A vegades, quan creiem que una persona ens ha decebut, ens pot saber greu, fins i tot ens pot arribar a fer mal, però, si ens ho rumiem bé, en algunes ocasions podrem comprovar que no és culpa d’aquella persona sinó nostra, per haver-hi posat unes expectatives que no s’hi corresponien, perquè potser aquella persona no era com crèiem que era. Tampoc és que ens hagi enganyat, senzillament és que potser nosaltres havíem distorsionat el que hi vèiem fent-nos-ho a la mida del nostre gust.
És complicat, ja ho sé, i cada cas pot ser diferent, però aquesta també és una possibilitat en la que caldria pensar, quan tinguem una decepció.
Però avui i aquí no vull fer referència a cap persona d’aquestes sinó tot al contrari. Vull honorar una persona que no només no m’ha decebut mai sinó que m’ha demostrat que podia comptar amb ella de tot cor i vull que sàpiga que sempre n’ocuparà un trosset del meu.
Fa uns dies, em va recordar una cançó d’en Llach que feia anys que no escoltava i em ve de gust posar-la aquí.
És complicat, ja ho sé, i cada cas pot ser diferent, però aquesta també és una possibilitat en la que caldria pensar, quan tinguem una decepció.
Però avui i aquí no vull fer referència a cap persona d’aquestes sinó tot al contrari. Vull honorar una persona que no només no m’ha decebut mai sinó que m’ha demostrat que podia comptar amb ella de tot cor i vull que sàpiga que sempre n’ocuparà un trosset del meu.
Fa uns dies, em va recordar una cançó d’en Llach que feia anys que no escoltava i em ve de gust posar-la aquí.
29 comentaris:
Vaja, aquesta és la setmana dels clavells...
Una maca cançò que feia moltisim temps que no escoltava.
A la persona que va dedicada sap que
la aprecias de debó.
És una cançó preciosa,Rita,i sí les decepcions tenen molt a vore amb les nostres expectatives.
bs
Està bé agraïr-ho amb una cançó i amb una música excel.lent com la d'en Llach :)
Bona setmana wapa
És cert, Rita, sovint les persones tenim tendència a buscar els per quès en l'altre, en comptes de veure'ns part integrant de la situació. Però, crec que tenir-ho en compte, ja ens fa mirar les coses des d'una altra posició per no tirar sempre "les pilotes fora".
I és ben bonic també -com fas- atresorar les persones que ocupen, plaentment, un llogaret en la nostra vida.
La cançó preciosa. El teu apunt, també!
Una abraçada!
Últimament t'endevino esplèndida, Rita.
I m'agrada saber-te feliç.
Petó
Una de les meves cançons preferides!
Es una canço molt maca. De vegades cal dir també t'estimo, encara que ja se suposi.
Estic completament segur que un alt percentatge de les decepcions es deuen a aquesta idealització que fem de les persones. Però de vegades és tan difícil no fer-la. Ens fem una idea i ens creiem més aquesta que la realitat.
Com bé dius, de vegades això pot fer mal... sort que aquesta vegada ha anat bé :-)
Revisionar sempre és sa, oi? En tots els sentits, sí.
Que no se’n vagi massa lluny que de gent com aquesta n’hi ha poca!
No diré res més sobre el Mestre, que al final m’acusareu de patrocinar-lo...
*Sànset*
Et dono tota la raó amb el que dius, ho has explicat molt bé. Que difícils són sovint les relacions humanes, ens les hi fem. Molt bonica la cançó. Petons Rita.
De vegades s'ha de pujar en una barca amb el bagatge i recordar que la vida es d'un mateix. Au, vinga, amunt i amunt...
Escrit i cançó, molt bonics!
Preciosa cançó que sempre m'ha agradat molt , quasi tant com el contingut i la forma del teu escrit Rita!
Gran cançó, boniques reflexions i, m'encanten els clavells! Curiosament, vaig comprar un pom de clavells dissabte que encara tinc al menjador :)
Segurament tens raó, però que dur que és veure com algú et decep... o te n'adones que no la coneixies prou bé.
Ara m'entristiria, però amb la cançó que està sonant d'en Lluís Llach... tot es veu diferent!
Tenir persones com aquesta al costat és un luxe, RITA. Petons.
