Google
M’he despertat sentint el seu discurs: ha guanyat i m’ha fet il·lusió.
No faré una crònica política, prou n’hi haurà avui i de persones expertes. Però sí m’agradaria remarcar la paraula il·lusió.
En Barack Obama, sortit del gairebé no res, i contra tot pronòstic, ha estat capaç de crear i d’encomanar il·lusió, ho ha fet als Estats Units i a la resta del món i se n’ha sortit.
No sé com ho farà, ni quin serà el balanç d’aquí un any, però ara com ara, el messiànic Obama, amb la seva il·lusió i amb les seves ganes, però també amb serenitat, em fa sentir contenta i m’ha despertat una sana enveja.
Ara més que mai penso que amb il·lusió, no només, però sí sobretot, podrem aixecar el cap i tirar endavant. Catalunya necessita recuperar la il·lusió i necessita un líder, potser també sortit del no res, que ens torni la il·lusió, perquè amb il·lusió penso que tot és possible.
No vull deixar de recordar, en un moment com aquest, en Martin Luther King a qui li diria que ja pot començar a dormir tranquil, que finalment el somni s’ha acabat, que ja és una realitat, així com tampoc als milers de negres anònims que al llarg de molts anys hi han deixat la vida: El meu sincer i sentit homenatge a tots ells.
30 comentaris:
Il·lusió és un terme desagraït en política, costa molt de guanyar-la i es perd molt fàcilment. En Obama l'ha aconseguit, però ara té la tasca més difícil: mantenir-la. I aquesta és una tasca que només els grans líders saben fer. Veure'm si està a l'alçada.
I parlant de casa nostra, aquí la tasca és encara més difícil, ja que ja hem patit masses vegades la pèrdua d'il·lussió. Necessitem algú veritablement excepcional.
la verita és no hi confio gens amb els polítics però em sorprèn que USA hagi escollit un president negre, això mateix ho hem vist en alguna pel·lícula i no ens ho creiem i per fi ha passat.
Ara el que tocarà, és tenir a Espanya un president català, no?
(això sí que és ciència-ficció!)
a mi aquest "canvi" i aquesta "il·lusió" em fan desconfiar: entre altres coses per com han venut la imatge de "president del món" i per com, sobretot Europa, l'ha comprat.
Estic d'acord amb tu, rita, que ens caldria entusiasme i convicció; però espero aquestes qualitats d'una altra manera que de il·lusionistes fent màgia ja en tenim massa.
D'aquestes eleccions i de què les hagi guanyat un home negre, només em sabrà greu haver d'escoltar els propers 15 dies com se'n omplen la boca cantant-ne les meravelles polítics, militants i simpatitzants de diferents partits polítics catalans que "en la intimitat" no s'avergonyeixen de queixar-se de tenir un president de la Generalitat andalús: tots aquests, si que em desil·lusionen!
Esperem que aquesta il·lusió es mantingui, i quan topi amb la crua realitat de com es troba el seu país, sàpiga fer front a totes les situacions que es va trobant. No ho tindrà fàcil, però almenys, crec que compta amb el recolzament de tot el món.
a mi la il·lusió per un polític em costa!
tot és marqueting! i no promeses reals. Quanta gent hi ha que només es puja al carro pel ressó que té.
Comparar és absurd, però en menor mesura en zp va generar moltes il·lusions a alguns ara tristos.
l'Obama no salvarà el món de res
jo ja he dit el què a ca meva, però el que si esta clar és que quan al teu país la il.lusió es perd (ja sigui a St. Jaume com a la moncloa) veure tot de gent emocionada i contenta fa certa enveja...a veure quan dura!
de moment ha generat il.lusió, que no és poc, però cal donar-li temps per veure de què és capaç i fon son el deixen arribar
és el tema del dia i segurament de l'any. la il.lusió que ha generat n'és l'aspecte més positiu. el negatiu; crec que ningú sabem si aquesta il.lusió és real o una campanya de markèting extraodinària.
un meló per obrir!
Ara toca no trencar les il.lusions.
esperem que acompleixi i que acabi amb tots els desastre que ha fet en Bush
Un cop ja han guanyat, espero que les seves forces i il·lusions puguin més que tot el que envolta aquest país...
A veure si les il·lusions es poden mantenir... esperem.
En definitiva, la victòria d'Obama és d'entrada una excel·lent notícia. Ara cal esperar a veure quines primeres mesures prendrà.
tant de bo les esperances dipositades en el no quedin en paper mullat...
