Avui he sabut de dues separacions de parelles amigues. Després de la sorpresa inicial, he quedat parada quan, en ambdós casos, segons que m'han explicat, sembla que el detonant ha estat la crisi econòmica.
Sens dubte, és una font de discussions, i per tant, té certa lògica que tingui part de la culpa en ruptures. Parlem massa de diners, i ara és un mal moment per fer-ho. Però si no han aguantat aquesta temporada, potser les causes de la ruptura s'han de buscar una mica més enllà.
el difícil és mantenir-se units quan les coses van malament. Per als amics també crea cert trauma la separació d'una parella. Sovint et veus obligat, d'una manera o altra, a reduir dràsticament la companyia d'un d'ells
Penso que segurament fallava també alguna cosa més, el que passa és que quan vius mitjanament bé hi ha problemes que relativitzes molt millor. Ja saps allò d'olorar-se els mitjons... quan els mitjons els posts empastifar de perfum potser no importa tant, però quan ja no pots...
Malauradament en aquests casos el govern no pot injectar cap mena d'ajut economic. Bromes a part els amics també ho patim en certa manera quan una parella d'amics es separa
De fet... un motiu o altre hi ha d'haver. Només la crisi? Vaja, pensem-hi una mica. La crisi potser ha estat l'esca que ha encès el foc de molts altres problemes afegits.
ddriver, what are you doing? You ara on holidays!!! ;-)
XeXu, Pel que sé, evidentment que ja hi havia coses, però els problemes econòmics ho han acabat de decidir.
Jesús M. Tibau, Això és el que sembla, sí...
Emily, Tens peles tu? Jo ni cinc, tu! Potser que abans de casar-nos en parlem, no? ;-)))
(Ara ningú entendrà res hehehehe)
Carquinyol, Sí, ja he dit abans que ja hi havia coses, però sembla que la falta de diners ho ha fet més patent.
El Company de Venus, Sí, sí, la falta de diners pot amb tot...
Ferran, Cert! Tu en vas fer un post, em sembla recordar, i jo n'havia fer un altre anteriorment també, parlant de la manca de valors...
Mon, Cert, vulguis o no, hi ha sentiments cap a tots dos...
zel, Si més no, remouen les coses des dels fonaments...
mila, Ja ho dic en el meu breu, la crisi ha estat el detonant. Pel que sembla, ja passaven coses en els dos casos, però s'anaven trampejant fins que han faltat, a més, els diners...
m, Cert que quan s'acaba s'acaba. També ho he llegit jo que hi ha menys separacions perquè no hi ha diners per tirar-ho endavant, però aquests això ho han pogut resoldre.
Em sap greu el que intueixo, però ja saps allò que diuen que quan es tanca una porta s'obre una finestra, oi? :-) Petons, maca!
estrip, Noi, em sap greu també. Et dic el mateix que a l'm, no se m'acut res millor ara mateix. Ànims i una forta abraçada, maco!
mentres tot i estar separats no hagin de conviure...
conec unes quantes parelles que, per culpa de la crisi, s'han separat, i a més, no poden marxar fora de casa perquè no hi ha prou diners (ni tampoc poden vendre el pis)
uffff, Rita, en conec més d'una, de separació per crisi econòmica, però per mi que no és només la crisi. Si no hi hagués res més de fons, no s'hauria donat la separació. La crisi pot haver estat el detonant, com dius, però el mal rollo ja hi era, segur!
sap greu, eh? tu sempre et quedes al mig i no ens agrada triar bàndol!
Però, Rita, el matrimoni és una institució de caire, sobretot, econòmic. Per què et ve tant de nou que la crisi sigui causa de separacions? Per això nosaltres dos mai no ens casarem, no és així? Besades
tinc un amic advocat que sempre insisteix en afirmar que el matrimoni serà moltes més coses però que el primer, el primer que és, és un contracte. simple o molt complicat.
quan un dels dos no paga ... fallida! uffff; què trist!
