Avui teníem diferents visites programades: guiada al Palau de la Música, Parc Güell, Sagrada Família i Hospital de Sant Pau. No molta gent hi pensa, però a mi m’agrada ensenyar-lo, també és d’en Domènech i Montaner i crec que és únic.
Sortint del Palau de la Música, hem ensopegat la manifestació del 1r de maig que baixava per la Via Laietana. La gent del grup ha quedat astorada quan ha vist banderes comunistes.
Un se m’ha apropat i m’ha dit que no ho podia entendre. Que amb tot el mal que havien fet i que encara hi haguessin comunistes. Estava francament afectat i em diu... “No entenc que els símbols nazis estiguin prohibits i aquests no.”
Aquestes persones vénen d’un dels anomenats països de l’Est. No se’n sabia avenir...
******************
I... un comiat...
Delicate
We might kiss when we are alone
When nobody's watching
We might take it home
We might make out when nobody's there
It's not that we're scared
It's just that it's delicate
So why'd you fill my sorrows
With the words you've borrowed
From the only place you've known
And why'd ya sing aleluya
If it means nothing to you
Why'd you sing with me at all?
We might live like never before
When there's nothing to give
Well how can we ask for more
We might make love in some sacred place
The look on your face is delicate
So why'd you fill my sorrow
With the words you've borrowed
From the only place that you've known
And why'd you sing aleluya
If it means nothing to you
Why'd you sing with me at all?
And why'd you fill my sorrows
With the words you've borrowed
From the only place that you've known
Why'd you sing Hallelujah
If it means nothing to you
Why'd you sing with me at all?
Damien Rice - Delicate
13 comentaris:
També m'agrada ensenyar l'Hospital de Sant Pau (potser perquè no forma part de les guies de viatge). El trobo bonic, però no li agrada a ningú. És gran i està una mica descuidat, però és un lloc per passar-hi una estona.
Les banderes comunistes... El seu comunisme va ser diferent al de l'Europa Occidental. El nostre és democràtic i volgut, el seu era imposat i dictatorial.
Se t'acaba l'etapa de guia, eh? Vinga, que tens bones cames. Un petonet.
molt ben explicat epr el paseante ho del comunisme,pero tampoc es perdria res si l´ilegalitzesin
Bonita passetjada per al teus visitants marxaran ben contents.
Lo bo que vingui gent de fora a visitar-te és veure com flipen amb certes coses i la teoria de el paseante és ben certa.
La cançó m'ha encantat desde que passejo pel teu bloc estic descobrint un munt de coses noves jejejeje!!!
Gràcies per la resposta, paseante, és molt vàlida, però a mi no se'm va ocórrer, vaig quedar tocada la veritat...
Marxen diumenge, em queda avui i demà encara, però ho faig de gust...
Un petonet :)
Sí que és bona, ddriver, com l'hi dic al paseante, però a mi no se'm va passar pel cap. Només em vaig quedar amb la cara d'ells, tan sorpresos... Ho van patir de valent!
Petons
Això espero, striper, m'agrada ensenyar i explicar la meva ciutat... :))
Gràcies helena! I jo encara no t'he visitat... Així que tingui un moment m'hi passo!
La cançó m'agrada molt, però en aquest cas, em sona trista, perquè és un comiat d'una persona que considerava especial. La vida...
Tots descobrim coses als blocs, és de les millors coses que tenen: L'intercanvi d'informació constant!
Petons, maca
La gràcia d'ensenyar la ciutat és que no només flipen els visitants, també serveix perquè nosaltres descobrim racons nous, i com passa sempre, la nostra ciutat ens la coneixem poc, perquè és la nostra i no té gràcia. Però a mi Barcelona m'encanta, i vull conèixer-me-la de cantó a cantó. Espero en un futur poder fer el guiri a la meva pròpia ciutat, fer fotos i descobrir tots els raconets que impressionen tant als de fora. M'has fet venir ganes d'anar al Parc Güell, fa tant que no hi vaig... Transmetré la proposta a qui pertoqui i hi aniré aviat, ja ho he decidit. Gràcies.
