Tinc una manera de ser que m’agrada compartir les coses que m'agraden. Si he menjat bé en un restaurant, en parlo, i el mateix faig amb els llibres, amb les pel·lícules i amb tot el que descobreixo i em satisfà.
De la mateixa manera que procuro no parlar del que no m’agrada, perquè tampoc vull predisposar ningú amb les meves opinions poc favorables.
Quan faig fotos, m’agrada compartir-les. En aquest món hi ha persones de tots els indrets i així com a mi m’encanta veure fotos de Berlín, per exemple, i d'arreu, penso que als de fora de la ciutat i als de lluny els agradarà veure les d’aquí.
A vegades, però, aquesta il·lusió em fa ser impulsiva i penjar fotos que potser no són bones, però tampoc vaig de professional, sempre ho he dit, ni tampoc faig cap competició, només penjo imatges que m’agraden, sense cap més pretensió.
Sempre he tingut molta cura en no posar imatges de persones, perquè això d’internet em fa molt respecte i no vull que cap imatge meva ni de ningú proper circuli per la xarxa, no em fa gràcia.
Ahir, però, sense pensar-hi massa, o gens, només amb la il·lusió que poso a les coses i per tal d’ensenyar-vos el que vaig poder fotografiar a l’hora de dinar de la nevada, vaig penjar unes fotos que avui m’han fet veure que podien perjudicar terceres persones. Persones que precisament tenen tota la meva estima i és per això que he retirat l’apunt penjat ahir. Em sabria molt de greu que una acció totalment innocent, feta només amb il·lusió, causés problemes a ningú.
Em vaig equivocar, és evident, i això em recorda que encara haig de ser més curosa del que procuro ser a internet.
dimarts, 9 de març del 2010
Sóc massa impulsiva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
30 comentaris:
acabo de retrobar el teu post. No vaig veure la d'ahir però la d'avui és genial!
Ets encantadora, Rita...
Bueno, tots ho som una mica, no? Ens deixem portar per la il·lusió i de vegades...Com diu Violette, ets encantadora.Petons impulsius
Rita ser impulssiu no és dolent, sobretot si després pots i vols rectificar una "conducta" i ho fas com una senyora :) Una foto preciosa reina! Petons!!
Doncs, jo sóc molt despistada, vaig veure el teu post d'ahir i no vaig pensar que pogués perjudicar ningú, però has fet bé de teure'l si això et deixa més tranquil·la.
Bona nit, maca!
D'alguna manera puc imaginar-me alguna cosa, el que passa és que amb aquesta acció pots aixecar sospites encara pitjors. A les fotos d'ahir no es veia ningú, però potser no estaven fetes d'un lloc des d'on es fan fotos. Sigui com sigui, sempre cal anar amb cura. La decisió és teva i ja l'has pres. Així queda.
Diuen que rectificar és de savis, així que avui ens has demostrat una cosa...
... què saps esborrar posts !!
;) :P
PS: Tinc una manera de ser que m’agrada compartir les coses que m'agraden... ummm.. tot ho comparteixes ? :P
PS2: Fora conyes, molt bona reflexió i molt bons reflexos.
Bé és la teva decisió i si creus que pot perjudicar a algú ...jo ara potser pecaré d'innocent però no vaig adonar-me de res en les fotos que pogués perjudicar ningú...La que has posat avui és un bon recordatori d'una altra nevada...gràcies per ser com ets!
jo no les vaig veure, i no me puc imaginar què hi podia haver de perjudicial, segurament no hi hagués vist res de dolent ... i menys venint de tu, perquè no em puc imaginar cap mala intenció, i sense mala intenció és difícil ofendre, no?
Rita,
no et concec però crec que ets una gran dona,generosa(sempre disposta a compartir el que t´agrada)i humil,aprenent i si ho consideres,rectificant.
Bsts
Doncs jo sí que les vaig veure, però la veritat, és tampoc vaig veure res que pugués ser perjudicial per ningú.... Però si tu vas creure que sí, doncs no passa res...
Post suprimit i fora....
;-D
Genial aquesta imatge maca!!! un petonas
aquesta foto de avui preciosa la de ahir seguir que també.
Ara entenc el que et comentava. Aquesta manera d'actuar demostra el que ets: una gran persona. Molts petons.
Jo tampoc vaig veure el d'ahir però aquest em sembla d'una correcció absoluta. A mi tampoc mno m'agrada donar opinions negatives --crec que ho he fet ben poc-- i mai surten persones a le meves fotos. Jo algun cop, però fa molt temps. I que les fotos siguin bones o no és el menys important. Són les teves! Ànims RITA. I cap endavant!
Jo sí el vaig veure i no em va semblar res estrany. En tot cas, si tu ho valores així, millor que l'hagis canviat :)
És com el començament de Blow-up (Antonioni 1966).
Un fotògraf capta unes imatges en un parc i al revelar-les descobreix una escena misteriosa i comprometedora que no s'apreciava a simple vista.Y comencen a aparèixer personatges interessats en els negatius ...
Aqui el fotògraf ha fet desaparèixer les fotos, molts les han vist però ningú s'ha adonat de la imatge que mostraven ...
