diumenge, 4 d’octubre de 2009

La fada

Google


Mentre vaig ser una nena, sempre vaig estar impressionada amb la fada de la Ventafocs, però em vaig fer gran i vaig descobrir que les fades no existien, que només apareixien als contes.

Però vet aquí que la blogosfera m’ha permès tornar-hi a creure.

Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de conèixer una fada, la fada, en persona!

No, no va convertir cap carabassa en carrossa, ni cap ratolí en res, però em va fer passar una tarda fantàstica, em va encomanar molt bon rotllo i em va confirmar que a la blogosfera hi ha gent encantadora.

Gràcies fada!


25 comentaris:

Ferran ha dit...

Caram caram, veig que aquests dies la cosa va de "desvirtualitzacions", eh? Què xulo és, posar cara i veu, i gestos, i expressions, i... i... i... a una persona de qui ens sentim propers, d'entrada només a través de les seves lletres!

Cesc ha dit...

Les fades ja ho han dit, tenen alguna cosa especial :)

Emily ha dit...

A veure si acabes coneixent la bruixeta (que seria jo) ;)

Violette ha dit...

Que divertit!! Us imagino Rambla amunt i avall, xerrant al Cafè de l'Òpera, passejant pel Gòtic, remenant botigues d'antiguitats, berenant te i pastes al Caelum... M'ho he imaginat així.
Una abraçada!!

khalina ha dit...

Jo sempre he seguit creient en les fades, i ara m'ho confirmes.
M'alegro de tan bona trobada

Duschgel ha dit...

I tant, té raó la fada! Jo he tingut el gran plaer de conèixer quatre blogaires en persona. I és que, ja se sap, amb els blogs tot va a la inversa: ens comencem a conèixer des de dins. I la trobada física és el resultat d'una connexió que ja s'havia establert prèviament.

Me n'alegro molt d'aquesta experiència. Segur que tornareu a quedar!

Carme ha dit...

Que bé, fa molt il·lusió conèixer blocaires! Enhorabona a les dues per tant bonica trobada.

mar ha dit...

quin goig conèixer una fada de debò!

jo sempre he cregut que totes portem una fada bona i una bruixa sàvia a dins... només cal deixar-les volar...

la campaneta de Peter Pan era(és?) la meva fada preferida...

concideixo amb la Duschgel, els blocaires que jo he tingut el plaer de conèixer també són persones increïbles...

petons!

XeXu ha dit...

Mira que bé, anar establint xarxes, anar fent coneixences. Hi ha bona gent per tot arreu, però com que aquí als blogs part de la feina ja està feta abans d'hora... sembla que ha de ser fàcil, oi?

kweilan ha dit...

Tothom que entra en contacte amb gent dels blocs diu que és molt enriquidor. Què bé!!

fada ha dit...

Gràcies? Gràcies a tu!! Per ser-hi quan jo no estava bé, per esperar pacientment la trobada, pel passeig, pel refresc, per la conversa... I això que es va fer curt perquè al rellotge van sonar dotze campanades (ai, no que ara m'equivocava de conte;) Vull dir que no vam poder fer tantes coses com diu la Violette, perquè la família et marca uns horaris. Però tant se val, va ser una trobada fantàstica i potser sí que algun dia la repetirem. Molts petons.

Deric ha dit...

què bonic! si a mi em dediquessis un post així no sé què et regalaria! :)

La RaTeta Miquey ha dit...

És que conèixer a persones és preciós però conèixer fades ha de ser "lo más"!!!

Albanta ha dit...

Qué il"lusió conèixer altres blocaires!! I més si són tan fantàstiques com vosaltres...
Petones màgics per les dues.

Carquinyol ha dit...

A la blocosfera hi ha gent encantadora... però respecte a les fades, passas com amb les meigas, que molta gent no hi creu, però "de haberlas, haylas"

;)

Mon ha dit...

i tant que hi ha fades, ( i fados)

atikus ha dit...

Pues si, muchas hadas no debe haber, pero baherlas haylas...y siempre te hacen feliz, que el mundo tiene cosas malas, pero también tiene cosas maravillosas, sino sería complicados vivir ¿verdad?

petons

rits ha dit...

que xulo! segur que tot i ser la primera vegada que us véieu era com si us coneguèssiu moltíssim!

felicitats!

La cuina vermella ha dit...

Hola! Tu tens una illa roja i nosaltres una cuina vermella (a més, el dia que tingui una nena li posaré Rita) quines coincidències, oi?
Et continuarem llegint.
Un petó.

Déjà vie ha dit...

les fades existeixes, nomes cal q t'hi fixis be pq son entre nosaltres preciosa!! ;)

el paseante ha dit...

M'alegra que anés bé la trobada. Als contes també hi surten ogres. Si mai en vols conèixer un, et recomano el Veí de Dalt :-)

jordicine ha dit...

Quinas dedicatòria més maca. Un petó i fins aviat. A mi la FADA, sense coneixe-la, em dóna molt bones vibracions. Un petó.

nimue ha dit...

hola, Rita!!!! normal que la Fada et done bon rollo! és més bonica que tot i jo no sé què faria sense ella! va quedar tan contenta amb la vostra trobada que he volgut entrar a saludar-te!! a la pròxima em deixeu apuntar-me? :))

Rita ha dit...

Ferran,
Va ser un autèntic plaer!


Cesc,
Aquesta la té, segur!


Emily,
Hahahaha tonteta!!! Serà un altre plaer, n'estic segura!


Violette,
No va poder ser així, perquè la zona on havíem quedat era una altra i teníem el temps una mica limitat, però la vaig portar a la Bodegueta, a la Rambla de Catalunya. Un lloc que m'agrada molt també...

khalina,
Confirmat, podem seguir-hi creient! :-)


Duschgel,
Efectivament, quan decideixes quedar amb alguna persona d'aquest món és perquè ja t'agrada com és...


Carme,
Gràcies!


mar,
Me n'alegro de les teves experiències també...


XeXu,
Molt fàcil, sí. En realitat, quan decideixes quedar amb alguna persona és perquè ja vas sobresegura...


kweilan,
Per a mi ho va ser, sí...


fada,
I tant que la repetirem, si et ve de gust i tens temps...

Un autèntic plaer, fada!
Petons!


Deric,
Hahahaha Doncs ja saps, quan pensis venir per Barcelona avises i tindràs post! :-)


La RaTeta Miquey,
No ho saps prou! ;-)


Albanta,
Gràcies, maca!
Petons!


Carquinyol,
Haylas! Segur! ;-)


Mon,
Hehehehe els fados també m'agraden molt... :-)


atikus,
Suerte de estas cosas maravillosas! :-)
Besos!


rits,
Doncs efectivament, no va ser gens fred, no, va ser una trobada d'amigues ja...


La cuina vermella,
Gràcies per passar per l'illa. Considereu-vos a casa vostra! M'han fet molta gràcia les coincidències! Jo també us visitaré, tot i que la cuina no és que se'm doni molt bé... :P


Déjà vie,
Ara ja ho tinc més clar... :P


paseante,
(He estat a punt de saltar-te, sense voler eh! :P) Mira que ets dolentot eh!!! hahahahaha Pobre veí!


jordicine,
Gràcies! Doncs tens bona intuició, és encantadora la fada...
Petons!


nimue,
Gràcies per passar per l'illa, considera't a casa teva!

Escolta, encantada que t'apuntis. Segur que serà fantàstic també!
Petons i gràcies!

el paseante ha dit...

Mentre baixava pels comentaris i no veia el meu, treia la punta de la llengüeta pensant: "veuràs ara aquesta". T'has salvat pel pèls :-)