Curiós que el fet de ser un home mestís criat per WASP se l'etiqueti de negre...bé, possiblement sigui el que tindrà la pell més fosca en molts anys per allà...
(ho sento, passava per aquí i no m'he pogut resistir...)
Jo també tinc esperances...
Carquinyol,
Esperem que sí que n'estigui a l'alçada, tot i tenir-ho té ben difícil...
Pel que fa a aquí, jo m'ho miro amb optimisme i m'agrada pensar que si allà ha pogut ser, per què no aquí? "Només" ens cal un líder que s'ho cregui de debò i ens vulgui engrescar a tots. :-)
Deric,
Potser faltava la persona capaç de dur-ho a terme...
Pel que fa a Espanya, ni en somnis posarien un català... ;-)
Gatot,
Segurament tens raó i jo sóc molt innocent i romàntica i per més que creixi no canvio o potser ja m'està bé ser així.
M'agrada seguir il·lusionant-me amb les coses i creure en les persones.
Xexu,
Gens fàcil no ho té, però ell s'hi ha posat voluntàriament i ja ho ha de saber...
Certament, té molt suport i d'arreu, tan de bo el sàpiga aprofitar així com correspondre a les espectatives creades.
estrip,
Feia temps diria que no hi havia una il·lusió general per un líder, però ell l'ha sabuda crear.
Esperem que no sigui un fracàs com el Zp.
Clint,
Sana, però enveja, sí senyor. Esperem que els hi vagi molt bé.
Petons, guapíssim!
Jesús M. Tibau,
Cert, necessitarà temps i energia...
òscar,
Segurament hi ha de les dues coses. Si fos només màrqueting, seria massa senzill i tindríem molts ObamaS... ;-)
Striper,
Per descomptat...
Jordi Casanovas,
Per poder partir de 0, té molt per fer. S'ho trobarà ben malmès tot plegat...
Cesc i Carme,
Esperem-ho!
Ferran,
Haurem d'estar-ne pendents...
Ballarinadeplom,
Esperem que no...
No ho sentis pas. Celebro que hagis passat i que t'hagis animat a dir la teva. Els blocs sense comentaris, no serien vius!
novesflors,
També ets optimista... :-)
Benvolguda Rita, dius:
"En Barack Obama, sortit del gairebé no res, i contra tot pronòstic, ha estat capaç de crear i d’encomanar il·lusió, ho ha fet als Estats Units i a la resta del món i se n’ha sortit".
Res d'extrany, se n'ha sortit perque els que te al darrera, han volgut. Son el poder, els que manen de veritat, que l'han triat com a peó per ocupar un carrec que ells manegarán.
D'entrada, els assesors que té, mouen vers la descomfiança de que res canvíi. Son més del mateix, i sense ells, ell sol res no podrá.
I si es posa massa tonto, el despatxarán com a n Kenedy.
O potser et penses que el "poder de veritat" als EE.UU. ni a cap pais del mon el detenta una sola persona?.
No recordo a on vaig llegir una definició de la politica dels USA que trobo de lo més encertada:
"La politica dels USA és com una obra de teatre en la que es poden canviar els actors i/o el decorat, però el guió i la obra sempre és la mateixa".
Pren-ne nota.
Cordialment.
Josep-Empordà,
Gràcies per la teva aportació, com sempre.
Però si dius que ell ha estat l'escollit, i sembla que és tan senzill, com és que no han escollit la Hillary Clinton, o en McCain?
Fins i tot, si és tan senzill, com és que aquí en Mas no acaba de rematar la feina?
Josep, he viscut unes quantes eleccions, de prop, des de dintre, i no totes les prediccions s'acaben complint.
Sé que ningú governa sol, tots tenen uns equips al darrera, però també hi ha uns vots i això no ho controla ningú.
La primera vegada que va guanyar les eleccions el President Pujol, també va ser contra pronòstic. O no ho recordes això?
Canviar, no canviarà gran cosa segurament, però hi ha formes i maneres.
I si més no, ara tots els racistes
hauran de callar i entomar i només per això jo personalment celebro l'elecció.
Estic en els del grup “més que contents”. Des d’aquí, he participat a la campanya de Barak Obama. Tot i això sé que és difícil però, ja s’ha donat un primer pas. Bush go home!
josep lluís,
Jo també estic contenta! :-)
Em fan una mica de por aquests personatges messiànics. El partit demòcrata americà no deixa de ser de dretes. Tot el que vé dels USA ho veig sempre com un producte ben presentat i que de tant veure'l a la tele l'acabem comprant. A veure què passa... Però penso que ens aniria millor si ens miressim més la nostra vella Europa.
