dilluns, 9 de novembre de 2009

Berlín, 9 de novembre de 1989

14 comentaris:

rits ha dit...

20 anys!!! que ràpid passa el temps!!!
Sempre recordo un dels vídeos d'aquesta cançó. M'estremia, el ninot de professor aquell i el mur, que no ho entenia.

atikus ha dit...

me encanta esta ciudad, que ganas d volver..., tan modera, verde, ecológica, barata, joven, cultural, musical...y hoy un recuerdo de apertura y de la libertad, que la gente no se olvide que en una época hubo represión, dictadura, comunismo, nazismo..no hay que olvidar el pasado..

pero bueno hoy es unn día de fiesta ;)


petons

kweilan ha dit...

A mi també m'encanta aquesta ciutat. És una de les meues preferides.

Cris ha dit...

Un preciós homenatge.... Vinc de visitar el bloc de la elur, i del sunset i la utnoa, i també fan el seu particular homenatge al Mur.... No conec la ciutat, és una de les meves assignatures pendents, però en parlen-parleu molt bé, així que, hauré de preparar una escapadeta :) Un petó Rita, bon tema!

Duschgel ha dit...

Home, penso que el mur de Pink Floyd va per una altra banda. Però sí, en ambdòs casos s'acaba enderrocant el mur de l'aïllament. I que bé poder celebrar una ocasió així, oi?

Duschgel ha dit...

M'oblidava del "The Wall live in Berlin", en conmemoració de la caiguda... ehem... :P

Albert B. i R. ha dit...

Quan això va passar no tenia ni quatre anys. Quan es veuen les imatges per televisió, a un se li queda la pell de gallina!

nimue ha dit...

Jo tenia 14 anys i me'n recorde perfectament!

Gabriel ha dit...

The Wall de Pink Floyd ja és un clàssic i és una bona banda sonora per recordar una efemèride com la de fa 20 anys. The Wall és una cançó que no deixa ningú indiferent, com tampoc deixa ningú indiferent una ciutat com Berlín.Un bon apunt pel dia d'avui.

Emily ha dit...

Jo era molt nena, encara mirava Barri Sèsam! Però m'ho van contar i ara veig les notícies, semblava emocionant...;

viu i llegeix ha dit...

Doncs jo tot just estrenava independencia econòmica i vida de parella.... vint anys passen volant.

Recordo perfectament estar davant la tele sense creure el que veiem, Plorant d'emoció. I aquests dies que es fa la commemoració, més d'una vegada m'he trobat amb un us a a goa tot mirant les noticies.

Tna de bó acabin de caure tots es murs que empresonen libertats

Jordi Casanovas ha dit...

calla tu que ara m'has fet ganes de tornar a escoltar el disc...

Núr ha dit...

M'encanta aquesta cançó!! :)

mirambella ha dit...

Jo era molt petita, pero en tinc un vague record, per les notícies suposo. Com Passa el temps! Petons