dijous, 1 d’octubre de 2009

Un comentari

Carles Gran



Un comentari pot fer despertar sensacions adormides, un sms, només amb un somriure, pot ser un... –hi sóc! I una trucada pot obrir una porta, en realitat mai tancada, només ajustada, al desig.

Quan les relacions són lliures, d’amistat i complicitat, sempre queda un lligam, un vincle, que fa que la distància, física o mental, no ens acabi mai de separar del tot.


27 comentaris:

Cesc ha dit...

no separar-nos del tot és un regal, de vegades tot i la distància necessites estar ben a prop.

Striper ha dit...

De vegades nomes amb petts detalls ja es suficient.

Duschgel ha dit...

I tant... I és que un vincle sòlid no necessita parrafades. Un parell de mots adquireixen, en aquests casos, una força increible.

XeXu ha dit...

Hi ha molts detalls que es poden tenir que enforteixen els vincles. De vegades no cal cap comunicació per sentir algú a prop, però ens passa allò d'estar pensant en algú i creure que l'altre no pensa en nosaltres. Ens diem que no, que no té per què, que només nosaltres hi penses. I llavors és quan t'arriba aquell sms o aquell mail i se'ns dibuixa un somriure a la cara.

Carquinyol ha dit...

Realment és tal com ho dius, quan no hi ha res més, només allò que volen que hi hagi els relacionats, els lligams no es solen trencar.

Emily ha dit...

Va, posa el mòbil també, que et farem sms. M'agrades Rita. :) ;)

Ferran ha dit...

La distància no existeix, és només un estat mental. Un missatge, per curt que sigui, és la manera de recordar-nos-ho.

Núr ha dit...

Només de pensar en aquests moments màgics que descrius, ja somric! :) M'encanta el comentari d'en Ferran; és ben bé com diu! :D

Bon cap de setmana!

Pep ha dit...

Es mes tot el que hi ha al darrere d'un missatge que el missatge en si quant lliga el que desitges amb el que reps no hi ha entrebancs.

khalina ha dit...

tens molta raó. Hi ha portes sempre obertes

jordicine ha dit...

Quantes veritats en tan poc espai. Petons.

Ma-Poc ha dit...

Quanta raó condensada!

mar ha dit...

aquestes complicitats latents que s'encenen amb un sol clic... són la sal de la vida...
ara que et llegeixo... vaig a enviar uns quants somriures i unes quantes picades d'ullet...

bon cap de setmana!

mar ha dit...

;)

mirambella ha dit...

tens tota la raó. Ès així com ho dius.

Mireia ha dit...

Estic d'acord en el que s'ha dit, la distància és més mental que física, i les noves tecnologies han servit per refermar-ho

Deric ha dit...

molt cert i el món virtual ens ajuda a no perdre-ho

Violette ha dit...

Uff! Ara entenc perquè m'entens tan bé, Rita...

el paseante ha dit...

Doncs jo estic per passar de tu, perquè al post anterior has contestat a tothom, menys a mi. :-( Cría cuervos... (és un comentari conyeta, però m'ha dolgut una mica, noia).

Cris ha dit...

Rita, amb quedo amb aquest "hi sóc".... no cal més de vegades, només els petits detalls que ens fan somriure per dins, oi? Un petó :)

rits ha dit...

quanta veritat en aquest post! un petit detall per recuperar una porta en realitat mai tancada al desig. m'encanta.

i si, el més important és mantenir la llibertat de l'altre, així mai es trenquen les relacions.

Joana ha dit...

Molt en molt poc!
bon cap de setmana Rita!

novesflors ha dit...

Fins i tot un mail en blanc pot ser suficient per dir: hi sóc.

fanal blau ha dit...

Ben bé així! :)

Ricardo ha dit...

La meva més sincera enhorabona. Escrius molt bé.

Salutacions

Rita ha dit...

Cesc,
Efetivament, hi ha persones que són com regals...


Striper,
La grandesa dels petits detalls, oi?


Duschgel,
La força de les paraules, a vegades tan mal emprada...


XeXu,
Ho has descrit a la perfecció!


Carquinyol,
Cert, però no tothom ho entén i aleshores no ho saben viure així.


Emily,
Dolenta! hahahaha

Tu a mi també! :-)


Ferran,
Ben cert!


Núr,
Ha estat molt encerat el Ferran, realment.

Somriu, somriu... :-)


Pep,
Sense el del darrera, el missatge seria buit... ;-)


khalina,
O entreobertes... ;-)


jordicine,
Costa poc quan parles de sentiments, sensacions...
Petons!


Ma-Poc,
Gràcies!


mar,
Han anat bé? Has tingut moltes respostes? ;-)


mirambella,
celebro coincidir amb tu... M'agrada molt el teu bloc!


Mireia,
Les noves tecnologies han anat molt bé per escurçar distàncies...


Deric,
Ja ho dic a la Mireia, ens van més que bé les noves tecnologies...


Violette,
Hi ha molt bona sintonia, sí... :-)


paseante,
Em sabria molt greu, ja ho saps, que passessis de mi. Sobretot perquè t'aprecio i d'alguna manera necessito tenir-te a prop, però què hi farem! :P

Tontet, que ja t'he contestat!!!
Petonets!!!


Cris,
Cert, un "hi sóc!" pot ser molt significatiu...
Petons!


rits,
Ho has interpretat perfectament! :-)


Joana,
Gràcies!
Bona setmana, guapa!


novesflors,
També, també...


fanal blau,
:-)


Ricardo,
Moltes gràcies! I gràcies per passar per l'illa, considera't a casa teva.

També t'he visitat i he quedat sincerament impressionada amb la teva obra i te'n felicito!

El Capitá ha dit...

De vegades, no cal ni un mot. Amb els amics, sempre se sap que hi són.