dimarts, 3 de novembre de 2009

La jugada

Google



Avui fa una setmana que esclatava la notícia de les detencions a Catalunya d’una sèrie de persones, per ordre del jutge Garzón.

La meva reacció inicial va ser de consternació i tristesa, ja que fa anys vaig tenir ocasió de conèixer en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta i de col·laborar-hi professionalment. La relació va ser molt cordial i, per part meva, de respecte i admiració, sentiments que hores d’ara encara conservo, tot i fer molt que no sé res d’ells.

Després, però, de passar-me tota la setmana escoltant la ràdio, veient els telenotícies i televisió en general, llegint premsa digital i impresa, la consternació i la tristesa s’han convertit en ràbia, molta ràbia.

Sempre es parla de la doble moral dels americans, pel que fa als afers sentimentals, però em sembla increïble la doble moral que tenim aquí.

¿Des de quan ens ve de nou això del tràfic d’influències, de les irregularitats municipals, de les comissions i de totes aquestes qüestions?

¿Ja ningú recorda quan el President Maragall al Parlament de Catalunya li va retreure a l’Artur Mas allò del 3% i com tothom es va posar a xiular i a mirar cap a un altre cantó? Quan fins i tot al carrer es deia que era més del 3% i que no només havia passat i passava a la Generalitat sinó que a tots els Ajuntaments també...

¿Com s’ha justificat, i entès de seguida, el dèficit dels Ajuntaments amb la baixada de la construcció, perquè de tothom és sabut que els Municipis obtenen la major part d’ingressos –en blanc, negre o a canvi de– de la construcció?

¿Com es pot entendre que la Sindicatura de Comptes digui que ja havia avisat al Parlament de Catalunya –on hi són representats tots els partits polítics catalans, grans i petits, al Govern i a l’oposició– d’irregularitats a Santa Coloma i no se’n prengués cap de mesura?

Si fins i tot fa poc el propi President Pujol ho va dir ben clar a l’Àgora, que ell podia dir qui havia donat què a qui i que era millor no començar perquè tots podien prendre mal!

Diguem les coses clares d’una vegada i deixem de dedicar-nos a passar-nos la pilota els uns als altres amb l'"i tu més"! El finançament dels partits polítics se sustenta en les comissions, el tràfic d’influències i els tractes de favor. I el partit que digui que té les mans netes és perquè no ha ostentat mai el poder i si Esquerra i Iniciativa les hi tenen, si és que realment és així, és perquè encara que hi siguin (al poder) no en tenen (de poder) i per això s’han de dedicar a encarregar informes.

Com poden tenir la barra els senyors Zaragoza, Iceta i Puig de dir aquests dies que prendran mesures, que miraran de crear òrgans de control, etc etc etc I fins i tot el President Benach que també ha dit la seva dient que controlaran més... Si la Sindicatura de Comptes informa d’irregularitats i no en fan cas!

Naturalment que no hi estic d’acord amb tot això, però és la realitat i no es pot obviar i, si de debò es vol resoldre bé i de veritat, el primer que s’ha de fer és la Llei de finançament dels partits polítics que en una trentena d’anys de democràcia no s’ha fet encara i no crec que sigui perquè no hagin tingut temps precisament.

Em molesta molt que em prenguin per tonta, però també veure que hi ha molta gent que es queda amb la superfície de la notícia.

Tenint en compte que dono per sabut que res és nou, que el que passa passava i passarà, a Sant de què ara, en aquest moment en concret, el senyor Garzón –com si aquí no hi hagués jutges– decideix emprendre una acció a Catalunya, amb la Guàrdia Civil –com si no se sabés que també tenim Policia– i comença a fer anar el ventilador?

Crec que hauríem de rumiar-hi una mica més i no confondre’ns d’enemic, cosa que sovint tendim a fer.

Si un referèndum va esverar els espanyols, al Govern Central i als seus socis d’aquí, no poden estar gaire tranquils sabent que se n’estan organitzant uns quants més i arreu del territori. D’altra banda, i segons les enquestes, els socialistes tenen molt difícil la formació d’un tercer tripartit i no oblidem que el seu enemic és CiU.

A més, l’Estatut segueix al Constitucional i tots sabem que no sortirà sense que el toquin i saben que això generarà més crispació.

Quina millor manera de fer-nos callar, tapar-nos la boca, fer-nos abaixar el cap i deixar-nos en ridícul que posar a la presó persones significatives, encara que sense cap càrrec polític de Convergència?

Pel que he sentit aquests dies, l’alcalde de Santa Coloma no era Sant de la devoció del President Montilla. Sembla ser que de fet a ell li tocava ser el President de la Diputació de Barcelona, però el partit i, sobretot, el President Montilla no l’hi volien i que per això el van fer vicepresident.

