Avui quan m’he llevat feia sol, però semblava una mica espantat, i ara mateix ja no en fa gens, torna a ser núvol i suposo que no trigarà gaire en tornar a ploure.
No sé si és per això –ja sabeu que els dies de pluja em posen trista– o perquè ara em surt tota la tensió de la setmana, que em sento en baixa forma, tot i que només tinc motius per estar contenta.
He tingut mostres d’afecte, d’estima i, també, de respecte i valoració professional, prou important i necessari per sentir-nos bé, ja que la feina, ens agradi o no, ens afecta per les hores que hi dediquem diàriament. Vaig rebre una trucada d’una bona amiga que feia dies que no en sabia res i em va fer molta il·lusió, l’amiga, un cop més, ha estat a prop meu, i una persona que prometia, coneguda de més a prop, m’ha demostrat que no m’equivocava, m’ha agradat.
Deu ser cosa del temps doncs...
No sé si és per això –ja sabeu que els dies de pluja em posen trista– o perquè ara em surt tota la tensió de la setmana, que em sento en baixa forma, tot i que només tinc motius per estar contenta.
He tingut mostres d’afecte, d’estima i, també, de respecte i valoració professional, prou important i necessari per sentir-nos bé, ja que la feina, ens agradi o no, ens afecta per les hores que hi dediquem diàriament. Vaig rebre una trucada d’una bona amiga que feia dies que no en sabia res i em va fer molta il·lusió, l’amiga, un cop més, ha estat a prop meu, i una persona que prometia, coneguda de més a prop, m’ha demostrat que no m’equivocava, m’ha agradat.
Deu ser cosa del temps doncs...
Amy Winehouse - Love is a Losing Game
11 comentaris:
Els fenomens meteroligics, a tots en afecyen de unaanera o un altre jo no puc amb el vent em posa dels nervis,nomes desitjarte que superis aquesta trisstesa. Petons.
aquests dies tan cutres ... m'agraden en bogeria ... salut
jo juraria que t'he enviat un comentari auest matí al post anterior, dient-te que m'encantava que l'arc de Sant Martí hagués aparegut en la teva setmana... però s'ha esfumat per la virtualitat.
Bé, doncs ara, enmig de pluges... et desitjo que torni a sortir per tu l'Arc de Sant Martí.
petons de colors.
A mi també em va passar que el comentari de fa dos posts es va volatilitzar. En fi, que quina sort d'aquesta amiga i, crec que no m'erro si dic, quina sort que té l'amiga amb tu. Bona setmana, guapa!
també hi deuen fer els biorritmes... a mi la pluja m'agrada però també se m'ha torçat una mica.
la pluja es perfecte,no t´entristeixis,pensa que a prop teu hi han que amb la pluja son molt feliços
Moltes gracies,un plaer
...a mi m´agrada la pluja, i molt. Els dies de pluja que m´agafen a casa o a ple carrer son un regal per mi.
I si estic al despatx i comença a ploure he de fer esforços per no inventar-me una excusa i escapar-me a saltar tolls pels carrers.Aquest tres darrers dies han estat un autèntic regal.
Quan vegi que ha de ploure visitaré el teu blog per a veure si t´ho encomano..
Gràcies, striper, ahir finalment no va ploure i avui tampoc i encara que estigui núvol ho porto molt bé.
És que tu ets diferent, mossèn! ;))
Gràcies, arare! Ja m'ha començat a sortir de nou...
Petons, bonica
Gràcies, fada! Bona setmana per a tu també! :)
Vinga jordi, ànims per a tu també! :)
Fantàstic, ddriver, a veure si m'ho encomanen doncs... :)
Gràcies a tu anònim, un altre plaer!
M'encantarà, mk! T'esperaré... :)
El meu diumenge va ser similar al teu. Una mica de solet, després núvols. Una trucada d'una amiga que té por d'una malaltia i em va fer sortir de casa. Una conversa agradable... Al final no va ploure, i crec que tampoc plourà per ella.
M'alegra, paseante, que sortís el sol per a la teva amiga... :)
Publica un comentari a l'entrada