diumenge, 14 de març de 2010

Visita

Google



Tal com m’havies demanat, t’esperava amb el barnús, però encara que em vas dir que no portés res a sota, m’havia posat roba interior: un conjunt que estrenava de color marfil de Lejaby, amb dos brillantets petits als sostenidors i dos més a les calcetes, que m’havia comprat pensant en tu.

Va durar poc posat i encara menys el barnús, perquè les ganes, el desfici per tocar-me, per tocar-nos, ens va fer despullar-nos de pressa i, de seguida, el meu cos només es vestia dels petits brillants a les orelles.

Sentir les teves mans, els teus dits, la teva boca, la teva llengua, el teu alè, el teu respirar, la teva energia, m’excita i la meva excitació em fa lliurar-me tota, en cos i ànima, a tu. La teva dedicació és total i generosa i no et mereixes menys de mi que el mateix o més. Quanta excitació, quanta emoció i quanta tendresa, com m’agrada estar amb tu i que tu estiguis amb mi, capità!

63 comentaris:

Francesca ha dit...

Caram, Rita! avui que jo m'he aixecat temerosa, tu em surts amb aquest post tan valent... perquè s'ha de tenir valor per explicar com, algunes persones, ens fan i ens desfan i ens tornen a refer... i al final estem en mans seves, ni que sigui per un instant gloriòs!
Enhorabona pel capità, Rita, just ha vingut a visitar-te i ha sortit el sol! :-)

Jeremias Soler ha dit...

Una imatge preciosa, i unes paraules encara més belles!

Duschgel ha dit...

Si és que, quan hi ha tant de desig i tan bona comunicació i entrega... els conjunts duren molt poc posats. Ell ja va avisar ;)

Violette ha dit...

Bufff!!! Un conjunt color marfil! T'ho penso copiar tot! Fins i tot els brillantets a les orelles...
:)

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

la trobada dels amants!
(o només és una ilusió?)
en qualsevol, cas,
m'agradaria ser al lloc del capità, ara que ja no m'espera la meva estimada :(

salut

Rita ha dit...

Francesca,
A vegades ve de gust escriure coses així... :-)

El capità ha vingut després del temporal, amb la calma.
Petons i bona setmana, maca!


Jeremies Soler,
Gràcies!

Inspiració del capità que ve de la mar, aquella mar que ens agrada tant a tu i a mi... :-)


Duschgel,
Cert, va avisar... Però som tan coquetes... ;-)
Petons, maca!


Violette,
Tu no necessites copiar res de ningú, tens una gran personalitat! :-)
Petons!


Joan Calsapeu-Layret,
Aquestes coses, fetes en substitució de, no solen sortir gaire bé... Dona't més temps!
Petons!

Elvira FR ha dit...

UUAAAUUU la foto ben trobada i bellíssima...què dir de les paraules? el cel és net i les passions esclaten!

Rita ha dit...

Elvira FR,
Cert, la primavera que està arribant i reviscola les passions... :-)

Lucia Luna ha dit...

UOOOOO! No crec que aquestes sensacions, i sentiments es puguin explicar de millor manera de com ho has fet tu, m'encanta!
un peto maca

Lucia Luna ha dit...

Per cert, la foto és preciosa!!!!! bonisima!!!! l'has fet tu?

XeXu ha dit...

Com m'agradaria haver-me trobat en la teva situació, transpirant tanta passió com expliquen les teves paraules. Són regals de la vida, i sortosos els que els sabeu aprofitar. Espero que no trigui massa més a visitar-te de nou el teu capità. Però no sé si demanar-te que ens ho expliquis, que ens fas dentetes!

Emily ha dit...

Ui sí, ara disimula. Quina sort tenen algunes...Jo, ni el dia del meu cumple...Petons!

onatge ha dit...

El teu relat preciós i profnd tendre i càlid, em recorda un poema meu, que suposo que tindrà un bon maridatge amb el teu relat.


Volgudament vinc a tu
i ens despullem de farcells
socials i estàndards.

Ens besem i ens tornem a besar.
De la primavera i caliu
del nostre cos en florim.

El teu pit és la brúixola
per perdre el nord...
I a poc a poc i sense pressa
entrem i compartim
les humitats de vida.
I et beso on el desig
ho encén tot
amb flames d’amor.

Desfullo una rosa
per tot el teu cos
i pètal a pètal
et beso amb enyor...


Una abraçada.
onatge

Mireia ha dit...

Fotografia+text= creació literària, i de la bona!!!

kweilan ha dit...

La foto és fantàstica i et text, molt suggerent.

Carme ha dit...

M'agrada com expliques el moment, un text preciós i engrescador. :)

fada ha dit...

Brillant!

Toy folloso ha dit...

Intueixo un somriure d´orella a orella (de satisfacció), mentre ens fas remirar el títol del blog bocabadats....



(Mítela!).

novesflors ha dit...

Caram, no sé ni què dir... quin eslat d'energia, de sensacions, gairebé de primavera...