M'alegra que t'hagi servit per fer-te venir ganes, xexu. A mi m'has donat una idea de post. En faré un explicant on porto la gent.
Certament, jo he visitat llocs de Barcelona, gràcies a la gent que m'ha vingut de fora.
I si necessites info, ja saps, encantada.
Petons, maco!
Ostres, l'Hospital de Sant Pau??, caram, jo no hi haguès caigut en senyar-lo, m'haguès dedicat més al Camp Nou i al seu museu, o el museu d'en Miro que hi ha a Montjuich.
Bona ensda nineta :-)
Donat que fas molt bé de guia, tal vegada hauries de fer un tour per Barcelona dirigit, és clar, a tots els teus seguidors del blog...
a mi m'agrada el que ensenyes, ara bé, no estic d'acord amb el que diu del comunisme.
Jo no sóc comunista ni catòlic. Però els valors que Karl Marx recull en el Capital i els valors que recull en la Biblia són dignes de ser valorats, ja que criden a la compasió, l'amor, el compartir el que tens, eliminar les diferencies entre rics i pobres, etc.
altra cosa és com han aplicat aquests conceptes l'Empresa amb seu al Vaticà i tots aquells que sota la bandera vermella, s'han anomenat comunistes (Lenin, Stalin, Trotsky, Mao, etc.)
estic a favor d'eliminar els simbols dels personatges, però no els signes dels ideals
Quines passejades, Rita!
Quan baixi...t'aviso! ;)
Bon pont wapa!
Així que el "nostre" comunisme és volgut i democràtic, eh? En fi, espero que amb aquest enunciat la gent s'adoni que també podem justificar el feixisme "democràtic" (un altre oxímoron, com el de comunisme democràtic) de'n Le Pen i de'n Haider, perquè és "nostre" i "volgut".
El comunisme, talment com el feixisme, són ideologies totalitàries, contràries a l'individu i la seva llibertat inherent, sense importar on estiguin ubicades.
Lamento polititzar el blog, però hi han coses que em deixen astorat. Deu ser que hi ha gent que mira massa TV3.
Aissss, jo mateixa, tots tenim mancances!;) A mi ni se m'acut això del Museu del Barça... I ja sé que és el 2n més visitat eh :)). El Miró sí que el recomano i el MNAC i el Caixafòrum.
Petons, maca!
Bé, josep lluís, de fet, faré un post segurament explicant on porto la gent que ve a visitar Barcelona. Entre tots, m'heu donat la idea. :))
Tens tota la raó robertinhos, amb el que dius. Jo no he llegit mai el Capital, la Bíblia a trossos, quan anava a escola, i tampoc l'Alcorà, però de tots es diu que no diuen coses dolentes i que el mal sempre ha estat la interpretació que li han donat les persones, evidentment interessadament. Perquè és la manera que tenen de manipular el poble. Però s'ha de reconèixer que han fet mal, molt mal: tant l'església, com els comunistes, com els islamistes.
Com ja saps, espiadimonis, espieta per a mi, no tinc prou arguments per rebratre't, perquè no tinc la teva formació, però d'entrada la legalització del partit comunista aquí va ser un acte del tot democràtic i això crec que és innegable. Una altra cosa és el que va ser als països de l'Est i com han funcionat els d'aquí. Encara recordo el recent documental sobre en Solé Tura on quedaven paleses les múltiples guerres internes que sempre van tenir els comunistes aquí i això sempre els ha caracterítzat i penso que perjudicat, fins veure on han arribat i com. Actualment, si no vaig errada, ni amb grup parlamentari propi al Parlament espanyol.
Però nosaltres, en nom del comunisme, no hem tingut morts ni represió com ells.
Uns petons, maco!
Publica un comentari a l'entrada