Mira,filla, he arribat aquí anant d'oca a oca, és emocionant a les meves velleses poder veure illes i barques i fantasies... Bones fotos. Cada una un poema sime les deixes. Anton
Ostres, n'hi ha de molt molt bones, és com un resum de vacances en fotos. Això em recorda que en acabar l'any passat vaig fer un balanç del 2007, i algú va fer una cosa semblant, però amb fotos, i em va semblar una idea genial. A veure si m'animo i aquest any ho faig així.
Hola Rita Havia vingut a tafanejar alguna vegada, es molt bonic el teu blog, però quan he vist aquestes fotos del Baix Empordà, no m'hi he pogut resistir. Vaig viure a quinze minuts de Pals i de Torroella de Montgrí fa més de deu anys. D'ençà que no he tornat i has fet que els records d'aquells temps tornessen de cop a mi. T'ho agraeixo molt.
Exactament així, mar! Gràcies per passar per l'Illa. Ets a casa teva!
Gràcies cesc! Però... no et vull trist eh. Els records van bé quan et posen un somriure a la cara, si no... millor deixar-los passar.
Hehehehe jordi casanovas. Ja ho vaig dir que vaig pensar molt en tu. O no? ;-)
Vinga, xexu! Bona idea!
Com t'ho coneixes eh!! Afortunat que ets, josep-Empordà.
Celebro que t'hagin agradat, eva al desnudo. Només per això ja val la pena haver fet el post. És bonic l'Empordà, oi? Celebro que hagis passat per l'Illa, ets a casa teva i torna sempre que et vingui de gust. Ara et torno la visita.
Mira tu que em xiulaven les orelles! Faràn uns dies de vacances ara, a can Quel. Però, quedem, va. Sents, Gatot?.
La Rita vol enganyar-vos fent passar uns retrats de Menorca, de la Toscana, com si fossin del Baix Empordà. (Juo, juo, així potser no estigui tan massificat l´any vinent).
23 comentaris:
Coi noia ara m'has fet venir els meus records, las imatges dels teus precioses.
Mira,filla, he arribat aquí anant d'oca a oca, és emocionant a les meves velleses poder veure illes i barques i fantasies... Bones fotos. Cada una un poema sime les deixes. Anton
macos macos els teus records!
Precioses fotos, deu voler dir records bonics. Gràcies per compartir-los aquí.
osigui... resultarà que tu, rita i en Maragall (l'ex-presi) teniu bogeria empordanesa comuna? mecaaaaaaaatxiiiiissssssssss!!!
:D
no sé si finalment vas anar a can quel de Foixà a dinar-hi.... si no és així, segur que en toy o jo mateix t'hi portarem....
petons i llepades sota el montgrí!
varem comprar la camara al final???
Gràcies, striper! Segur que les teves imatges també són boniques.
Benvingut a l'illa, rebaixes! Ets a casa teva. Fes els poemes que més et plagui amb elles.
Gràcies, estrip!
Gràcies, carme! Totes porten records bonics, sí.
M'encanta l'Empordà, gatot! No hi he anat, no, a Can quel, i si m'hi porteu tots dos? ;-)
No, ddriver, encara vaig amb l'antigualla jo... ;-)
Però queden prou bé, no?
instants recents
instants viscuts
instants estimats
Quina passada de fotos... saps, la primera em recorda molt a una postal que tinc i em porta melangia d'aquells dies!
eiiii! això em sona ;)
Ostres, n'hi ha de molt molt bones, és com un resum de vacances en fotos. Això em recorda que en acabar l'any passat vaig fer un balanç del 2007, i algú va fer una cosa semblant, però amb fotos, i em va semblar una idea genial. A veure si m'animo i aquest any ho faig així.
Aiguafreda, Sa Tuna, Arrossars de Pals, Pals, el Montgrí...
Mira si m'agrada que vaig deixar Bcn. i vaig retornar al meu Empordà de neixement.
Ara!, ni s'us acudeixi fer-ho tots a l'hora, eh?, que s'acabaria la tranquilitat.
Vosaltres, a ciutat!.
Hola Rita
Havia vingut a tafanejar alguna vegada, es molt bonic el teu blog, però quan he vist aquestes fotos del Baix Empordà, no m'hi he pogut resistir.
Vaig viure a quinze minuts de Pals i de Torroella de Montgrí fa més de deu anys. D'ençà que no he tornat i has fet que els records d'aquells temps tornessen de cop a mi. T'ho agraeixo molt.
Un beset
Exactament així, mar! Gràcies per passar per l'Illa. Ets a casa teva!
Gràcies cesc! Però... no et vull trist eh. Els records van bé quan et posen un somriure a la cara, si no... millor deixar-los passar.
Hehehehe jordi casanovas. Ja ho vaig dir que vaig pensar molt en tu. O no? ;-)
Vinga, xexu! Bona idea!
Com t'ho coneixes eh!! Afortunat que ets, josep-Empordà.
Celebro que t'hagin agradat, eva al desnudo. Només per això ja val la pena haver fet el post. És bonic l'Empordà, oi?
Celebro que hagis passat per l'Illa, ets a casa teva i torna sempre que et vingui de gust.
Ara et torno la visita.
m'encanten els teus records
No es pot fer aquest post per que el llegim el dilluns al matí! És un escàndol!!!
Mira tu que em xiulaven les orelles!
Faràn uns dies de vacances ara, a can Quel.
Però, quedem, va.
Sents, Gatot?.
La Rita vol enganyar-vos fent passar uns retrats de Menorca, de la Toscana, com si fossin del Baix Empordà.
(Juo, juo, així potser no estigui tan massificat l´any vinent).
Apaaa, que t'ho has passat malament aquest estiu. Quina enveja d'imatges que han vist els teus ulls.
Gràcies, deric. És tan bonic l'Empordà... :-)
Hahahaha clint! Ei, ei, que jo el vaig penjar divendres. Ets tu que vas venir massa tard... ;-)
Per mi, amb molt de gust, Toy. El gatot no hi deu ser... no piula!
Hehehehe molt bé això de la Toscana, que per cert, és preciosa també. Però... com l'Empordà no hi ha res!
Enlloc de tanta terra de la boira, paseante, hauries de fer una mica d'Empordà de tant en tant. És tan preciós!
Petons!
només faltaria un gat piulant!!!! on sésvist!!! sidecàs, miolo o ronronejo....jo!!!! :D
ja sabeu, rita i toy que tinc horaris i calendari poc convencional... però no em faria res compartir taula amb tots dos
petons i llepades empurdíniques!
A mi tampoc, gatot. Si ho podeu lligar, serà un plaer!
Hola Rita,
Conec molts racons dels llocs de les fotografies. Per a mi no son ara tan recents.
Els recordo amb molta anyorança. Tinc molts i bons records.
Una abraçada
El records, si són bons, són bons de tenir, horabaixa!
Publica un comentari a l'entrada