dissabte, 28 de novembre de 2009

Caminada: El Montcau i la Mola

Fer un cim, petit –només n’he fet de petits–, és una experiència que costa d’explicar. Transmetre totes les sensacions que experimentes, es fa difícil. Veure’t allà dalt, mirar aquell paisatge, observar la natura, respirar aquell aire, et fa sentir petita per la immensitat que veus als teus peus, però també et fa sentir una gran satisfacció, una sensació de llibertat, una plenitud, que et dona molta vida.

Feia temps que no fèiem cap caminada. Durant un temps, n’havíem fet una al mes, però per mil coses ho havíem anat ajornant fins que finalment vam trobar una data, 28 de novembre, i un lloc, la Mola. Em feia il·lusió pujar a la Mola, no hi havia estat mai.

Pel camí ens hem topat amb el Montcau –que m’ha encantat– i també hi hem pujat. Un dia especialment agradable. De tornada, la lluna ens ha acompanyat fins als cotxes.



Pujant al Montcau



Ja al cim, l'ombra meva fotografiant la taula d'orientació



No és molt bona aquesta fotografia, però és feta des del cim del Montcau i la ratlla blanca que hi ha al fons, al mig, és el mar!!!



Arribant a Sant Llorenç, la Mola



El Monestir


El Montcau des de la Mola



Baixant, apareix la gran dama, la lluna



Al fons, al cim, Sant Llorenç, la Mola



Sota el núvol, a la dreta, Montserrat



La gran dama ens acomiada abans d'entrar al cotxe

32 comentaris:

Cesc ha dit...

Aquestes coses són txules eh, les gaudeixes i a més t'ensenyen i et fan oblidar de la resta, gràcies per les fotos!

XeXu ha dit...

La sensació de satisfacció que es té quan s'aconsegueixen aquesta mena de fites és molt gran. Has pogut aconseguir un cim, i feia temps que no practicaves, segur que se t'ha posat molt bé. Però ja saps, quan veus que te'n surts i que ha anat bé, segur que et poses a pensar en la següent excursió. Així que segur que serà aviat.

Cristina ha dit...

Ostres quines fotos tan maques. Segur que després d´aquesta experiència ja tens ganes de repetir. A mi al menys em passa així cada cop que faig cim. No importa si és molt alt però quan estàs a dalt i mires al voltant et sents tan petit...M´encanta molt aquella zona. He anat alguna que altra vegada i segur que hi torno dintre de poc.

Josep-Empordà ha dit...

Bons contrallums. Una de les tecniques més dificils de la fotografia.

Veig que ja li tens agafat el "tranquillu" a la càmera.

Josep-Empordà ha dit...

P.S.

Com que ja ens has deixat escrit alguna vegada que t'agrada fotografiar els cels, planteja't la compra d'un filtre polaritzador, et sorprendrá.

També et sorprendrá quant fagis fotos de la superficie de l'aigua o de superficies amb reflexes, com interiors a través d'un vidre.

Carme ha dit...

No fa pas gaire que la vaig fer, és molt maca, encara que els cims siguin petits. Ahir jo vaig tenir dinar de celebració familiar, però vaig tenir temps de fixar-me amb la lluna blanca que ens acompanyava el dia.

Une s fotos precioses per recordar-me una excursió molt coneguda per a mi.

Ferran ha dit...

N'he fet taaan poques, de caminades per muntanyes! He sigut sempre massa urbanita, jo, i sé que m'he perdut sensacions que deuen ser per tremolar. M'agrada com ho expresses, quan expliques com de petita et sents en veure tota la immensitat als teus peus.

Primera proposta pel 2010: pujar per veure el món des d'algún turó!

Emily ha dit...

Volem veure la Rita de veritat, no la seva ombra! Mira que tornar de nit, i si us perdeu? Ja tens diners per pagar el rescat al cos de bombers? Tu el què volies és sortir al TN :P
Ara que penso, ets vols posar en forma? Hi han secretes intencions?
Jo fa com a un any que no vaig d'excursió, i mira que m'agrada.
Fer un cim és molt agradable. Sobretot l'esbufegada final. La sensació crec que és de soletat, al menys em passa a mi.

rits ha dit...

quina excursió tan xula! quan arribes al cim, per petit que sigui, la sensació és tan reconfortant!

ara a seguir-ne pujant de cims!

amb els amics els vaig proposar de començar a fer caminades d'aquestes,... xò ja veus, a la primera de canvi i trnco la pota...ais....espero ben aviat poder començar-les a fer.

Striper ha dit...

Uns inderets proper i força frecuentats.

El veí de dalt ha dit...

I la nova taula d'orientació? Com és que no l'has fotografiada? Amb lo xula que és!

novesflors ha dit...

Una excursió amb lluna inclosa, quina meravella!

Mireia ha dit...

Què xules les fotos! Una bona caminada sempre anima !

kweilan ha dit...

T'ho passes bé i gaudeixes de la natura. Les fotos, molt xules!

Déjà vie ha dit...

