Avui dinava amb uns companys de feina i tot d’una he notat com una cosa em passava per dintre la camisa, per l’escot, i anava cap a vall. M’he tocat el penjoll que portava, pensant que potser s’havia trencat la cadena, però no, hi era. M’he tocat l’orella i he vist que no duia l’arracada. M’he aixecat, he mirat per terra, i res. Finalment, un company ha trobat a terra la part de darrera, són d’aquestes que tenen una coseta petita amb un forat per on passa la peça que es posa per dintre del forat de l’orella. Havia perdut l’arracada i curiosament m’havia quedat la peça aquesta no sé pas on. M’ha sabut greu, perquè m’agraden molt i les porto sempre, tot i que abans me les anava canviant, perquè trobo que són unes arracades que m’afavoreixen.
Sovint quan una cosa no funciona sembla que totes les altres es posin d’acord per a no funcionar tampoc, però quan una comença a anar bé sembla que totes les altres també es posin d’acord per començar a rutllar.
Després d’un temps de no estar prou bé a la feina, i decidir que havia de canviar, he estat afortunada i dilluns vaig començar en un altre departament, dintre de la mateixa organització, malgrat haver hagut de sacrificar una cosa que feia per hobby, però a la feina hi passem moltes hores i és important estar-hi bé.
Tot va ser saber que això se’m solucionava, que van començar a passar-me coses bones: un nou amic, una visita desitjada, un cap de setmana molt gratificant, una retrobada amb un company de feina que ens havíem dut molt bé, ara tornem a ser a prop, i la guinda avui, amb l’arracada.
Tornant de dinar, he anat pel carrer mirant per terra, però res, per les escales d’accés al despatx, i tampoc. Però, així que he entrat, em trobo la senyora de la neteja que em diu: “no has perdut pas una arracada?” amb la meva arracada a la mà...
Sovint quan una cosa no funciona sembla que totes les altres es posin d’acord per a no funcionar tampoc, però quan una comença a anar bé sembla que totes les altres també es posin d’acord per començar a rutllar.
Després d’un temps de no estar prou bé a la feina, i decidir que havia de canviar, he estat afortunada i dilluns vaig començar en un altre departament, dintre de la mateixa organització, malgrat haver hagut de sacrificar una cosa que feia per hobby, però a la feina hi passem moltes hores i és important estar-hi bé.
Tot va ser saber que això se’m solucionava, que van començar a passar-me coses bones: un nou amic, una visita desitjada, un cap de setmana molt gratificant, una retrobada amb un company de feina que ens havíem dut molt bé, ara tornem a ser a prop, i la guinda avui, amb l’arracada.
Tornant de dinar, he anat pel carrer mirant per terra, però res, per les escales d’accés al despatx, i tampoc. Però, així que he entrat, em trobo la senyora de la neteja que em diu: “no has perdut pas una arracada?” amb la meva arracada a la mà...
16 comentaris:
La sort sempre esta a favor de la bona gent!
Però no te la quedis tota per tu ara eh! ;)
Petons!
Que bé que l'hagis recuperat! A mi em va passar una cosa semblant amb un braçalet. Què faríem sense les senyores de la neteja? Per cert, el quadre de Vermeer que has posa't és preciós i la novel·la La noia de la perla basada en aquesta pintura, també.
Felicitats per tot!
Aprofita el moment!
Aixxx les arrecades...la meva perdició!
Has llegit " la noia de la perla"? Em va agradar molt!
Bona resta de setmana Rita!
No entenc una cosa, i ja em perdonaràs si dic ximpleries. Si l'arracada te l'has trobat en tornar de dinar, què t'ha passat pel mig de l'escot? I si era la part de darrera de l'arracada, com s'aguantava allà encara sense el punxó de la mateixa arracada que el falqui?
ei.. felicitats per aquesta ratxa de bons temps, espero que durin molt i molt més i no s'acabin mai !!
PS: Quan fem una primitiva a mitges ?? ;)
Aixo es potser per que allo que ens importa no es perd facilment. Apa bon dia.
el cercle virtuós que dirien alguns...
això demostra que tot està en la ment, i que reaccionem a les coses de la forma en que ens les mirem.
Jeje, El divertit és quan cau per l'escot, què fas, la busques allí mateix o vas al lavabo i ho fas d'amagat? la primera. Així et quedes amb la cara que fan els que t'envolten.
Si, Rita...és genial anar veient cóm les coses van bé, una darrera l'altra.. No és massa freqüent, però quan això passa, s'ha de disfrutar al màxim!! La vida, supera la ficció, gairebé sempre. Amb sorpreses, trobades inesperades, nova feina, nous amics, bons caps de setmana...i com no, pèrdues també...
En aquest cas, les arrecades les has recuperat!!
Que et duri la bona sort!!
I Gràcies per passar-te pel meu Blog! Salutacions!
m a r c
Hi ha qui neixen "arrecats"
Potser és questió de no perdre la fe i tot s'acaba més o menys arreglant...
aprofita l'embranzida de la bona ratxa ara que t'hi has pujat.
aprofita la sort,aquestes ratxes son fantastiques com la bona musica que sempre poses
No pas, clint! Em costa compartir els mals rotllos, però mai les coses bones... :)
Petons, maco!
No l'he llegida, fada, me l'apunto!
Gràcies, joana! Veig que me l'hauré de llegir aviat, ja sou dues que me la recomaneu.
Bon capde, maca!
No ho sé, xexu. Un misteri... Però t'asseguro que ha anat així. :)
Gràcies, carquinyol! Que duri i que s'extengui a tots vosaltres també. :)
Ara que ho dius... ahir em vaig oblidar de fer-ne de primitiva hahahaha
He perdut coses que m'importaven, striper... A veure si ara no em passa doncs... ;)
Tan de bo tinguessis raó, strip... Jo sempre hi poso ganes a tot i no sempre em surt tot bé... :)
Hahaha emily! Doncs jo no em vaig moure de la taula! ;)
Gràcies, marc! A veure si dura una mica... ;)
Gràcies per passar a tu també!
:) veí!
Fe, ganes i acció, helena! :)
Per mi no es perdrà, jordi casanovas! ;)
Gràcies, ddriver! Tinc bons mestres en això de la música ;))
Jo hi crec molt en els cicles positius i negatius. Per això no desespero quan se m'ajunten els problemes.
Escolta'm una cosa (no és conya eh?). Està prohibit jugar a futbol amb arrecades, penjolls, anells... Amb el metall podries ferir una rival.
I qui t'ha dit que pensava jugar amb joies, eh!!!! Que et penses que no em sé les regles???? ;)
Publica un comentari a l'entrada