diumenge, 18 d’octubre del 2009

Una explicació



Divendres, pensant en el bloc, observava que des de després de les vacances el meu ritme havia baixat molt, que escrivia molt menys que temps enrere i que tenia la sensació com si em faltés la inspiració.

Intentant analitzar una mica què passava o, més ben dit, què podia estar-me passant, curiosament m’adonava que aquesta mena de falta d’inspiració coincidia amb un estat anímicament alt, fort, que em feia sentir molt bé amb la gent, però sobretot amb mi mateixa, i que això tenia a veure amb alguns petits canvis que havia sofert el meu entorn, la meva vida, des de començaments d’estiu, no molt importants tampoc, però que sumats tenien un cert pes, i que feien que tingués una gran sensació de pau interior, de tranquil·litat, i potser això feia que no tingués tanta necessitat d’escriure.

No, no ho penso deixar, però no us sorprengui que no actualitzi tant, tampoc que no us visiti tant, perquè també m’han entrat unes tremendes ganes de llegir més i hi dedico molt més temps i això me’n treu d’escriure i de visitar-vos. Suposo que tot són èpoques i etapes i bé, ara toca aquesta.

No obstant això, aquest món –i vosaltres, lògicament– m’ha donat tant i m’ha satisfet tant que crec que mai me’n podria desvincular o, si més no, ara com ara, només és un no tan sovint, que espero que sabreu entendre i que m’agradaria que acceptéssiu.

38 comentaris:

rhanya2 ha dit...

Acceptat queda!! Fes el que et vingui bé i aprofita molt aquesta època de pau interior. Però per sobre de tot, "que el llegir no et faci perdre l'escriure"...
;)
Per mi és un plaer llegir-te tot i que t'entenc molt perquè a mi també em va per etapes.
La tornada de la tardor sempre porta canvis sota el braç.
Un petó molt fort, Rita!

Sergi ha dit...

No ens cal pas cap explicació. Els teus posts sempre són una alegria, i quan passes per casa un somriure. Millor encara és saber que si no hi ets és per coses bones, així que me n'alegro. Com dius, tot va a moments, i ara la teva necessitat és una altra. No pateixis, encara que t'enyorem, aquí estarem sempre que tinguis alguna cosa a dir. I estic segur que te'n queden moltes per explicar.

Vinga, ànims, i a gaudir de la vida, que segur que ara ho fas més que mai. Un petonàs, i fins la propera, sigui aviat o tard.

Striper ha dit...

Aquestes coses ja passen tu fes el que mes et vingui de gust vale..

novesflors ha dit...

Aprofita aquesta etapa el temps que dure, el blog sempre el tindràs disposat.

Emily ha dit...

Val, acceptem, quin remei...Jo aquestes etapes les anomeno introspectives, a gaudir doncs. Un petó.

Cris (V/N) ha dit...

Cada moment de la nostra vida és per viure'l amb a intenssitat que ens requereix, si ara tens altres "apetències" doncs aprofita!! un petó :)

Francesca ha dit...

Si els motius són la pau interior i el fet que et trobis millor amb tu mateixa... enhorabona!... igual resulta que d'aquí res t'adones que pots fer tot això i a més a més, escriure al bloc. A vegades a mi m'ha passat, que he pensat que necessitava una pausa i ha estat dir-ho i tornar-me a venir les ganes d'escriure ;-)

Núria Martí Constans ha dit...

Rita,

Molts escriptors ho diuen: l'escriptura va lligada al dolor. Ho diu Cabré de Platonov i també escriu a "El sentit de la ficció" que "la plena comprensió de la vida i l'existència (si és possible), la serenitat absoluta (si existeix), invaliden la possiblitat de fer literatura.La persona serena simplement (simplement!) viu. L'art és, entre altres coses, la corroboració de la insatisfacció humana. És la recerca lliure de la felicitat." I perdona la llargada! M'ha semblat del tot adient!

Una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, mira, a mi ja m'agradaria que m'agafés altre cop la dèria de llegir llibres com havia tingut sempre... això dels blogs m'ocupa el meu temps de lectura. Penso que tot són èpoques, i que ja m'arribarà. Deixa't portar... Fins aviat!

kweilan ha dit...

Hi ha èpoques per a tot. Una abraçada!!!

zel ha dit...

Princesa, això fa de bon dir... a mi sol passar-me al revés, quan estic animada, més o menys, tinc ganes d'obrir-me, però quan decaic... buffff


sempre amb tu!

Mireia ha dit...