Afegim-hi a això que com a conseqüència d’això van fer President de la Diputació al marit de la Manuela de Madre i que ara el més probable és que també el facin alcalde de Santa Coloma...

A mi tot això em sona més a jugada que a altra cosa.

Suposant que tot estigués fet innocentment i només a fi de bé, Per què en Garzón? No tenim jutges aquí? I si parlem de lladres –recordem la presumpció d’innocència– no en tenim un (en Millet), que a més ha confessat i ja ha declarat i es passeja tranquil·lament pel carrer?

No tenim tots els afectats, no sé si imputats, del cas Gürtel al carrer?

És molt lamentable que mentre nosaltres ens barallem entre nosaltres (els catalans, nacionalistes i independentistes), havent picat l’esquer que ens han posat, al Congrés ja hagin passat coses i molt importants que ens han passat per alt tret, pel que sembla, d’alguna persona com el Francesc Marc-Àlvaro que deia ahir a La Vanguardia en un article: El Estatut fue asesinado en el Congreso el pasado jueves.

Ho sento, però no tinc més remei que estar molt enrabiada i molt enfadada perquè sembla que no coneguem les males arts que alguns utilitzen –no és la primera vegada, ni serà la última–, ens quedem en la superficialitat de la notícia i, mentre nosaltres ens barallem i linxem l’Alavedra i en Prenafeta, ells, com sempre estiguin encantats, un cop més de la seva jugada.

Ja sé que aquest apunt és massa llarg, que segurament no agradarà a tothom, el més probable és que creï debat, que això ja m’està bé, però sento que l’haig de fer. Si no el fes, no crec que pogués tornar a escriure perquè em quedaria un nus a dintre que no m’ho permetria. Espero no ofendre a ningú, però si així fos, presento les meves excuses, però és el meu punt de vista i necessitava expressar-lo.

25 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Hi parles de moltes coses en aquest post. Corrupció, política, justícia i poder s'hi barregen. El que em sembla més evident és que s'ha aprofitat l'afer pretoria per deixar clar a Catalunya que els referèndums no els agraden i que amb el poder de l'estat no s'hi juga i que si cal entrar amb la guàrdia civil o el que calgui ho faran.

Striper ha dit...

Parles de molts temes, lo quie tinc clar, es que tot aixo no s'esta fent per atacar un pais, i que alguna d'aquesta gent que dius ja han estat abans al punt de mira, i respecte al referendums si els monten be es faran el que no pot ser es que es cappfiquin a molts llocs a buscar locals municipals quant aixo els invalidaria.

XeXu ha dit...

Em sembla que no puc fer més que estar d'acord amb tu, tot i que lamento dir que no estic tan al cas de tots aquests afers com hauria. En castellà diuen allò de 'a rio rebuelto, ganancia de pescadores'. No hi ha res com embolicar la troca per generar baralles internes. Tothom té coses a amagar, no crec que hi hagi cap partit amb les mans netes, així que si aixeques la llebre, trobaràs respostes immediates en en forma de justificacions i nous atacs. Això hi ha gent que ho sap aplicar molt bé, sembrar la llavor del mal, la zitzània. Fa temps que a Catalunya li cal que totes les seves forces es dediquin a anar en una mateixa direcció, però no, es mouen segons interessos propis, i ara això. La discòrdia s'imposarà, i ja no podem fer front comú. Hem picat, i després ens pensem que som qui sap què.


Perdona que comenti d'una cosa que no té res a veure, però he vist que em menciones al post anterior, i no ho tenia present, ni havia vist les respostes al post on vaig preguntar si era un llibre per dones. Ara em reafirmo, tothom pot llegir el que sigui i depèn molt de les persones, però sí que hi ha unes tendències. Em fa gràcia que la Carme em digués que quines coses tinc, ja que vaig llegir L'elegància de l'eriçó per la recomanació que en va fer al seu blog, crec en ella i aprenc molt de les seves paraules, no vaig dubtar a fer-li cas en la lectura, ja que a més el títol m'atreia, m'encanten els eriçonets. A ella li va encantar, i a mi se'm va fer tan i tant pesat... és un llibre per dones, i pot ser que agradi a alguns homes, però no sembla que estigui escrit a tal efecte. Podeu pensar el que vulgueu, ja veig que tu ara també coincideixes una miqueta amb mi, però crec que en alguns casos es pot fer aquesta distinció, sense que això sigui menystenir el títol, eh, de cap manera. T'asseguro que he llegit coses que poques dones aguantarien, i n'he gaudit prou. Però cadascú amb les seves coses.

kika ha dit...

jo et dono la raó en tot i et felicito perquè ho ha explicat molt bé.
crec que tots els que han tigut una mica de poder per poc que sigui segur que s'han embrutat les mans.
i aquest afer és una demostració de la força que tenen si volen...
entre uns i altres fa tot molt fàstic!

