dilluns, 26 d’octubre del 2009

Llibres: El millor de la vida

Google


Bona part del que Rona Jaffe va explicar en aquesta novel·la té a veure amb la seva vida: nascuda el 1931, als dinou anys es va llicenciar a la Universitat de Radcliffe i ben aviat va entrar a treballar a l’editorial Fawcett, on, de simple secretària, de seguida va passar a editora. Després de quatre anys a Fawcett, la jove va decidir dedicar-se en exclusiva a l’escriptura, i una afortunada trobada amb un productor de Hollywood la va estimular fins al punt que en cinc mesos i cinc dies va acabar el primer esborrany d’El millor de la vida. Jaffe tenia en aquell moment vint-i-set anys i abans de donar per acabada la novel·la va entrevistar centenars de noies per certificar que la seva experiència en el món laboral era compartida per la majoria de les joves del seu temps.

Publicada el 1958, la novel·la es va convertir ràpidament en un èxit de vendes extraordinari, ja que era la primera vegada que temes tan delicats com el sexe i els abusos de què eren víctimes les dones a la feina es tractaven obertament en una obra de ficció destinada al gran públic. L’any següent, la novel·la fou portada a la gran pantalla en una pel·lícula protagonitzada per Joan Crawford i, en l’actualitat, els creadors de la sèrie televisiva Mad Men fan servir el llibre com a font d’inspiració dels guions.

L’èxit d’aquest títol la va animar a continuar escrivint, i l’autora va publicar quatre novel·les més. Abans de morir, el desembre de 2005, Rona Jaffe va crear una fundació que es dedica a promoure el treball de joves escriptores.


Fa uns dies, en un post en el que recomanava un llibre, el XeXu preguntava si era un llibre per a dones i la Carme i jo ens hi vam tirar a sobre, però m’he adonat que no es pot dir mai res. Llegint aquest, m’he fet farts de pensar en ell, perquè en aquest cas sí que crec que és un llibre per a dones. Naturalment que els homes el poden llegir, però penso que les dones ens hi podem sentir molt identificades tant amb elles, com pels homes que hem pogut conèixer al llarg de la nostra vida.

Un llibre publicat el 1958 als Estats Units, editat recentment aquí per primer cop, que parla de la societat americana d’aquella època, però que és totalment vigent en la majoria d’aspectes.

La història és molt senzilla, una jove, acabada de sortir de la universitat, entra a treballar en una editorial, a Manhattan, i explica la seva història i la de les amigues més properes que hi fa.

La feina, les relacions entre elles, la relació amb els homes: els caps, les parelles, els pretendents, els companys de feina. La importància que unes donen a la parella i a casar-se, la lluita d’una que n’hi dona més a la feina, però que no renuncia a l’amor tampoc. El sexe, tocat molt de puntetes, però deixant clar que hi és, que n’hi ha. La dependència que algunes dones es creen dels homes. A mesura que anava llegint, m’he vist a mi, he vist amigues meves, he vist homes que he conegut, i actituds d’homes que m’han explicat.

Per haver estat escrit fa 50 anys, tret de la roba que vesteixen, no hi ha cap diferència, podria haver estat escrit ara perfectament.

Poc més de 600 pàgines que passen de pressa, perquè vols saber què li passa a cadascuna d’elles i a ella, la Caroline, la protagonista, però també per conèixer de prop la societat d’una època, impensable aquí en aquells anys, però molt semblant a la nostra d’ara.

Un llibre que a més d’agradar-me m’ha semblat molt interessant perquè constata sobretot que en la majoria d’aspectes les relacions entre els homes i les dones han canviat ben poc, tant pel que fa a l’aspecte laboral com al més personal i a l’íntim.

Un llibre molt recomanable, especialment, aquest sí, per a les dones.

25 comentaris:

Striper ha dit...

Jo crec que lo millor no. Sencillament unes de les coses bones de la vida.

rhanya2 ha dit...

Cert, una de les millors coses de la vida...

Sergi ha dit...

És molt curt el post o és que m'estic perdent alguna cosa?

Carquinyol ha dit...

i mira que jo pensava "si que déu ser bo el llibre que no cal explicar gaire més"...

:)

Rita ha dit...

Hehehehehe

Dispenseu-me, se m'ha publicat, sense adonar-me, només amb el títol... :P

Resol!

Anònim ha dit...

Saps, a mi aquests llibres m'agraden força, els trobo com la vida i m'encanta.

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcie sper la recomanació, encara que sigui un home. :-D
Una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... Rita, jo crec que hauríem de demanar-li al Xexu que se'l llegís per confirmar si realment és només per a dones. O al Cesc que el veig molt ben disposat a llegir-lo...

