divendres, 9 de maig del 2008

Resum setmanal


Setmana complicada aquesta que avui comença a acabar, molt plena d’emocions, bones i dolentes, i amb una avaria a la línia telefònica, amb la consegüent falta d’internet a casa. Potser ha estat millor així, no sé pas com m’ho hagués fet, per tal de seguir fidel a la meva declaració de principis.

Ahir les emocions van ser molt intenses al matí, van arribar al seu punt àlgid al migdia, per la tarda em sentia apallissada –no sabia si posar-me al llit i dormir fins avui, si plorar fins que no em quedessin llàgrimes, si donar-me una dutxa–, però hi havia una cita, una cita que prometia una vetllada agradable, que a més volia aprofitar per celebrar el final de festa positiu de la setmana, el bany d’estima finalment rebut, tant necessari i agraït, i bé, vaig optar per la dutxa i per complir amb la cita, que tal com imaginava va anar molt bé.

Un sopar agradable, amb bona conversa, unes copes, més bona conversa, una passejada, amb visita inclosa a la plaça del Rei –què bonica que està de nit i que ben il·luminada–, confidències, més copes, en definitiva un començament de setmana gris i un final amb l’Arc de Sant Martí.




Lighthouse Family - High

13 comentaris:

Anònim ha dit...

que maco el post per la part que em toca.On duies la camara?

gatot ha dit...

hi ha sensacions que poden durar uns segons, d'altres es fan intenses durant hores... encara n'hi ha algunes que es poden clavar com hams i deixar ancorades antigues imatges durant anys...

per bó i per dolent...

però és cert... algunes vegades, quant et sembla del tot improbable... en uns segons un dia, una setmana, es capgiren...

només per això, paga la pena seguir pensant que la vida és meravellosa.

petons i llepades d'instants!

el paseante ha dit...

Un tomb per la plaça del Rei de nit serveix per oblidar tota una setmana dura. M'ha agradat aquest final agradable.

fada ha dit...

Hem de viure pensant que sempre acaba sortint l'arc de Sant Martí. Que no hi sigui sempre és el millor, altrament no el valoraríem. M'alegro que la setmana hagi acabat tan bé. Desitjo que el cap de setmana continuï així. Un petó.

Striper ha dit...

Las sensacions a vegades dolças, a vegades no tant, ostres la plaça del rei de nit es molt maça.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

dons una setmana molt ben acabada, si?
striper, tot aquest entorn de barcelona es especial, de dia et transporte a d'altres époques que fins i tot les pots sentir, ah de nit! de nit es perillosa, encisadora, captivadora, t'amanyaga sense que t'adonis i pots despertar....ves a saber on pots despertat!i ara que arriva el bon temps, mmmm.

Joana ha dit...

I amb aquesta cançó de fons i l'arc de Sant Martí ni ha per esborrar totes les males sensacions i guardar les bones, les intenses... les millors!
Bon cap de setmana Rita!

estrip ha dit...

sort que a la dutxa no hi havia avaria, i has pogut navegar entre les gotes escasses d'aigua.

Albert ha dit...

Crec que la plaça del Rei és l'espai més bonic de Barcelona, especialment de nit perquè de dia em disgusta veure com un músic viola l'espai de de l'obra de Chillida.

Segur doncs que ho vas gaudirl

Jo Mateixa ha dit...

Afortunada de passejar per un lloc tant maco i amb bona companyia oi???

Gaudeix del cap de setmana ara, mire't com plou (segur que a la teva illa roja també hi plou) i disfruta.

Petonets bonica!!!!

Rita ha dit...

Gràcies anònim! Ho he explicat bé? :) La càmera? Ja saps que no en tinc. Sant google és genial hehehehe

No hagués sabut explicar-ho millor, gatot... Segur que la vida és meravellosa!

Va ser un final molt agradable, paseante, per sort tot s'havia començat a girar en positiu :)

Això espero, fada, uns petons, maca!

Una passada, sí, striper. Hi bado tot sovint per allà...

Cert, menta fresca... Bé, jo em vaig despertar a casa i ben tranquil·la eh! :))

És així mateix, joana. Bon capde per a tu també!

Per sort, estrip, la dutxa va ser oli en un llum... :)

Depèn dels músics, albert, n'hi ha que encara la fan més margífica, la veritat. :) Sí que ho vaig gaudir, molt!

Gràcies, jo mateixa, maca! Uns petons per tu i bon capde també.

mossèn ha dit...

aixi sigui ... salut

Rita ha dit...

Amén, mossèn! ;)