dimarts, 7 de juliol de 2009

Pel·lícula: "Le premier jour du reste de ta vie"

Google



Feia temps que no anava al cinema, triar una pel·lícula que valgués la pena amb tantes com tinc pendents no era fàcil, però estic satisfeta de la meva elecció.


Cinc dies decisius a la vida d'un matrimoni i dels seus tres fills repartits al llarg de dotze anys. Cadascun dels dies correspon a un membre de la família, els passos de la qual se segueixen del matí a la nit. Guanyadora de tres César: Millor actriu novell, millor actor novell i millor muntatge.


Una pel·lícula senzilla, gosaria dir que no té un altíssim pressupost, tampoc explica res de nou, ni dona cap solució, però ho fa de manera diferent, original: des dels diferents punts de vista dels protagonistes. No hi ha vencedors ni vençuts, ningú no és perfecte, ni els fills, però tampoc els pares.

Em va agradar, vaig riure i vaig plorar, té algun moment especialment dur, però sense fer-ne cap dramatisme exagerat, i molts de simpàtics, que et fan somriure. Com la vida mateixa.


Google


Una pel·lícula del tot recomanable.

12 comentaris:

mar ha dit...

la tinc a la llista...
i me n'has fet venir més ganes de veure-la...
hauré d'afanyar-me...

Carme ha dit...

Ui! L'he de veure... jo que ja tinc una debilitat pel cinema francès... ara m'has fet venir al pressa! Gràcies!

Emily ha dit...

És el que tenen les pelis franceses. Sovint no passa res, però et deixen amb bon cos. La poso a la llista.

kweilan ha dit...

La pensava veure i ara que la recomanes, segur que hi vaig.

el paseante ha dit...

He començat una vaga de comentaris al teu blog. Al post anterior has dedicat més línies per respondre al Veí que a mi. M'has fet mal, com en una peli francesa.

khalina ha dit...

jaja, deixa'm riure de la vaga del paseante.

M'has fet entrar ganes de veure la peli. La Violette va fer servir el seu títol per un post, tot i que no l'havia vista encara.

Rita ha dit...

mar,
Diria que t'agradarà...


Carme,
El mateix que li dic a la mar: t'agradarà!


Emily,
Sí que hi passen coses, però s'expliquen de manera diferent, diria...


kweilan,
El mateix, t'agradarà!


paseante,
Si tu no em comentes, jo deixo d'escriure. No podria seguir sense veure el teu... el paseante... :-(


khalina,
Homes! ;-)

Ja el vaig veure el post de la Violette. Molt ben trobat, per cert, el títol...

Ma-Poc ha dit...

Gràcies per la recomanació. Fa temps que no vaig al cinema, però aquesta té bona pinta :)!

Eulàlia Mesalles ha dit...

En general, m'agrada el cinema francès. Els darrers temps he vist Saint-Jaques-la meque,La classe, Bienvenus au Nord, LOL (algunes les he comentades al nostre blog). Vaig veure el Trailer d'aquesta. Seguiré la recomanació. Gràcies.

Rita ha dit...

Ma-Poc,
Espero que t'agradi tant o més que a mi... :-)


Eulàlia Mesalles,
Espero que t'agradi!

Gràcies per la visita, sigues benvinguda i considera't a casa teva! :-)

Gabriel ha dit...

Eii, miraré al youtube si hi ha penjat algún fragment...
Com sempre una bona recomenació.

Rita ha dit...

Gabriel,
Tal com em sembla que ets, crec que t'agradarà... :-)