu m'entens, segur :-) Enhorabona, Rita!
M'agrada com ho dius que és com ho sents... Jo també la penso, en el silenci, en l'absència, en el caliu del sol, amb l'excitació de la lluna, davant del mar, i amb la seva presència, deixo de pensar...
Rita, quina sensualitat! Em fas pensar en la Caterina d'Hores prohibides. I és que hi intervenen tots els sentits, en això de l'erotisme: el gust, l'olor, el tacte... Que continuïs pensant, doncs!
només puc dir que em fa sortir un gran somriure llegir-te tan contenta (vaig enllaçant declaracions d'amor precioses, ara vinc de ca la Cris i em trobo amb el teu. com me n'alegro de sentir-vos així!!!!)
31 comentaris:
Pensar-te, em sembla una molt bonica manera de dir. I el text, preciós. És un dels recursos més fàcils i bonics per fer una estona feliç amb ben poca cosa... només el pensament.
Ja estic simplificant massa, també s'ha de tenir algú per pensar!
Afortunat aquell en qui penses! Molt maco el que escrius! la foto suggereix!
Pensar, pensar en algú, pensar-te.
Sembla el mateix però són coses diferents. Pensar-te és una cosa íntima, que no es comparteix, té un temps, un espai, és gairebé físic.
Buff! són coses del temps de les flors ...
Bona nit Rita.
te llijo molt enamorada, rita.
en poc trosset, que bonic has escrit la part més bonica i feliç de l'enamorament.
bona nit, pensadora
És un goig llegir-te així, dient coses tan maques que es nota que sents de veritat, que et surten de dins. És un gran moment, gaudeix-ne molt, que no dubto que ja ho fas.
Molt encertat!... pensar-te... potser també somniar-te (perquè pensar algú vol dir també reinventar-ho, fer-ho nostre). Saps? no importa que la imatge mai es correspongui del tot amb l'original, perquè tampoc sabem si el nostre pensament s'apropa més a la realitat que la imatge que veiem... embolic del gran... però tu m'entens, segur :-) Enhorabona, Rita!
Jo diria que aqui es cuina enamorament. Felicitats!!!
M'agrada aquesta Rita. I no despistes amb les respostes, eh? Que després ens dius que tot és ficció.
Sort en tenim de que el pensament és lliure.
Un apunt molt tendre, però em ve al nas que més que pensar-te a tu t'agrada més una altra cosa... :P
Que bonic.
Sóc feliç només per pensar que aquest privilegi el gaudeixo cada dia.
Desitjaria que tothom ho sentís.
*Sànset*
Wow, quin post més sensual! mmmm!
Ioi, quines coses més bunikes que dius!!! Visca l'amor, l'enamorament i la tonteria primaveral!!! ains!!! M'has fet somriure molt!
A mi també m'agrada pensar-lo, de tant en tant... ;) (pensar el meu, eh??, no el teu...).
M'agrada com ho dius que és com ho sents... Jo també la penso, en el silenci, en l'absència, en el caliu del sol, amb l'excitació de la lluna, davant del mar, i amb la seva presència, deixo de pensar...
Una abraçada de pensament.
onatge
Quina sensualitat,Rita! només puc dir-te que gaudisques del moment.
bsts
Molt bonic, m'agrada la sencillesa amb la que escrius, i la sinseritat. Un forta abraçada Rita.
Una foto molt sugerent acompanyada d'una autentica declaració.
Hi ha algu que te molta sort.
si és un refugi per l'absència, però la realitat és molt millor!
salut i bon dia
Molt bonic i suggerent. M'encanta aquest verb amb el pronom: pensar-te...
I que bonic que és pensar-hi.
I que bonic t'ha sortit aquest apunt.
Rita, quina sensualitat! Em fas pensar en la Caterina d'Hores prohibides. I és que hi intervenen tots els sentits, en això de l'erotisme: el gust, l'olor, el tacte...
Que continuïs pensant, doncs!
Una abraçada!
M’agrada pensar en tu, en la teva rialla, en la teva veu, en la teva manera de parlar-me, en la teva tendresa, en la teva olor...
També m’agraden els teus petons, les teves carícies, les coses que em dius...
I és que m’agrada tant pensar-te...
a mi em passa el mateix de tu....
Absolutament preciós. M'han encantat les teves paraules (i la foto també, eh? ;P). Moltes felicitats! ;)
Petons!
Un bon exercici de memòria, el verb pensar :)
I t'escau molt bé!
Petons guapa...
oooh! :)))) jo també vull que m'agraden aquestes coses! B7s, guapa!
oooh! és preciós tot el que dius!
només puc dir que em fa sortir un gran somriure llegir-te tan contenta (vaig enllaçant declaracions d'amor precioses, ara vinc de ca la Cris i em trobo amb el teu. com me n'alegro de sentir-vos així!!!!)
A tu t'han afectat les flors de Girona je je... ;o) I la primavera!
Feliços pensaments
petons
Molt especial aquest verb pronominal, aquest "pensar-te", com saber-te, com voler-te i sentir-te... Un post de pensadora especialment feliç? ;)
i si, a més de "pensar-te", et tinc, ja és la felicitat total!
I quan més fantàstic pensar que tu també penses en mi.
Que sensual això de "pensar-te", Rita!
Una abraçada
Crec que els blogs tenen valor quan llegeixes posts així. M'agrada quan la gent despulla els seus sentiments.
Publica un comentari a l'entrada