Jo a la mola tb el vaig fer, es una excursioneta q esta molt i molt b per ferla amb calama, dinar d'entrepants i tornar xino xano.

viu i llegeix ha dit...

magnifica caminada el montcau -la mola, obligada un parell de vegades l'any per als terrassencs de pro i per els d'adopció. Molta ensació de soledat al cim,ben bé no és la idea, ja que sempre hi ha una gentada....

Mercè Estruç ha dit...

meravellosa va ser la sortida i amb tan bona companyia!!! ... el 19 la propera ;)

fanal blau ha dit...

Unes fotografies maquíssimes, Rita! I una bona passejada, quin gust!

una abraçada, i un bon començament de setmana!

fra miquel ha dit...

L'he fet dos o tres cops, per camins diferents. És una excursió maca. Jo prefereixo fer-la a la primavera o principis d'estiu.
Ara també fa mesos que no camino per la muntanya. L'últim cop va ser a les Gorges de Carançà, a finals d'agost.

Bones fotos, Rita!

Petons

Rita ha dit...

Cesc,
Certament, quan fas aquestes sortides se't renoven les piles.
Petons, maco!


XeXu,
Exacte, una gran satisfacció! Saps, ja tenim una nova data: el 19 de desembre! :-)


Cristina,
Segur que m'entens, tu ets muntanyenca! :-)


Josep-Empordà,
Gràcies pels teus consells! Faig el que puc... :P


Carme,
Gràcies! Celebració familiar... Que bé! Estava maca oi la lluna?
Petons, maca!


Ferran,
Anima-t'hi, va! Es tenen unes sensacions tan fantàstiques... :-)


Emily,
A la xarxa no m'hi veuràs pas, sempre que ho pugui evitar. No em fa cap gràcia, la veritat. Però en persona, qual vuguis!

Dona, en forma ja n'estic, vaig fer el cim! hahaha Bé, un pelet cruixida, però poca cosa... ;-)


rits,
Va que el pitjor ja ha passat i aviat podràs fer-ne.
Petons!


Striper,
Que bé doncs! :-)


veinet,
La nova és a la Mola i ja hi ha foto de l'arribada. La del Montcau era per deixar-ne constància, que aquí s'ha de demostrar tot! hahahaha

Sí que és xula la nova, però la del Montcau és molt més autèntica trobo...
Petons!


novesflors,
Una meravella, sí... Gràcies!


Mireia,
Gràcies! Sí, noia, sempre se't posa bé una bona caminada...


kweilan,
Gràcies! Sí que ens ho vam passar bé. :-)


Déjà vie,
Vam dinar al resturant de dalt de la Mola, a Sant Llorenç, fan coses a la brasa, i després vam baixar xino xano.
Petons, maca!


viu i llegeix,
Certament, vaig quedar parada de la gentada que hi havia... :-)


Mercè Estruç,
La companyia del milloret! ;-) Sí, el 19, demà em compro els pals! hahaha


fanal blau,
Gràcies! Una injecció de vida, aquestes sortides... :-)
Petons per a tu i bona setmana també!


fra miquel,
Gràcies! Hi tornarem per un altre camí que és més curt es veu. Però n'estic ben contenta d'aquesta ja...

M'apunto aquesta que dius i la proposaré als experts a veure si és del meu nivell... :P

fra miquel ha dit...

La caminada de Carançà la tinc postejada el mes de setembre. Si no et fa vertigen passar per ponts penjants... És divertida.
Petons

Eli ha dit...

Jo hi vaig anar una Setmana Santa, i allà dalt feia un ventet... força fred....
;-D

mirambella ha dit...

Maques les fotos. A mi també m'agrada això de caminar, i pujar petits cims. Llàstima que n'he perdut una mica la costum. Em fas "enveja" em sembla que ho proposaré i m'animaré. Petons.

atikus ha dit...

Preciosos paisajes, me encanta la foto con la luna..bueno, las demas también estan muy bien.

Que bien viene estar en conexión con la naturaleza de vez en cuando ;)

petons

estrip ha dit...

bones excursions i boniques fotos!

fada ha dit...

Uauu!! Quines fotots!! Veig que vau aprofitar el dia gairebé fins al final, eh? Et quedes com a nou, la veritat. Petons.

khalina ha dit...

ohhh Rita, m'han agradat les fotos.
Mai no he anat a la Mola, però justament vam quedar uns amics per anar-hi un diumenge passats nadals.

Deric ha dit...

quines fotos més boniques!
jo no acostumo a fer cims ni pujar muntanyes si no és que a dalt hi ha un castell i s'hi pot pujar en cotxe...
;)

Duschgel ha dit...

Aiiiiii, quines ganes d'anar d'excursió!!!

el paseante ha dit...

Estan bé aquestes sortides, però amb comptagotes. La meva darrera (i primera) muntanya va ser a mitjans dels 80. És que si puges, després has de baixar. No té sentit :-) En qualsevol cas, oxigena, com veig que et va passar a tu.

Mercè Estruç ha dit...

el paseante, tienes mucha razón, pero... cuando estas ahí... ummmmm que maravilla de imagen, olor, sabor, ... todos los sentidos se despiertan y nos indican que aún estamos vivos

Marta Aguilar ha dit...

És trepidant!!