Carquinyol ha dit...

Això és una prova més de que allò que hom diu transición va ser més una netejada d'imatge que una altra cosa. Veniem d'un Estat on la corrupció estava quasi legalitzada a tots els nivells i estem en un Estat que ha heretat perfectament tots aquests defectes.

Ara bé, si pensen que d'aquesta manera poden aturar als independentistes (d'aquestes i d'altres com ara les enquestes que darrerament sorten i que van ser molt ben analitzades l'altre dia per en Vicent Partal) millor que s'ho tornin a pensar, perquè em dóna la sensació que aquesta és una de les raons per voler la independència, poder organitzar un marc legal i jurídic nou on tipificar diferents aspectes que la legislació espanyola no regula o no vol regular.

Emily ha dit...

I jo que ara volia entrar en política i fer-me corrupta, anar a restaurants de luxe, que em regalin bosses de Loewe, acceptar vestits cars, tindre casa amb piscina, jacuzzi, solarium i un jardiner monu. Què he de fer després de llegir-te? Continuar com ara? Bé, tot sigui per que no t'emprenyis...T'has quedat descansada...

kweilan ha dit...

Jo tampoc sé on ha estat la policia del país, els jutges del país i tampoc entenc com en un cas així la Generalitat se n'assabenta per la ràdio.

fada ha dit...

Rita, amb mi de debat poc, maca. A mesura que ho llegia no sabia si et llegia a tu o m'escrivia a mi mateixa. I a sobre el Francesc Marc és un dels periodistes que més m'agrada i per més inri és vilanoví, d'una propomoció anterior a la meva. Però no t'hi enrabiïs, perquè no es mereixen ni això! Petons.

el gatot ha dit...

et vaig llegir ahir quan acabaves de publicar, Rita i vaig pensar que estaves indignada amb raó i motiu; i, probablement, amb més informació que no pas jo...

em sap greu que coses que passin et dolguin, perquè t'estimo i perquè sé que la teva és indignació sincera; no m'agrada ni m'ha agradat mai el "garçon" perquè no el veig aigua clara... com no veig aigua clara en CAP dels dirigents polítics actuals;

és cert que hi ha massa "fundacions" creadores d'opinió (i el que no sabem de com funcionen i de com es financien... començant per la FAES i acabant por totes i cada una de les fundacions paral·leles a cada partit polític o les menys conegudes paral·leles a altres poders reals)

poca cosa tenim a fer-hi... com no sigui la pròpia consciència i tenir, nosaltres, la tranquil·litat de dormir sense mala consciència...

sempre hi ha hagut -i hi haurà- doble vara de rasar... mentre hi hagi un model de societat rendit i entregat al consum i al melic.

Amb tot el que comporta; "qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra" diuen que va dir...

i a pedrades, els que tenen canons sempre guanyen...

saps què en penso de tot plegat?

que només es dediquen a la política els beneïts (plens de bones intencions) i els tanoques (plens de massa ambició)...

el dia que els beneïts facin fora els tanoques, potser farem un pas endavant... però sembla, que encara ens refiem massa dels que surten a la foto, sense voler saber perquè hi surten!

bon dimecres, Rita, i millor el que ens queda de novembre!

Josep Lluís ha dit...

Caram, uns quants temes que no fan altre cosa que indignar i fer-nos sentir que ens estan prenent el pel.

Estic d’acord amb tot el que dius.

Carme ha dit...

Doncs, jo Rita tampoc et donaré molt de debat, perquè estic totalment d'acord amb el que dius. És trist i tot això fa enrabiar. Potser si que és tot plegat una jugada. Hi ha un munt d'indicis que ho sigui. I no entenc de cap manera les diferències que fa la llei a l'horta de detenir les persones, en els casos que tu ja esmentes i que no cal repetir.

I per en Xexu... no tots els llibres agraden a tothom. També conec dones a qui no ha agradat L'elegància de l'eriçó, encara que a mi m'entusiasmés i homes a qui ha agradat. No acabo de veure que sigui aquesta la qüestió i penso més que sigui una qüestió de temes que ens interessen a cadascú de nosaltres i temes que no... però tampoc em faré forta en una cosa així. Finalment pot ser que tinguis raó.

Mon ha dit...

tens tota la rao del món. S'heu fixat que ara no es parla tant de l'estatut?

ddriver ha dit...

a mi el que em va semblar mes gros de tot es que en Pujol digui el que va dir de tirar mantes...que vol dir?? que sap algo?? si sap algo aixo no es emcobriment? no hauria d anar a un jutjat a explicar-ho en comtes de aixecar suspites a la tv?? De tot ho demes, presuncio d'inocencia tant per uns com per els altres

viu i llegeix ha dit...