Benvolguda Rita,
No comparis la politica dels USA amb la de Catalunya quant fou nomenat president en Pujol per primera vegada, fa 28 anys.
En aquella època, res no estaba escrit i tot era possible, com deia el poeta Martí i Pol, ara ja no, ara ja ens assemblem una miqueta més als americans, malgrat haver-hi moltes diferencies encara.
Tu ves resseguint els colaboradors i assessors en que s'está envoltant i veurás quantes "novetats".
Cordialment.
Cap il·lusió ni una per un personatge fabricat per apuntalar un sistema que fa aigües. Qui ha finançat la campanya d'Obama, amb un pressupost que supera en quatre el de McCain? Quina diferència hi ha entre els demòcrates i els republicans?
També em sembla inconcebible la quantitat d'espai que s'ha dedicat a la campanya ianqui des dels mitjans de comunicació d'aquí.
Veient alguns comentaris de per aquí encara em fa més llàstima la situació que tenim a casa. Perdre la il·lusió i la esperança és reconèixer una derrota que jo em nego a creure.
Als escèptics només us demanaria que llegíssiu el darrer discurs d'Obama (però podeu començar pels dels seus inicis el 2004), i no deixeu que el cinisme i la desconfiança us enceguin. Només la elecció en sí ha canviat la vida a milions de persones. Això és un fet; la resta per mi és un a més a més.
Estaria bé que la primera decisió que prengués fos la de bombardejar l'Iran. Quin tip de riure que em faria, hahaha :-)
Esperarem a veure què passa.
Ara a veure quan una dona serà presidenta dels Estats Units jeje.
Benvolgut Defak,
Gràcies a Internet, cada dia llegeixo un munt de diaris de tot el mon.
L'escepticisme bé, justament de seguir els discursos de l'Obama i veure com han anat canviant a mesura que s'acostaba al "poder real". Res de nou, tots els politics fan el mateix, sempre, tots!.
I com que un ja té una certa edat i ha sofert tantes decepcions, malgrat no perdre la il.lusió de que un mon millor sigui possible, si que és cert que, amb els anys i les experiencies, tot es veu amb més realisme...o digas-li escepticisme, si ho prefereixes.
El primer error que cometeu els que tant creieu amb l'Obama és veure amb ulls d'europeus del sur el que ell veu amb ulls de nordamericá.
Ell no pretén governar Europa, ell preten governar EL MON en benefici dels EE.UU., com és tipic dels nordamericans des de fá 200 anys. I l'Obama no ho cambiará, perque, entre altres coses, no li permeterán. Ell, ho sap.
Cordialment.
Es cierto, creo que cualquie persona con un poco de sensibilidad esta alegre, por este nombramiento, es un canto a la esperanza a ese sueño del que hablas, no sabemos si será posible porque hay poderes que estan mas allá de presidentes y democracias, pero esperemos que cambie el mundo aunque sea un poquito.
Al menos se ha dado un paso, han cambiado a un presidente mezquino por uno con ilusiones y que parece una buena persona.
Besitos esperanzadores
paseante,
Jo també tiro per la vella Europa, però no podem obviar els EEUU, ens agradi o no, encara manen ells.
De tota manera, en aquest post, jo intentava només explicar que aquest home, l'Obama, havia retornat la il·lusió a la gent, i entre d'altres a mi. Cosa que considero important, perquè estavem molt desencantats, en general.
Segurament no canviaran massa coses, perquè el sistema és el que és i més allà. Però celebro haver recuperat la il·lusió en política.
Petons, maco!
Josep-Empordà,
Aleshores, insisteixo, com és que en Mas no se n'acaba de sortir ara?
Gràcies, com sempre, pels teus comentaris!
Mart de Garriga,
Jo potser sóc més innocent i temperamental i m'il·lusiono amb facilitat, no ho sé, però el cas és que a mi aquesta elecció m'ha fet tornar a tenir il·lusió i esperança, vers Catalunya, és clar.
Petons!
defak,
Estic amb tu!
espieta,
Dolentot! ;-)
khalina,
S'ha fet un pas prou important. El que tu demanes és una caminada sencera! :-)
atikus,
Coincido plenamente contigo!
Besos!
Benvolguda Rita,
Qué hi té a veure en Mas amb el que explico?.
A més, que en Mas no se'n surt, és més que discutible.
Cordialment.
Publica un comentari a l'entrada