El primer llibre que vaig llegir de Sándor Márai va ser L’última trobada i em va agradar molt. Després vaig llegir La dona justa: una història explicada des de cadascun dels punts de vista dels tres protagonistes. Em va agradar molt la primera versió, la de la dona, va estar bé la segona, la del marit, i em va decebre la tercera, la de la l’altra dona: vaig trobar que perdia moltíssima força. Després vaig llegir La germana i em va deixar força freda. Ahir vaig acabar de llegir L’estranya i penso que trigaré a tornar a llegir res d’ell.
Escriu bé, té força detalls, com el de la llengüeta de les sabates, per exemple, però... m’he quedat igual, no m’ha dit res. No sé si és que aprofitant l’èxit de la primera li ho han publicat tot, i ja ens ho llegim només perquè és d’ell, però crec que no tenen res a veure aquestes dues darreres amb la primera.
M’agrada molt l’Stefan Zweig, per exemple, només li he llegit contes, però sempre m’ha sorprès, m’ha enganxat i m’han agradat molt. No és el cas d’en Márai.
Aquest cap de setmana he conegut aquesta versió de Purple rain, que m'ha agradat molt.
11 comentaris:
Purple rain uf quin tros de cançó noia! té algunes versions com aquesta boníssimes! I l'escriptor, gràcies, sempre va bé que et recomanin llibres i escriptors per anar canviant!
No conec aquest autor intentare buscar alguna cosa de ell.
de l'Stefan Zweig només he vist l'obra de teatre "Carta a una desconeguda". Em va agradar molt.
A vegades ja passa això amb els escriptors, evolucionen i després so ens agraden tant.
ja coneixia aquesta versio pero com l´original res
L'Zweig m'encanta! Només n'he llegit Memòries d'un europeu, però tinc moltes ganes de continuar explorant la seva obra.
Conec una persona que és amiga del Sánchez Piñol y em diu el mateix de la seva obra. Suposo que costa ser sempre interessant.
Benvolguda Rita,
Permetem que corri el risc de recomanar-te un llibre: "Gora" de Rabindranat Tagore. La tendresa que despren, és magnífica. És un llibre que t'enganxa i emociona (al menys a mí, que ja se sap que tot aixó és molt relatiu).
Cordialment.
Segurament, paseante...
Fa molts anys vaig llegir La lluna nova del Tagore, però Gora, no que no l'he llegit. En prenc nota. Gràcies, josep-empordà! :)
Ara m'he adonat que no he contestat a la majoria, dispenseu-me! :P
Em va agradar molt a mi aquesta versió, cesc... :)
Si ho fas, striper, llegeix L'última trobada. Aquest sí que està molt bé.
L'Zweig és molt bo, estrip!
Doncs a mi m'ha agradat molt, ddriver...
Prova amb els contes aguarelix. Són petits relats boníssims!
Llegeix-te sense perdre més dies "Carta d´una desconeguda" d´en Zweig.
Jo el día que el vaig llegir em vaig equivocar de tren i en lloc d´agafar el que anava a Mataró m´en vaig anar a Tarrassa.I em vaig quedar desperta per la nit fins que el vaig acabar
Ui, mk, és el primer que vaig llegir d'en Zweig i allà ja em vaig enganxar a aquest escriptor tan fantàstic.
De fet, els petits relats, els hi he llegit gairebé tots.
Gràcies, però, per la recomanació!
Publica un comentari a l'entrada