Striper ha dit...

Ostresfantastic , malgrat al principi pensava que era un altre bloc!!

ricderiure ha dit...

bufff !!
amor ben fet!!
enhorabona!!!
salut!

Pere ha dit...

Sota el barnús
brillaven quatre estrelles,
sobre meu
sols els teus ulls.
I eres com les onades ...

Bona nit Rita.

Rita ha dit...

Lucia Luna,
Gràcies, guapa!

No, no l'he feta jo la foto, la vaig trobar a google.
Petons!


XeXu,
Saps? Fa temps una persona em va dir que anava per la vida amb els ulls tancats i que el que em calia era obrir-los bé. Li vaig fer cas i ho vaig fer.

Ara t'ho dic jo a tu: obre'ls bé, i, sense adonar-te'n, et trobaràs davant d'una capitana. Ah! I espero que ens ho expliquis eh! ;-)
Petons, estimat amic!


Emily,
Que et vas tornar a adormir? Perquè jo et vaig deixar ben aocmpanyada... hehehehe
Petons, guapa!


onatge,
Oh... que bonic. Un excel·lent maridatge!
Gràcies per aquest regal tan bonic i petons!


Mireia,
Gràcies, maca!


kweilan,
Gràcies! :-)


Carme,
La primavera que malgrat tot s'acosta... :-)
Petons!


fada,
:-)


Toy folloso,
Aisssss... Sabia que t'agradaria... la foto! ;-)


novesflors,
Gairebé... :-)


Striper,
De tant en tant, un tast d'erotisme també és bo... :-)


ricderiure,
Gràcies! :P


Pere,
Uaaaauuu, quin regal!!! Gràcies, és preciós!
Petons!

El veí de dalt ha dit...

El capità aquest...,ja té carnet de patró de transatlàntic; que vós no sou un llaüt qualsevol!?

Sadurní Vergés ha dit...

Ai, com m'agraden aquests brillantets que descrius!

Salutacions,
S.

Carquinyol ha dit...

ummm... crec que no hauràs notat gaire el fred nocturn que ha fet aquest cap de setmana !!

;)

Un relat d'allò més "eróticofestivo" !!

fra miquel ha dit...

Aquest post també és fruit de que ets massa impulsiva? No el despengis eh?
Segueix, segueix amb els teus impulsos!
Ostres...m'has feta agafar gana...;o)

Déjà vie ha dit...

ai akst capità... ;) m'encanta la foto!

Rita ha dit...

veí,
Hahahaha veínet... A tu què et sembla? ;-)


Sadurní Vergés,
:-)


Carquinyol,
Hahaha


fra miquel,
No, aquest es queda! :P


Déjà vie,
A mi també em va agradar molt quan la vaig trobar al google... :-)

el paseante ha dit...

Aquest post l'has de despenjar en horari infantil, dona. Que entra el Veí i s'esvera.

Rita ha dit...

paseante,
Quines ganes que tinc que oficialitzeu la vostra relació!
A més, amb la de dames d'honor que tindríeu si us caséssiu...

Ara em fas anar a dormir tard... Ja havia contestat tothom i véns tu i m'hi haig de tornar a posar que si no després em renyes... ;-)

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

una altre vegada!

...hi ha dones que volen que les governin, altres que són ingovernables i d'altres que senzillament no saben el què volen, que es fan un embolic i tu encara que te les vulguis creure, saps que només estan fetes un "lio" i et destrempen...

salut!

Rita ha dit...

Joan Calsapeu-Layret,
A mi em sembla que hi ha persones de tota mena, Joan, i persones que s'avenen i/o s'estimen i persones que no.

Per sort, som moltes persones i diverses i tenim moltíssimes possibilitats de trobar persones amb qui avenir-nos.
Petons!

Joana ha dit...

El desglaç t'ha portat el capità sà i estalvi.
Deliciós :)
I el barnús al terra ràpit :)
Bon dia wapa!

Anònim ha dit...

Rita, has descrit una gran passió i em venen ganes de treure'm el títol de capità.
Onatge, aquest poema teu es maravellós.

atikus ha dit...

Unas gotitas de Chanel...es lo que se ponía la Monroe para dormir...si es que cuando una esta a gustito consigo misma o con alguien no necesita trapitos ;)


petons

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

tens raó, les persones importants són les que estimes i s'hi ha això també sols avenir-te.

apa salut
i gràcies pel comentari

Rita ha dit...

Joana,
Va arribar amb una onada generosa... :-)
Petons, maca!


Anònim,
Creus que cal? ;-)


atikus,
Cierto, trapitos pocos... ;-)
Besos!


Joan Calsapeu-Layret,
Gràcies a tu per passar i dir la teva!
Petons!

mirambella ha dit...

Molt bonic Rita, m'agrada perquè ès clar, directe i sincer. Una sort que ho puguis disfrutar. Molts petons.

Albert B. i R. ha dit...