De vegades tot depèn de l'època, no pateixis, et llegirem amb ganes quan vulguis actualitzar-lo, però tu fes la teva.
Salutacions

nimue ha dit...

oooh! ara que t'he descobert escriuràs menys! oooh! però bé, com que és per una bona raó em conformaré! ;)

mirambella ha dit...

Tens molta raó amb la teva reflexió, penso que moltes vegades la necessitat d'escriure , y de comunicar-se per aquest medi,es per soletat. De totes maneres espero que segueixis escribint, m'agrada llegir-te. Petons.

Joana ha dit...

Jo crec que no cal que et justifiquis. Ja veus que cadascú va a un ritme diferent i va a èpoques...
Ja ens explicaràs què llegeixes :)
Una abraçada!

fra miquel ha dit...

Jo crec que això ens passa a tots. Ara a mi també m'ha vingut un temps de feina i canvis que fan canviar el ritme d'escriure i fer visites. No t'amoinis i disfruta d'aquesta dèria lectora.
Ja ens diràs què llegeixes... ;-)
Petons

Jordi Casanovas ha dit...

Si ha de ser perquè estàs bé, ja ens esperarem el que calgui.

Carquinyol ha dit...

és normal això que expliques, els nostres interessos van canviant com la direcció de les onades al mar... escriu quan tinguis ganes, visita'ns quan també en tinguis i aprofita el teu temps de la forma que més t'agradi, que és l'important !!

el paseante ha dit...

Rita, ets ben lliure, faltaria més. Però ets de la gent a qui m'estimo en aquest món estrany. Així que treu les banyes quan tinguis un moment, o et falti una abraçada càlida en forma de comentari. Si mai et canses de llegir, torna a escriure. Jo tinc una vida avorrida, i sovint em costa explicar històries. Tu ets una vividora (en el bon sentit de la paraula), i crec que tard o d'hora ens ho voldràs explicar. N'estic segur.

BACCD ha dit...

Ui, si ho entenc! ;) Com dic sempre, un blog ha de ser per gaudir-ne, no s'ha de convertir en una obligació, que d'aquestes ja en tenim prou. Tu disfruta aquesta fase, ja ens anirem veient.

Una abraçada ben forta!

Rita ha dit...

Violette,
Tranquil·la, ja tinc dos apunts al cap... ;-)

Gràcies per ser com ets i per entendre'm tan i tan bé.
Petons!


XeXu,
Gràcies per les teves paraules, semple tan gratificants i estimulants.
Petons, maco!


Striper,
Sempre al peu del canó tu... I amb aquesta generositat!
Petons!


novesflors,
Gràcies!
Petons!


Emily,
Ei, que seguiré escrivint! És només que tinc la sensació que em falta temps per al bloc, perquè tinc altres coses.

No és instrospecció, precisament estic més xerraire que mai, més comunicativa, recuperant gent de temps enrera i fent activitats a dojo.
Petons!


Cris,
Gràcies!
Petons!


Francesca,
Doncs ja podria ser el que dius tu, perquè després de penjar aquest apunt, ja tinc 2 cosetes al cap... ;-)
Petons!


Núria Martí Constans,
Gràcies per passar per aquí novament, tot un honor! I no pateixis per la llargada, encantada de llegir-te!

Saps, això que dius ho vaig pensar i fins i tot ho vaig dir a un bon amic parlant-li de com em sentia, però em va semblar agosarat posar-ho a l'apunt, perquè estic molt lluny de ser escriptora, tot i que, certament, des d'aquesta llunyania, és la sensació que tinc ara mateix.
Una abraçada i gràcies novament per la teva visita!


Carme,
N'estic gaudint molt ara mateix de la lectura...

Gràcies, maca!
Petons!


kweilan,
Gràcies!
Una abraçada!


zel,
I m'estic obrint, però fora d'aquí.

En canvi, quan més tancada he estat fora, més he escrit per aquí...
Petons!


Mireia,
Gràcies!
Salutacions!


nimue,
Maca, gràcies!!! Tranquil·la, que no ho deixaré. Només llegint el teu comentari ja m'inspiro. Sou tan fantàstics!
Petons!


mirambella,
No sé si és solitud, però sí que, personalment, quan més he escrit és quan més tancada he estat a l'exterior i a la gent.

Tranquil·la, que no ho deixaré. Em doneu molt i bo!
Petons!


Joana,
Gràcies!

Estic amb un llibre molt interessant que ja comentaré. Aviat!
Petons!


fra miquel,
Que et vagi molt bé doncs. Tenir feina ara, tal com estan les coses, gairebé que és un regal. Me n'alegro!

Tindreu post de llibre aviat... :-)
Petons!


Jordi Casanovas,
Molt, de debò. Gràcies!
Petons, maco!