Aquests amics teus crec (modestament) que s'equivoquen separant-se.
En el fons, molt en el fons, una parella és una relació empresarial (després de la primera època d'enamorament inicial -que sol durar poc). Fas plans de futur, et compres el piset, vas de vacances junts (que sempre surt més econòmic que anar-hi sol), compres una novel.la i la llegeixes entre dos. O un CD, o un ordinador, o una connexió a internet. I quan vas al Mercadona mires les safates d'un kilo de producte que sempre són més econòmiques que les racions individuals.
El món no està pensat econòmicament per als solitaris.
Verídic, Rita: Va una parella a consultar la seva intenció de separar-se, a l´advocat . - Esteu gaire endeutats?. - Miri, la hipoteca de la casa, el crèdit del cotxe, del quad, de les vacances, de les cortines i del Blue-ray per el lavabo.... - No us separeu pas, us ho pendràn tot!.
Coi FLANDERS, hem coincidit a pensar el mateix... Com deia el gran Manolo García, "Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana". És una llástima però és així de dur...
Sap greu la veritat. Però els problemes de diners augmenten tensions i ho posen tot més difícil... Clar que potser és pitjor els que segueixen vivint junts perquè per la crisi no es poden separar
jo també creia que la crisi el que feia era mantenir juntes les parelles... per poder subsistir econòmicament (que no anímicament) però ja veig que n'hi ha de tots colors! petonets
Això de separar-se és una autèntica febre. Si n'hi ha, de gent que conec que se separa o ja s'han separat! Fins i tot aquells que haguessis jurat que mai no ho farien. Imagino que de motius n'hi han molts, però honestament crec que en una parella no n'hi ha un de sol, és una concatenació de motius, de frustracions, de poques converses, de rutines, de camins que eren paral·lels i ara ja no ho són, de no sentir-se prou valorat i/o estimat... En fi, misèries humanes. De vegades, m'alegro de no haver trobat la meva ànima bessona, perquè per acabar així...
Mai sabrem que hagués estat el que no ha passat espiadimonis, per això hem de procurar viure el que tenim el més intensament possible, sense enyorar el que no tenim. És una idea, només... Petons, maco!
Google
38 comentaris:
Aquestes coses saben greu i mes si coneixes la parella,la crisis economica? fins aqui arriba,
les perelles son uan societat cooperativa i quan falla el que les mou.....
Sens dubte, és una font de discussions, i per tant, té certa lògica que tingui part de la culpa en ruptures. Parlem massa de diners, i ara és un mal moment per fer-ho. Però si no han aguantat aquesta temporada, potser les causes de la ruptura s'han de buscar una mica més enllà.
el difícil és mantenir-se units quan les coses van malament.
Per als amics també crea cert trauma la separació d'una parella. Sovint et veus obligat, d'una manera o altra, a reduir dràsticament la companyia d'un d'ells
Els temps dels nostres pares ja ha passat, Rita.
Com deia ma iaia, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana :-)
Penso que segurament fallava també alguna cosa més, el que passa és que quan vius mitjanament bé hi ha problemes que relativitzes molt millor. Ja saps allò d'olorar-se els mitjons... quan els mitjons els posts empastifar de perfum potser no importa tant, però quan ja no pots...
La darrera notícia de separació d'alguna parella que coneixia em va suposar un sotrac important també. Ostres, la crisi econòmica?
La maleïda "crisi econòmica" -no em canso de repetir-ho- és en realitat una crisi de valors, una crisi de la moral.
No ho dic per res; només ho apunto.
Malauradament en aquests casos el govern no pot injectar cap mena d'ajut economic. Bromes a part els amics també ho patim en certa manera quan una parella d'amics es separa
Situacions desesperades, trenquen o uneixen més fort, ens posen a prova...
De fet... un motiu o altre hi ha d'haver. Només la crisi? Vaja, pensem-hi una mica. La crisi potser ha estat l'esca que ha encès el foc de molts altres problemes afegits.