Metàfora:
- No he sabut trobar aquell lloc del que em vàres parlar.
(Soc "burru" per no haver-te entès o ets "tontu" per no haver-te fet entendre?).
Vet aqui la qüestió.....
Ai, hola!.
Sempre ens fem, encara que ho volguem evitar, expectatives respecte algú o alguna cosa. Això avegades distorsiona el resultat final real. A vegades ens acontentem amb poc després d'haver-hi posat poca il·lusió i en canvi ens decepcionem amb alguna cosa que realment ha valgut molt al pena.
no crec que haguem de posar expectatives en la gent sinó aceptar-les tal com són
de vegades les decepcions són inevitables i costa una mica fer-se a la idea que aquella persona no és com nosaltres pensàvem. Millor quedem-nos amb les que ens donen alegries! i amb els clavells! :)
una vegada una amiga em va dir que l'havia decebut... i una altra s'hi va afegir...
es van sentir rebutjades per mi...
em va saber greu...
no em van entendre... no vaig saber explicar una decisió personal presa a consciència que va semblar inesperada i que no complia les expectatives que tenien de mi...
em va saber molt de greu, però necessitava mantenir la decisió i no em vaig deixar convèncer... em van dir que em respectaven però no m'entenien...
no en vaig saber prou...
les meves raons van semblar inconsistents i sense fonament... i per a mi eren profundes i de pes...
per a mi, ha estat una decisió important a la meva vida, però encara ara no entenen el perquè...
som amigues però ja res ha tornat a ser com era... ens separa una espineta que es va quedar travessada aquell dia...
petons Rita!
ens veiem molt aviat!
Ningú no és perfecte, Rita, com deia el Jack Lemmon. No ho oblidis mai. I em sumo al comentari de Fra Miquel: et veus esplèndida darrerament.
En Llach i segueix sent un referent, una mena de gurú. Una abraçada ben grossa.
novesflors,
Quines casualitats eh... :-)
Pakiba,
Ben cert! I la cançó, preciosa!
troyana,
És així mateix...
Petons!
Joana,
Bona setmana!
fanal blau,
Gràcies, maca!
fra miquel,
Estic contenta, sobretot!
Carme,
Doncs mira que en feia d'anys que no l'escoltava... :-)
Aristofeles,
I sobretot, saber ser agraït!
XeXu,
Cert, tens tota la raó!
DooMMasterR,
Aquesta persona no m'ha decebut mai, tot al contrari...
Joan,
Ja ho pots ben dir... :-)
sànset i utnoa,
Sempre hi serà, segur!
Pel que fa al Mestre... doncs això, tot un Mestre! :-)
mirambella,
Ens compliquem massa la vida a vegades, certament...
Petons, maca!
Un capità,
Navegant estic... :-)
Petons!
kweilan,
Gràcies!
Elfreelang,
Gràcies, maca!
nur,
Encara et duren els clavells? ;-)
Gràcies per la vista a l'illa, considera't a casa teva, nur!
Mr. Missis,
Bé, suposo que es tracta d'esperar una mica a conèixer bé les persones abans d'idealitzar-les...
jordicine,
Ja ho pots ben dir...
Petons!
Toy folloso,
Molt bona! hehehe
Albert B.iR.,
Tens raó, és ben bé així...
Deric,
Segurament tens raó, però a vegades no es pot evitar... :P
Júlia Zabala,
Exacte!
Petons, guapa!
mar,
Suposo que cada cas és diferent i tampoc es pot generalitzar... En tot cas, si vas fer el que senties que havies de fer, endavant!
el paseante,
Ho sé i jo la primera, tinc defectes a carretades!
Com ja li he dit al fra miquel, estic contenta, sobretot, malgrat les decepcions...
La RaTeta Miquey,
Una abraçada, maca!
m'agrada molt aquesta reflexió. Sovint em passa. Poques vegades (afortunadament) em decepcionen, però quan em passa, em maleeixo i penso que sempre demano massa. I en canvi, potser l'errada sigui la idealització que en feia.
M'alegra que en aquest cas no sigui una decpeció, sinó el contrari!!
necessitem persones així, contraforts que aguantin el nostre edifici.
la ca´nçó, preciosa
Publica un comentari a l'entrada