Carquinyol,
Gràcies, gràcies i gràcies!!!

Com voleu que us deixi amb tant d'afecte que rebo... :P
Petons!


paseante,
Gràcies, ja saps que aquesta estimació és mútua!

No diguis que tens una vida avorrida que entre les fans, el futbol, el Barça i les passejades no pares! ;-)
Petons!


Duschgel,
Gràcies, preciosa!
Petons!

assumpta ha dit...

Rita, com t'entenc!!! en la vida hi ha etapes amb prioritats diferents. Justament en això recau la nostra riquesa, en saber escollir el que volem en el moment que ho volem.
Aprofita per llegir i gaudir força de totes les persones i coses que realment t'importen, de totes aquestes experiències, de ben segur fruiran noves idees.
Fins ben aviat!
Rep una forta abraçada!!!
;)

Jordicine ha dit...

Clar que sí, hi ha molta vida al carrer, RITA. Jo escric un cop per setmana i entro als blogs que puc, sense obssessionar-me. Si ho fas com una obligació... problema a la vista. El 'Reader' ens avisarà dels teus posts. Un petó.

Ferran Porta ha dit...

Ai, Rita... no crec que calgui que et digui que t'entenc, oi? ;-)
T'entenc en tots els sentits: que això va a èpoques, que de tant en tant és bò desconectar de la catosfera... i que al mateix temps no és fàcil, perquè d'alguna manera, aquells que et llegeixen habitualment, i als qui tu també llegeixes de manera habitual, acaben sent com... amics!

Em sento estrany, de pensar que no (us) escriure com gairebé cada dia fins ara; però al mateix temps, ho necessito.

Per això t'entenc perfectament.

Un petó ben fort; ens re/llegim més tard o més d'hora!

Barbollaire ha dit...

No et capfiquis, Rita.
Fes la teva via. Allò que "el cos" et demani.
Sigues allà on se't dibuixin els somriures, on s'il.lumini l'esguard.

Sabem que hi ets. Nosaltres també.

Una bosseta de petonets dolcissim i de tots colors.
Fins ara mateix, nina.

:¬)**

Mon ha dit...

I nosaltres contents de fer la visiteta sovint al teu blog. No camviis, tu alteu ritme, m'agrada llegir-te. petons

atikus ha dit...

Muchas veces el blog es una terapia sociologica o de otro tipo, el caso es que sirve no solo como ejercicio de escritura.

Te seguiremos leyendo si así te apetece y si no, si estás bien sin necesidad de escribir te echaremos de menos, me alegro que nuestros comentarios y el blog sirvieran para que estes contenta.

En cualquier caso por aquí estaremos...bueno eso creo ;)


se feliz!


petons

rits ha dit...

tots passem per èpoques més actives i èpoques menys actives del blog!
me n'alegro molt que la teva absència sigui perquè et sents molt bé!
moltes gràcies per ser-hi i fer posts i deixar comentaris ben bonics sempre!
t'anirem seguint!

Ma-Poc ha dit...

I tant que ho acceptem. Tots tenim les nostres èpoques de més o menys inspiració i de més o menys feina! De tant en tant, passarem per aquí... :)

Deric ha dit...

a mi em passa al contrari, quan estic malament em costa més d'escriure al blog. De totes maneres és normal que passem époques de tot, tu fes al teu ritme

troyana ha dit...

Clar que s´acepta,
qui som nosaltres per a no aceptar una decisió personal???
tot son etapes...
bsts

khalina ha dit...

Jo també porto uns dies que ni escric ni quasi visito ningú, però el que llegeixo és coses de feina :(

Toy folloso ha dit...

Un dia s´encendrà la bombeta, iràs estirant el fil i...., escriuràs un llibre.
Crec que tens inquietud i vivències per fer-ho.
I l´amistat de qui ha publicat, per preguntar.....

fada ha dit...

No saps com t'entenc, algunes temporades he tingut aquesta mateixa sensació. Bé, encara esperarem amb més delit els teus escrits i les teves visites. Segur que en sortiran bones recomanacions literàries de manera que se't perdona. Petons, maca.

MK ha dit...

A disfrutar-ho!.
Petons i que aquesta etapa serena i pletòrica duri força.
Sé que seguirás en aquesta acollidora casa teva.

ddriver ha dit...

aixxxx, i ara pensava que l'hi passa que no la veig axctualitzar i vinc i mira...

Assumpta ha dit...

I tant que són èpoques... van i venen!! A veure si em ve una d'aquestes a mi i em desenganxo que això meu ja comença a semblar una addicció total :-)

Toy folloso ha dit...

Ji, ji.