Ho subscric absoutament TOT.
I m'entristeix profundament que després de 30 anys de democràcia, encara estem així.

troyana ha dit...

Rita,
en cuant a la corrupció, i ja que menciones el cas Gürtel,em pareix lamentable que els implicats estiguen al carrer(a més a més,als nostres carrers)somrients i segurs de que conten amb molts amics i bons advocats que una vegada més,faràn bé el seu treball:que els seus clients eixen intactes de les imputacions.Em té igual en quín partit estiga la corrupció pero la llei ha de ser la mateixa per a tots,el que passa es que els diners a la hora de tindre una bona defensa o un insuficient pes de les probes a l´hora de imputar pareixen fonamentals,i aixó és molt trist.
un abraÇ

rits ha dit...

Rita, m'has fet pensar en un munt de coses que no hi havia pensat. Aquests dies tenim tanta informació que ens toca d'aprop que ens perdem un munt d'altres qüestions que s'escapen.

La corrupció crec que és positiu que es faci pública, es persegueixi i es castigui. Sigui qui sigui.
Això si, completament d'acord que hi ha un munt d'activitats, de gent que s'enriqueix a costa dels altres -dels contribuents- xò m'agrada pensar que a mesura que es vagi descobrint la il·legalitat d'aquestes pràctiques, s'aniran acabant.

O no, doncs el poder sempre corrumpeix.

Del finançament dels partits, completament d'acord que cal una llei que la reguli, xò esclar, els propis partits no els interessa.

Una abraçada!

atikus ha dit...

La verdad es que no he leido mucho sobre el caso...y tampoco sé muy bien el contenido de lo que comentas, (el traductor de google es bueno pero no tanto, jeje); de todas maneras, mas o menos te entiendo, creo que todo el mundo tiene derecho a que se le considere inocente hasta que un juicio demuestre otra cosa y aqui se ha actuado mal, tanto los periodicos como los agentes.
En cuanto a la competencia para quien tenga capacidad de actuación..yo no soy un experto, no se si los delitos contra la hacienda pública (competencia del estado) tienen que actuar la guardia civial...y con la corrupción, el Estado Español...pero seguro que me confundo y pueden cederse las competencia a jueces y policia catalanes..desde luego no tengo ni idea, espero que si son inocentes les suelten lo mas pronto posible.


petons

fra miquel ha dit...

Quanta raó que tens!!!
Jo fa temps que porto indignació i ràbia a sobre i això no pot ser bo.

Hi deu haver alguna cosa que no fem bé.

Albert B. i R. ha dit...

Aquest cas ens ha descobert el que molta gent ja comentava però que ningú tenia proves per a afirmar: la conjunció d'interessos entre polítics i empresaris per a enriquir-se a partir de tot el boom immobiliari. El famós "oasi català", amb tot això, ha esclatat. I felicitats pel bloc, que és el primer cop que m'hi he passat!

zel ha dit...

I fa ràbia, però molta ràbia sentir-nos impotents, quan els que poden canviar-ho, no volen ni en saben...

Anònim ha dit...

Et felicito per haver trobat les paraules per explicar-ho tal com ho hauria volgut fer jo.
Estic molt emprenyat perquè aquest jutge torturador d´independentistes, pugui passejar-se pel nostre pais donant lliçons d´ètica, acompanyat de la imatge més casposa -la Guardia Civil- fent befa de la llei, obviant la pressumpció d´innocència.
Tant el Sr. Alavedra com el Sr. Prenafeta estan pagant el fet de ser catalans, pressumptes delincuents. Primer de tot, el fet de ser catalans.
Siusplau, necessito que urgentment algú del meu poble organitzi una consulta per a la independència, per poder fer allò que més els hi dol al Garçon i als seus amics: votar-hi democrtaicament a favor!!

Josep Mª

Paris Quelart Budó ha dit...

Interesante, sí señor.
Por cierto, mi hijo es catalán.

el paseante ha dit...

Rita, no dic que no tinguis raó en una cosa: tot és bàsicament una lluita pel poder. Però no crec que els senyors Prenafeta i Alavedra portin una setmana engarjolats sense una mínima base legal que permeti fer-ho. Què n'és de dolenta la cobdícia, noia.

Josep-Empordà ha dit...

En la casa dels miralls en la que el tripartit PSOEmontillista han convertit aquest Pais, moltissimes coses no son el que semblan. Cal estar moooolt atent al que passa....i al que passará.

jordicirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα