Ahir em van recitar un poema, que no coneixia, d’en Miquel Martí Pol i, curiosament, ahir feia 5 anys de la seva mort. Des d’aquí, la dedicatòria per a qui me’l va recitar i el meu sentit homenatge al poeta.
Si tornes
Repetiré el teu nom i el meu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza.
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tot, si tornes.
Miquel Martí Pol
Temps d’interluni (1990)
20 comentaris:
Es un poeta del poble que expresava també el sentiments de una manera exquisita.
es bonic que entre tots el recordem, gràcies, moltes gràcies per posar aquest poema....
Gràcies per recordar que algú tant gran com ell ens va deixar i plasmar un escrit com aquest... impressionant oi...
El mateix dia que moria el poeta va néixer el fill d'uns amics nostres, que ja sabíem que es diria Miquel. El que no sabíem es que es produiria la curiosa coincidència ja que el cognom del pare és Martí. Un poema preciós, com gairebé tots. Costa trobar un poema de Martí i Pol que no agradi, oi? Ja estàs millor? Una abraçada.
no serà pas l'antiquari qui te l'ha llegit? ;-)
Gràcies per recordar-lo. Sí teniu raó, crec que m'agraden tots els seus poemes.
afortunada! i tant!
Que bonic, és un poema preciós... i un homenatge també molt bonic!
Quines grans paraules les d'en Miquel M.P eh!?
Crec que mai ningú m'ha llegit un poema en veu alta (tret de recitals públics). Tens sort. Un record per al poeta.
Un bonic record. Per a mi és un dels poetes amb els que més m'identifico, m'agrada moltíssim.
Un peto.
un poema preciós...
no el coneixia, gràcies per compartir-lo...
un petó
Un poema bonic i una bonica dedicatòria
dolç i tendre, m'agrada molt!
Què té en Martí i Pol que el fa tan especial?
Striper,
Un home gran, sí.
Mon,
Gràcies a tu!
Cesc,
Una meravella, sí.
fada,
Una mica millor, gràcies, però costa eh... Segur que aquest Miquel que tu coneixes serà sempre especial.
Petons, maca!
clint,
Ja m'extranyava a mi que t'hagués passat per alt l'antiquari! hehehehe
Petons, guapuuuu!!
Carme,
Certament, no sabria dir-ne d'algun que no m'agradés...
estrip,
Gràcies, maco!
iruNa,
Ell era gran i només podia dia grans paraules.
paseante,
A veure si ara, amb la persona que fa 6 mesos que t'emociona, vius l'experiència doncs...
Petons!
Anna,
Bé, és un poeta planer i això penso que ens l'apropa més.
mar,
Jo també l'acabo de conèixer. Gràcies a tu!
khalina,
Gràcies, maca!
Déjà vie,
És molt bonic, sí.
Petons barcelonins, maca!
El Company de Venus,
La senzillesa, potser? :-)
Macu macu perquè sí ...
Em pots dir Pep ... James Pep ... vull dir Pep ... o Angu ... com vulguis!!!
Jo en tinc un altre, però no és de Miquel Martí i Pol, crec ... es diu molt per Madrid ...
Las chicas de Salamanca ... o todas putas o todas mancas.
També n'hi ha amb la vessant d'Olesa de Montserrat ...
Olesanes, totes putes i marranes.
Com pots comprovar ... amb les de Salamanca se'ls ofereix una mica de "vidilla" però amb les d'Olesa no ... el perquè? S'ignora!!
Continuarem informant!!!
Petonets de finde!
cinc anys ja?
El temps d'interluni me'l va regalar la mare quan vaig fer 20 anys. N'hi ha de preciosos!!!
Gràcies, feia molt que no el llegia!
pep ... o Angu ...,
Hehehehe que dolentot que arribes a ser!
Petons i bona setmana, guapu!
rits,
Doncs diu molt de la teva mare que et fes un regal com aquest.
Petons, maca!
Hola Rita,
Curiosament, en llegir-lo, m'ha fet enyorar a qui m'agradaria que vingues.
Es diu melangia anyorar el que no es té? un cop em van dir que aquest sentiment no existia.
Una forta abraçada
horabaixa,
Doncs jo crec que sí que existeix... Però tampoc ens hem de deixar vèncer eh! :-)
Publica un comentari a l'entrada