dissabte, 23 d’agost del 2008

Vermut


Té una pell clara, delicada, i cada cop que pren el sol, tot i la protecció que s’hi posa, es posa morena, però també li surten pigues. Any rera any, aquestes pigues es van afegint a les que ja té i cada vegada en té més.

A l’hivern, i a mesura que va perdent color, es van amagant, discretament, però, així que despunta la primavera i els primers banys de sol, tornen a sortir. Una darrera l’altra, es tornen a posar al seu lloc.

No es pot dir que sigui pigada, però és ben plena de pigues, sobretot, als braços, a les espatlles, a l’esquena, a l’escot, i, amb no tanta intensitat, a la resta del cos.

Fa poc, es va trobar amb ell i li va demanar per les pigues. –Més que fa dos anys–, li va dit...

Es van conèixer un capvespre, ja feia dos estius, van anar a sopar, de seguida es va anar creant un clima molt especial, i, tot sortint del restaurant, ell li va dir, li va demanar, tot besant-la, que li agradaria veure-li les pigues, totes. Acariciar-les, una a una, besar-les, tastar-les una darrera l’altra. –Cada piga una carícia– va dir.

Ell és un esperit lliure, –un revolucionari– diu ell, ella pensa que no, que més aviat és un idealista, i ella ha après a gaudir de les bones coses de la vida, dels moments, del dia a dia, i a no esperar res de ningú. –Esperar és dolorós, viure el moment, si s’ho val, és plaent i no deixa rastre, ni ferides...– diu sempre.

No s’havien vist més, tret d’algunes telefonades, cada cop més espaiades, i una de recent, felicitant-la pel seu sant.

–Et sembla que fem un vermut?– li va dir ell.

18 comentaris:

Striper ha dit...

I el fan fer el vermohut? A mi m'encanten les pigues..

Anònim ha dit...

Una bona forma de trencar el gel oi?

Barbollaire ha dit...

Resseguir les pigues dibuixant constel.lacions sobre el cel de la pell...

amb el glaçó del vermut...

bosseta de petoents dolços, nina
;¬)**

Joana ha dit...

Jo no podria dir-li que no.
Bon cap de setmana wapa!

Deric ha dit...

sembla que aquesta nit la cosa està pujada de to

Sergi ha dit...

Però el vermut (espero que Martini), va anar acompanyat d'un recompte exhaustiu de pigues o no?

ddriver ha dit...

continuara

mossèn ha dit...

a mi les pigues em fan yuyu ... salut

fada ha dit...

Estic segura que li va contestar que sí! Petons.

atikus ha dit...

Pues si, ya estoy de vuelta, aunque tengo unos días de vacaciones todavía!

Tengo una amiga que le fastidan las pecas y le animo diciendo que a mí siempre me gustaron las chicas con pecas, cuestión de gustos supongo, luego cuando me salío a mí alguna no me gusto nada, pero es que ahay gente que le quedan mejor jaja!!!

el vermut es una buena escusa para charlar un rato ;)

petons

zel ha dit...

Vermut, una paraula que es va perdent, oi? Si de cas m'hi apunto, jo!

Emily ha dit...

Quan dius que van a fer un vermut, a què et referereixes exactament?
En respecte a les pigues, jo a part de ser adicta a l'ibuprofé. sóc adicta al dermatòleg! Una mica de làser i tot fora! Les pigues, of course.
Millora't de la contractura, i recorda, massatges....

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Soposo que va haver-hi vermut, no?

No hi ha res més glamorós que fer un vermut. Tan se val de quin color.

Una abraçada

Rita ha dit...

Doncs sembla que no ho diu el post, striper... A veure si algun dia hi ha una segona part. :-)

Sempre n'hi ha amb recursos, cesc... :-)

Aisss, barbollaire, quines coses més boniques que dius...
Bosseta, guapo!

Hehehe joana...

No, deric, que no era de nit, que era un vermut! ;-))

El vermut sempre Martini, xexu! ;-))

We don't know, ddriver! ;-))

Ja sabem una mica més dels teus gustos, mossèn. Ho acabarem sabent tot? :-)

Tu creus, fada? hehehe

Seguro que te quedan chulísimas, atikus!
Un vermut puede dar mucho de si, quedan muchas horas por delante... ;-)
Besitos!

Cap problema, zel. Seràs la primera de la llista! :-))

Tafanerota, emily! Si no ho diu el post... ;-)
Doncs vaig d'ibuprofè des de fa tres dies per culpa de la contractura!

Doncs res, horabaixa, a fer el vermut! :-))

rebaixes ha dit...

De oca... Aixì les pigues les posaren a la copa de vermut i se les van empassar. Quina sort !! Una forma de fer desaparèixer pigues, posar-les...i...Patenteu-ho ràpit a sino la nestlé o qual sevol d'aquests que embauquen o posen que amb un yogurth escampat per la pell i després llepat...Que se les saben totes. Ves un vermut de pigues. A la meva edat, que ignorant soc...Anton . Em canso. Massa emocions... Quina illa he trobat, i fins el Jesús hi possa les sandàlies... mare, mare, mare.

Rita ha dit...

Celebro que t'hagi agradat l'illa, rebaixes!

el paseante ha dit...

Un post molt bonic. M'has posat un somriure a la boca. I mira que jo no somric ni quan guanya el Barça.

Rita ha dit...

Tan seriot ets, paseante? hahahaha

Doncs ja saps, a buscar-te una que tingui pigues, que no pigada eh! ;-)