Realment, amb aquesta afirmació t'has quedat amb mi, Rita!

Violette ha dit...

Ostres!! Pensava que t'havies tornat librominimalista...

Emily ha dit...

La serie està molt bé. Parla dels diferents tipus de dona i de com aconseguien el què volien, les seves armes per jugar i fer-se un lloc en un món dominat pels homes.
Si mai la veus, el prota no té desperdici ;) Aviat la tercera temporada. M'agradaria llegir el llibre.
Ara penso que he fet un comentari...com ho diria? Jo també miro si els homes són guapos o no i si ens regalen la vista. Si ho hagués fet un home, ens hagués molestat?

Deric ha dit...

Doncs, efectivament, em sembla molt interessant!

Jordicine ha dit...

No l'he llegit i l'apunto... encara que creguis que és millor per dones. Jo ahir vaig acabar 'Petons de diumenge', de la Sílvia Soler, i m'ha agradat. Un petó, de dimarts, RITA.

Salva Piqueras ha dit...

De vegades pensem que els anys 50 eren en blanc-i-negre, que tots els tabús que ho havia llavors els hem superat perquè som molt moderns i que històries com les que de ben segur explica la novel·la no es repetirien en ple segle XXI. Però, com sempre acostuma a passar, ens equivoquem del tot.
I ja tinc el regal per una bona amiga!!

fada ha dit...

Un altre dels teus deures... Senyoreta no sé si els podré fer tots... :( però gràcies altre cop per recomanació. Petons.

Rita ha dit...

Cesc,
Doncs au, anima't!
Petons!


Jesús M. Tibau,
Hehehehe bé, crec que és molt de dones, però tampoc vol dir que un home no el pugui llegir... ;-)
Petons!


Carme,
Em sap greu, no pretenia pas quedar-me amb tu, però és ben cert que a mesura que anava llegint, i sentint-me identificada en molts moments, pensava que això ens podia passar a moltes dones en llegir-lo. En canvi, no crec que ells s'ho mirin de la mateixa manera, és això només... I és per això que vaig pensar en en XeXu i els nostres comentaris... :P
Petons, maca!


violette,
Ja veus que no... hahahaha
Petons!


Emily,
No l'he vista mai la sèrie, no tinc Plus, però uns amics amb els que en vaig parlar, que la veuen, em van dir que sí que coincidia molt amb el que jo els explicava del llibre.

Pel que fa al comentari, bé, l'has fet tu no? ;-)
Petons, maca!


Deric,
N'és!
Petons!


jordicine,
Petons de diumenge és un dels llibres que més m'ha agradat els darrers temps. Preciós!
Petons, maco!


Salva Piqueras,
Certament, el que dius és ben veritat.

Segur que a la teva amiga li agrada, ja ho veuràs!
Petons!


fada,
Gràcies a tu per la teva fidelitat!
Petons!

ddriver ha dit...

masses coses per dones ultimement

rits ha dit...

apuntat!
sembla que el món hagi canviat tant en 50 anys i en canvi, en el fons, moltes coses continuen igual.

Joana ha dit...

Una dona-autora adalentada pel seu temps...si fa 50 anys que està escrit.
Apuntat! Gràcies Rita!

kweilan ha dit...

L'altra dia el vaig tenir a les mans, em vaig decidir per altres coses però vaig pensar que me'l compraria perquè m'agradava la foto...ara, amb el que dius segur que me'l llegeixo. Bona ressenya!

el paseante ha dit...

És la primera vegada en la meva vida que pràcticament em prohibeixen llegir un llibre :-(

Manel ha dit...

Esperava amb urgència el final del llibre.
Bé, no el final del llibre, sinó el desenllaç final en les pròpies carns de la protagonista, la Caroline.
Crec que sí, que és un llibre escrit per una dona per a dones, en el sentit d'arrencar aquesta arrel del pensament americà.
És a dir, dona jove sortida de la universitat cerca urgent home marit i tenir fills.
Rona Jaffe, crec que volia conscienciar a la jove americana que el sexe feble en els anys 50, havia de despertar.

Francesca ha dit...

Gràcies Rita, m'apunto el títol... la llista va creixent i jo cada dia tinc menys temps per llegir, però tot arribarà! Una abraçada, que feia massa que no donava senyals de vida pels blocs amics!

khalina ha dit...

m'han entrat moltes ganes de llegir-lo. A veure si tinc més temps per a tot.

Montse ha dit...

Un altre per llegir! i la pila de la tauleta de nit no para de créixer :)

gràcies!!

RaT ha dit...

en vaig llegir un reportatge al Cultures de La Vanguardia i vaig pensar en llegir-lo. Té bona pinta, gràcies!