No és en teoria la crisi la que ha fet que hagi disminuit el número de parelles que es separen?
Crec que vaig llegir unes estadístiques al respecte, ho buscaré.
Però Rita, quan una cosa s'acaba, amb crisi, amb diners, a la Xina i sota un pont...tot és igual, s'acaba.
(i en això si que puc dir que parlo amb coneixement de causa)
deu ser època de separacions, a mi m'ha passat el mateix.
Striper,
Això sembla noi... Sí que sap greu, sí.
ddriver,
what are you doing? You ara on holidays!!! ;-)
XeXu,
Pel que sé, evidentment que ja hi havia coses, però els problemes econòmics ho han acabat de decidir.
Jesús M. Tibau,
Això és el que sembla, sí...
Emily,
Tens peles tu? Jo ni cinc, tu! Potser que abans de casar-nos en parlem, no? ;-)))
(Ara ningú entendrà res hehehehe)
Carquinyol,
Sí, ja he dit abans que ja hi havia coses, però sembla que la falta de diners ho ha fet més patent.
El Company de Venus,
Sí, sí, la falta de diners pot amb tot...
Ferran,
Cert! Tu en vas fer un post, em sembla recordar, i jo n'havia fer un altre anteriorment també, parlant de la manca de valors...
Mon,
Cert, vulguis o no, hi ha sentiments cap a tots dos...
zel,
Si més no, remouen les coses des dels fonaments...
mila,
Ja ho dic en el meu breu, la crisi ha estat el detonant. Pel que sembla, ja passaven coses en els dos casos, però s'anaven trampejant fins que han faltat, a més, els diners...
m,
Cert que quan s'acaba s'acaba. També ho he llegit jo que hi ha menys separacions perquè no hi ha diners per tirar-ho endavant, però aquests això ho han pogut resoldre.
Em sap greu el que intueixo, però ja saps allò que diuen que quan es tanca una porta s'obre una finestra, oi? :-)
Petons, maca!
estrip,
Noi, em sap greu també. Et dic el mateix que a l'm, no se m'acut res millor ara mateix.
Ànims i una forta abraçada, maco!
mentres tot i estar separats no hagin de conviure...
conec unes quantes parelles que, per culpa de la crisi, s'han separat, i a més, no poden marxar fora de casa perquè no hi ha prou diners (ni tampoc poden vendre el pis)
Realment fumut...
i vols dir que la crisi no ha estat la última de les gotes?
uffff, Rita, en conec més d'una, de separació per crisi econòmica, però per mi que no és només la crisi. Si no hi hagués res més de fons, no s'hauria donat la separació. La crisi pot haver estat el detonant, com dius, però el mal rollo ja hi era, segur!
sap greu, eh? tu sempre et quedes al mig i no ens agrada triar bàndol!
petonets sense economitzar.
Però, Rita, el matrimoni és una institució de caire, sobretot, econòmic. Per què et ve tant de nou que la crisi sigui causa de separacions?
Per això nosaltres dos mai no ens casarem, no és així?
Besades
tinc un amic advocat que sempre insisteix en afirmar que el matrimoni serà moltes més coses però que el primer, el primer que és, és un contracte. simple o molt complicat.
quan un dels dos no paga ... fallida! uffff; què trist!
molt trist!
sigui la raó que sigui, molt trist.
Ara la crisi la tenim tan al davant i per tantes bandes,...
cada vegada es veuen mes singles que van pel carrer, aviat serà una plaga
salutacions
jo és que no entenc pas res...
Rita
El meu divorci està a punt de fer un any, però estic bé, tranquil.la!
Gràcies guapa!
La crii econòmica deu haver estat una cosa més, però ha estat la definitiva i segurament la que costa menys d'explicar als altres.
Sap greu quan els amics no estan bé.
no no, vull dir que jo tinc també dues parelles amigues recentment separades.
Aquests amics teus crec (modestament) que s'equivoquen separant-se.