Una història que només podria resoldre el detectiu Pepe Carvalho.
Bona nit Rita.
Vaig pensar d'anar a la teua Illa Roja a fer-li una foto amb tot nevat, però la veritat és que era impossible desplaçar-se per aquestes carreteres de l'Empordà i ho vaig haver de deixar correr.
Ep!...i ja puc estar content, que ahir a la tarde ens varen donar la llum i varem tornar del viatge a l'edat mitjana amb que ens ha obsequiat el tripartit, ni un lleva neus...ni un camió amb sal...res!, totalment deixats de la má de Déu. I puc estar content!...que avui, encara hi ha molta gent vivint a l'edat mitjana en plé S. XXI.
És molt dificil d'expressar la indignació que sentim del que hem passat sense insultar a ningú, així que ho deixarem aquí.
Que guapa que ets!
:o)*
Pateixis massa, dona. Quanta gent pot llegir els nostres blogs? 10? 50? 100? Tots som de confiança. I som grandets com per fer un mal ús dels textos o de les fotografies.
Demà mateix penjaré una fotografia del Veí de Dalt amb el Millet. No passa res :-)
Tots acceptem el que de bó ofereix internet, i es per això que també hem de saber encaixar el que derivi dels seus riscos inherents.
A mi tampoc m'agrada que circulin fotos meves o dels meus per la xarxa. En el bloc n'he posat alguna de meva, mig difuminada, i a vegades me n'he arrepentit però allí l'he deixat.
Has fet bé si era quelcom que et feia sentir malament.
Utnoa
Jope, es que muchas veces uno no sabe que puede fastidiar a alguien, que maja, mira que quitar tan rápido la foto y pedir disculpas...
espero que te lo agradezcan
petons
De ben segur que les persones que van sortir a la foto aquest apunt els haurà agradat molt. Una mostra de consideració cap als altres. La veritat, amb això d'Internet arriba un moment que cal anar amb compte perquè mai saps què et pots trobar.
Buff.... és que és complicat no comprometre a ningú... ja sigui amb fotos o amb textos.... és complicat, certament.
Però com diuen per aquí dalt... rectificar és de savis! ;)
Que boniqueta que ets!!
Jo no vaig veuré tampoc la foto, però em sembla molt prudent el que has fet. Prendré nota, jo també soc massa impulsiva de vegades...
Besets
A mi m'ha passat això moltes vegades. Penjo una foto convençut que no hi surt ningú, i al cap d'uns dies, en algun racó de la imatge hi veig un rostre somrient, o una foto que em semblava que no mostrava la identitat de ningú, se m'apareix excessivament reveladora, i em vénen els escrúpols i les neurosis; llavors el que faig és sustituir la foto, per una de temàtica similar, o bé la faig més petita, de manera que si algú l'amplia per verificar identitats li surt borrosa.
Fas bé. Fem bé. Hem de ser lliures en la creativitat, però guardant la roba.
Salutacions!
Mireia,
Sí que és maca aquesta... L'he trobada a l'arxiu de La Vanguardia.
Violette,
Tu sí que n'ets... :-)
Emily,
Aisss que em mireu amb bons ulls... :-)
Cris(V/N),
Gràcies, maca!
Carme,
Molt millor així.
XeXu,
Cert, així queda.
Carquinyol,
Hahaha compartir-ho gairebé tot seria millor... ;-)
Gràcies!
Elvira FR,
Gràcies!
kika,
No, certament, no hi havia cap mala intenció, però a vegades, sense adonar-nos-en, podem fer mal igualment. Crec que vaig fer el que havia de fer.
Gràcies, maca!
troyana,
Gràcies, bonica!
Eli,
Efectivament, fora i llestos... :-)
Lucia Luna,
Petons!
Striper,
Gràcies!
fada,
Aisss... Em fareu sortir els colors...
Gràcies, maca!
Petons!
jordicine,
Gràcies, maco!
kweilan,
Molt millor, sí.
Pere,
Bona nit, Pere! :-)
Josep-Empordà,
Quin desastre el que ha passat per allà dalt!
fra miquel,
Guapu tu! :-)
paseante,
Hahahaha dolentotttttttt
(Veus com sí que contesto? :P)
Cesc,
Sí, però hem d'anar amb compte també...
Utnoa,
M'he quedat més tranquil·la...
atikus,
Gracias, guapo!
Besos!
Albert B. i R.,
Cert, mai se sap...
Alepsi,
Gràcies, maca, i gràcies per passar per l'illa. Considera't a casa teva! :-)
Albanta,
Aquests impulsos... :-)
Jeremias Soler,
Exacte: lliures però respectant la llibertat dels altres també... :-)
El meu comentari va en la línia del de la Kika: no crec que haguessis pogut penjar res "dolent" en sí mateix; una altra cosa és l'ús que alguns poden fer de la informació que ofereix internet. De totes formes, com també ja t'han dit, si treient el post et quedes més tranquil·la, ben tret està.
Una abraçada, Rita.
Ferran,
Em vaig sentir molt millor després d'haver tret l'apunt.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada