dimecres, 8 de juliol del 2009

Una cançó

Sembla mentida com una cançó, una olor, una imatge, pot portar-nos a la memòria records de persones i moments passats i fer-los presents com si fossin recents.

Fa uns dies, planxava amb la televisió posada. Feien una pel·lícula, que em mirava sense massa atenció, però és la única manera, un dissabte o diumenge a la tarda, d’aconseguir agafar la planxa.

De sobte, vaig sentir una cançó –a la pel·lícula– que em va esborronar tota i em va fer caure les llàgrimes.





Va ser un instant, uns segons, però suficients per fer-me anar endarrera en el temps i fer-me reviure un moment, un temps, màgic, però passat.

Sovint, diem que el passat és passat, però a vegades, sense proposar-nos-ho, una cançó, una olor, una imatge, pot fer-nos trontollar.

24 comentaris:

estrip ha dit...

quanta raó tens, un plor o un somriure que venen d'un lloc semioblidat de la memòria, però ben present al subconscient.

Toy folloso ha dit...

Planxant i veient pel.lícules a l´hora, et sortiràn unes ratllotes com les que es fotia el gendre gros del borbó. Com a mínim!.

El Company de Venus ha dit...

És poderosa la força de la música, de les olors per evocar records.

Carme Rosanas ha dit...

I tant que és poderosa la força de la música.

A mi també me'n va emocionar una fa poc... i també l'he posada avui.

Rita ha dit...

estrip,
Cert, afortunadament, somriures també en vénen sovint... :-)


Toy folloso,
I plorant! hahahaha

Tu no saps allò que diuen que les dones podem fer més d'una cosa a la vegada i fer-les totes bé? :P


El Company de Venus,
Molt poderosa, efectivament...


Carme,
L'he vista i també me'n porta molts de records a mi la teva... :-)

khalina ha dit...

la ment té aquestes coses. Ai els records perduts!

Et poses també un ventilador quan planxes?Buff. Jo planxo el mínim. Has de comprar la roba amb vistes a no planxar. Clar que a l'estiu la cosa es complica.

Ma-Poc ha dit...

Tens raó! és curiós veure què pot fer-nos evocar un record!

Jordicine ha dit...

Tot allò que ens passa té banda sonora. I ens desperta emocions a cada moment. Un petó. M'agrada aquest grup!!!

Jordi Casanovas ha dit...

amb les olors és una passada, em tiren molt enrere i el que fa més ràbia és quan no sé de què recordo aquella olor... i llavors s'esvaeix.

Sergi ha dit...

El poder de la ment, els records... no sé si mai arribarem a saber que ens fa evocar tantes coses amb un simple estímul pels sentits, quines connexions hi tenim aquí a dalt...

Aquesta cançó és molt bona, sempre fa bo d'escoltar, però només tu pots sentir-la de la manera que ho fas, i viure tot el que revius amb ella.

Carquinyol ha dit...

La memòria és, sovint, molt capritxosa i silenciosa... però també molt poderosa

Joana ha dit...

Gràcies als records potser som com som...
Preciosa cançó :)per ballar-la lentament ...

el paseante ha dit...

Abandono la vaga de comentaris un moment perquè m'has fet venir tendresa. Ara fa temps que no em passa això de veure o sentir alguna cosa que em faci enyorar un moment, enyorar algú. Però m'ha succeït vegades. Ja torno a estar de vaga.

Josep-Empordà ha dit...

Aquelles imatges, aquelles olors, en definitiva, aquelles vivencies de infantesa son les que a alguns ens han portat a deixar una vida còmoda i plàcida a la ciutat per retornar al poble partint de "quasi" zero per recuperar un temps perdut..

Alguns debem ser com una espècie de salmons que fem viatjes inmensos i plens de dificultats per tornar al lloc del nostre origen.

novesflors ha dit...

Ja ho crec, no som tan forts com ens pensem i, alhora, som més forts del que també ens pensem.

BACCD ha dit...

Jo també utilitzo el truc de la tele per poder planxar :)

I quina raó que tens... El passat ens assalta amb aquestes associacions que sense voler hem format al nostre cervell. I es reviu amb plena intensitat un moment, una sensació, que s'havien quedat adormits, gairebé oblidats.

Mon ha dit...

Aquest es el poder de les cançons que mai moren, que t'omplent d'antics records

òscar ha dit...

de ben segur que és així. tinc un amic, que una mica massa cerimoniosament, diu que "la música és la vida". doncs si, al damunt, a la música li posem imatges ...

fanal blau ha dit...

les cançons ens transporten, i ja està bé, de vegades, deixar-nos transportar...

una abraçada, rita!

zel ha dit...

Si els records són bons, si paga la pena el reviure... està bé, el mal és quan ens omplen de tristesa...

Petons!

Rita ha dit...

khalina,
La ment, sí...

Tinc un problema jo amb la roba, m'agraden les fibres naturals: llana, cotó, lli i me'n faig farts de planxar! :-(


Ma-Poc,
Sí, qualsevol cosa..


jordicine,
Ja ho pots ben dir!
Petons!


Jordi Casanovas,
Cert! A vegades saps que et recorda alguna cosa, però no surt...


XeXu,
Realment aquí dalt, com dius tu, hi tenim la màquina més meravellosa del món i, segurament, la més desconeguda.


Carquinyol,
A vegades, massa i tot! :-)


Joana,
Ballar-la lentament, sí...
Petons, maca!


paseante,
Avui te'l faria jo el petonet... Gràcies!

(Les vagues no porten enlloc, home!)


Josep-Empordà,
Que maco això que dius...


novesflors,
Ja ho pots ben dir...


Duschgel,
Hehehehe va bé això de la tele, distreu una mica...

Aisss el passat...


Mon,
Cert, ens porten records que ens fan viure i reviure...
Petons!


òscar,
De fet, tots tenim la nostra banda sonora, que ens retorna imatges, moments, sensacions...


fanal blau,
Això és viure, diuen...
Petons!


zel,
Sí, la tristesa no és bona, però si és passat, dura poquet, per sort...
Petons, bonica!

Ferran Porta ha dit...

Rita, bones vacances!!! (he fet tard per culpa de la mudança; em sap greu :-(
... i a sobre no puc penjar el comentari en el post on toca!

Disfruta molt, Rita!!

Rita ha dit...

Ferran,
Gràcies, maco!

Espero que hagi estat lleu el teu trasllat i que ara ja estiguis ben instal·lat!
Petons!

maite ha dit...

ostres!!!aquest tema uff...
a mi em passa sovint això, malgrat que la nostàlgia m'absorveix en el moment, m'agrada la sensació, soc masoka ja ho se,
un plaer trobar-te, segueixo llegin