En el fons, molt en el fons, una parella és una relació empresarial (després de la primera època d'enamorament inicial -que sol durar poc). Fas plans de futur, et compres el piset, vas de vacances junts (que sempre surt més econòmic que anar-hi sol), compres una novel.la i la llegeixes entre dos. O un CD, o un ordinador, o una connexió a internet. I quan vas al Mercadona mires les safates d'un kilo de producte que sempre són més econòmiques que les racions individuals.
El món no està pensat econòmicament per als solitaris.
Rita, contigo, pan y cebolla, jeje
Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (Quimi Portet y Manolo García)
Verídic, Rita:
Va una parella a consultar la seva intenció de separar-se, a l´advocat .
- Esteu gaire endeutats?.
- Miri, la hipoteca de la casa, el crèdit del cotxe, del quad, de les vacances, de les cortines i del Blue-ray per el lavabo....
- No us separeu pas, us ho pendràn tot!.
Coi FLANDERS, hem coincidit a pensar el mateix... Com deia el gran Manolo García, "Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana". És una llástima però és així de dur...
Sap greu la veritat. Però els problemes de diners augmenten tensions i ho posen tot més difícil... Clar que potser és pitjor els que segueixen vivint junts perquè per la crisi no es poden separar
Hola Rita,
La veritat és que va començar com una plaga i ara ja podriem parlar d'epidemia.
Sense diners, les friccions augmenten. És un obstacle més a fer front.
El que si que he observat des d'aquest estiu, és una amargantor en les persones, que no recordo en anys passats. De totes les edats.
Una forta abraçada
jo també creia que la crisi el que feia era mantenir juntes les parelles...
per poder subsistir econòmicament (que no anímicament)
però ja veig que n'hi ha de tots colors!
petonets
Ballarinadeplom,
Això sí que ha de ser fumut...
Jordi Casanovas,
Bé, segons que diuen, el detonant. És evident que sense pòlvora no hi hauria explosió...
Montse,
Sí, el que dic al Jordi Casanovas.
Sí que sap greu, sí. Fa anys, en una situació així, vaig sortir rebent i tot. :p
Mart de Garriga,
D'acord! hahahahaha
òscar,
Doncs sí, tristíssim!
rits,
Sí, noia, trist i complicat.
Té la mà...,
Doncs no és pas barat ser single tampoc...
Encara es començaran a fer casaments per economitzar a aquest pas... :-)
Cesc,
És que a vegades costa força...
m,
Celebro doncs que estiguis bé.
Petons, bonica!
Carme,
Això és el que penso jo també...
estrip,
Ah... Tant que ens expliquem i sovint no ens entenem... :-))
Molt millor doncs!!
paseante,
Això dic al Té la mà... Que encara es començarà a casar la gent per economitzar...
Emily,
Aissss... que bé! ;-)
FLANDERS,
Això sembla, però... què trist, no?
Toy folloso,
M'ho crec. I tant!
Marcel,
Doncs et dic el mateix que al Flanders... què trist!
khalina,
Tot és prou lamentable quan es deixa d'estimar...
horabaixa,
Doncs com perdem el somriure serà terrible.
Petons, maca!
mar,
Això mateix, n'hi ha de tots colors...
Això de separar-se és una autèntica febre. Si n'hi ha, de gent que conec que se separa o ja s'han separat! Fins i tot aquells que haguessis jurat que mai no ho farien.
Imagino que de motius n'hi han molts, però honestament crec que en una parella no n'hi ha un de sol, és una concatenació de motius, de frustracions, de poques converses, de rutines, de camins que eren paral·lels i ara ja no ho són, de no sentir-se prou valorat i/o estimat... En fi, misèries humanes. De vegades, m'alegro de no haver trobat la meva ànima bessona, perquè per acabar així...
Mai sabrem que hagués estat el que no ha passat espiadimonis, per això hem de procurar viure el que tenim el més intensament possible, sense enyorar el que no tenim. És una idea, només...
Petons, maco!
Publica un comentari a l'entrada