Ostres! Quina descripció tan detallada, acurada i sentida d'aquells instants! Pell de gallina, quasi!

rits ha dit...

que xulos que són els conjunts Lejaby!! fan sentir tan atractiva!!! no m'estranya que no li féssis cas i en portéssis un, encara que fos per a poqueta estona!!!
espero que continuis gaudint de moments com aquest durant moooooolt temps!!!!
fas enveja, eh!

mar ha dit...

les teves paraules em deixen muda...
però la imaginació quasi em deixa sense respiració de tanta intensitat i passió...

tot un regal pels sentits...

celebro el retorn del capità...

i l'arribada de la primavera!

Petons Rita i enhorabona per deixar-nos flairar aquest moment màgic amb tanta elegància i delicadesa.

Lucia Luna ha dit...

Gràcies nina :*

Rita ha dit...

mirambella,
Gràcies, maca!


Albert B. i R.,
:-)


rits,
Instants de felicitats que en qualsevol moment tots podem tenir.
Petons, maca!


mar,
Gràcies per les teves paraules tan maques!
Petons!


Lucia Luna,
Una altra abraçada, bonica!

jordicine ha dit...

Preciós i sensual. Té sort aquest capità... de vaixell??? Un petó, RITA.

garbi24 ha dit...

Espero que el capità hagi "encorat" bé i que no deixis de sorprendre'l.
Molt ben escrit, sensual i sense ser gruller.

Deric ha dit...

mmmmmm

khalina ha dit...

mmm Quina trobada!

Això dels brillantets sembla que funciona!

Anònim ha dit...

Ostres Rita... felicitats!
i molta enveja!
Els millor brillant.. debies ser tu mateixa.

Brillant en la fosca: ulls i desig.
Obscurs com pedra tosca,
els brillants que has vestit.

Josep Mª

Cris (V/N) ha dit...

Ummmmmmmmmmmmm, fantàstic.... fa calor a casa teva nina, eh? Petons i m'en alegro de la teva felicitat :)

onatge ha dit...

Hi ha visites que s'esperen, que ens penetren, que les somiem, ens són l'aire, l'alè, el respirar, la llum, la flama.
Visites que es comparteixen, que són una dansa a la música dels sentiments...
Visites que venen i se'n van.
Visites que ens són la vida.
Visites que són un poema.
Visites que són la metàfora...

Bé, he passat i he vist que encara estaves de visita...

Salut.
onatge

Albanta ha dit...

Qué descripció tan bona Rita del desig, de la passió... M'encanta veure't així de feliç.
Un petó guapíssima

Anònim ha dit...

Ets una dona per entusiasmar i disfrutar-te, segur que el capita també pensa com jo com m'agraden les teves vivències..

nimue ha dit...

aleeeee!!! ja m'agradaria a mi escriure coses així, ja! b7s!

Estonetes ha dit...

Bona imatge per a una vesprada de festa (i per a les altres) :)

XeXu ha dit...

Pobre de mi, que jo sóc molt vergonyós! Em sembla que no m'atreviria a explicar les coses com tu fas. Ara, se'm veurà el somriure a través de la pantalla, això ni ho dubtis.

Rita ha dit...

jordicine,
Gràcies! Els capitans, ja saps... ;-)
Petons!


garbi24,
Gràcies!


Deric,
:-)


khalina,
Els brillants, sí... ;-)


Josep Ma.,
Feia dies que no et veia per aquí, quina il·lusió!

Gràcies per les teves paraules tan ben trenades!
Petons!


Cris,
Gràcies!
Petons!


onatge,
Gràcies de nou, per més paraules boniques!
Més petons, també!


Albanta,
Gràcies, maca!
Petons!


Anònim,
Gràcies! ;-)


nimue,
:-) Tu escrius com els àngels!


Estonetes,
:-)


XeXu,
Aissss... Ara em dius descarada? ;-)
Petons, maco!

Cesc ha dit...

Deliciós, Rita.

Rita ha dit...

Cesc,
Gràcies! :-)

Ferran ha dit...

Wow!, Rita, pasió en estat pur, la meravellosa passió que ens volem regalar amb qui ens estimem!

Fantàstic!

PS: Estic mig desconnectat: tornar a ser aquí dalt, la feina nova, el pis nou, ... A veure si torna la "tranquil·litat", aviat. Un petó, guapa.

fra miquel ha dit...

Buff! Me la torno a mirar i m'agrada molt la foto! Però no havies d'anar a Google a buscar-la, dona! Tu m'ho dius i te la faig jo mateix! ;o)
B7

Clint ha dit...

vaja! un bon despertar de diumenge no?

Ara, si un capità ordena...hauries de fer-li cas no? encara que fos per seguir el joc! ;)

Rita ha dit...

Ferran,
:-)

Tranquil amb la teva desconnexió. Tu fes tot el que hagis de fer i ja ens explicaràs coses quan puguis.
Petons, maco!


fra miquel,
Hehehehe pillín!


Clint,
No si el joc ja el vaig seguir i bé eh!!! :P
Petons, guapíssim!!!!!