dimarts, 16 de juny de 2009

Un tipus de persona

Besalú (La Garrotxa)




A la vida et trobes amb persones de molts tipus. N’hi ha que són autèntics tsunamis: entren fent molt soroll, arrasant, però, després de la gran onada, queden en ben poca cosa i n’hi ha que actuen de manera ben diferent: amb prudència, discreció, paciència, constància i, mica en mica, sense que te n’adonis, es van fent un lloc.

Son persones que sembla que no hi siguin, perquè van de puntetes, però hi són i, passa a passa, van deixant petjada, i, amb aquesta manera d’actuar, van fent que s’hi compti amb elles, perquè fan sentir bé, perquè t’hi trobes còmode amb elles, perquè donen pau, a més de permetre’t ser i actuar tal com ets.

Aquests tipus de persones es van fent estimar.

31 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Agafant el teu mateix raonament, les persones són com la pluja: unes són tempestes d'estiu: intenses, fortes però que no aporten gairebé aigua als aqüífers. Les altres són pluges de primavera: a vegades fluixes, a vegades més intenses, persistents, amb pauses, però que carreguen d'aigua els aqüífers. Canvia aqüífer per ànima i aigua per sentiments i ho tindràs.

Però, realment, hi ha 10 tipus de persones: les que saben binari i les que no !! :P

kweilan ha dit...

De vegades és millor anar a poc a poc perquè per conèixer algú les presses no són mai bones.

XeXu ha dit...

Poc a poc tot entra millor. Les persones que no fan soroll amaguen moltes coses que només anirem sabent amb el temps. I és aquest coneixement pausat el que ens va apropant i formant un vincle. Segur que et ve algun nom al cap, oi?

Joana ha dit...

A mi m'agrada que donin pau i m'agrada donar-ne!
Bona nit Rita!

kika ha dit...

que ben explicat!
precisament avui em sembla que jo he fet una mica de tsunami... i em sap greu... voldria ser sempre del segon tipus.
gràcies per fer-m'hi pensar!

però realment hi ha tres tipus de persones: les que saben comptar i les que no
;-D

Gabriel ha dit...

Ep, Rita, està molt ben expressat aquest post, però fins i tot diria que en el món n'hi ha molt més que dos tipus de persones.
Si m'haig de quedar amb algún tipus amb quedo amb el segon tipus de persones...aquelles que van entrant poc a poc i acaben formant part dels substrat de la història d'una persona.

el paseante ha dit...

Obviament, el Tsunami viu al pis de dalt :-) L'has descrit perfectament.

khalina ha dit...

completament d'acord amb la teva descripció.
Per cert, la foto preciosa

Striper ha dit...

Has fet unes descripcion molt encertades.

Ferran ha dit...

És allò que diuen en castellà: "mucho ruido y pocas nueces". En general, molt millor les relacions "txirimiri" que els "tsunamis"; ep, en general!

Com pregunta en XeXu, aquest post el deus haver fet pensant en algú en concret, oi? :-)

Ferran Cerdans ha dit...

es ven veritat, per la meva vida han passat alguns tsunamis que a banda de desolació poca cosa han deixat, en canvi moltes persones s'hi han instal.lat mica en mica fins a formar-ne part ... molt encertat

jordicine ha dit...

Que et donin tranquil·litat, això és el millor. De Besalú (fa anys que no hi vaig) me'n parla sovint en Gironell. Un petó.

Emily ha dit...

Ai, Rita. Jo de vegades sóc tsunami i de vegades una tranquil·la. És el que fa ser peixos nedant contradirecció cadascun! Potser són millors els segons...Qui sap.

ddriver ha dit...

I HO BE QUE T'HO PASES FENT L'ONADA???

estrip ha dit...

i un tsunami silenciós? no existeix?

Clint ha dit...

En Xexu és un marranu!

Ma-Poc ha dit...

I sovint, aquest segon tipus de persones són les que més trobes a faltar quan et manquen...

novesflors ha dit...

A mi també m'agrada més el segon tipus de persones que el primer encara que em sembla que tot plegat és més complex.

fanal blau ha dit...

però també podem trobar-nos algun "tsunami" que alegri sense devastar, i ens permeti també arribar a la calma...no?

troyana ha dit...

Jo crec que necesitem la perspectiva del temps per a saber si la persona que ha passat ha segut Tsunami o poc a poc s´ha anat fent un lloc a la nostra vida.Personalment,em quede amb les segones,encara que totes posiblement siguen necesaries.
1 abraç

fada ha dit...

Jo també em trobo més a gust amb la constància que amb la rauxa. Però també és cert que una mica d'ímpetu de tant en tant ens alegra la vida :) Tenim un cafè pendent, ho tinc present, un dia d'aquests t'escric. Molts petons!

rits ha dit...

Completament d'acord, les persones que vas coneixent poc a poc, que es van demuntant com una ceba, treient capes d'intimitat, amb aquestes crees les relacions més profundes.


La gràcia, xò, és que amb cada persona, aquest desgrà és diferent. Hi ha qui coneixes amb més o menys temps.

Salva Piqueras ha dit...

Recordo un acudit: en una cursa, el fill pregunta al pare per què corria tanta gent, i el pare li respòn que al primer li donen un premi. El nen pensa i llavors li pregunta que llavors la resta per què corren...

I és que a tots els àmbits hi ha d'haver la resta, que no són pas menys importants ja que sense ells els altres ni destacarien ni tindrien un element de comparació.

Mireia ha dit...

Malauradament, Rita, e tsunamis n'hi ha tants...

Lula ha dit...

Ui ui uuuiiiiii

Bé, sigui com sigui hi ha milions de persones, interessants, divertides, que ens fan sentir bé, tan se val la manera com ho aconsegueixin.
Si partim de la base que el temps no existeix i només conta l'ara mateix, tan se valdria tot això no?
L'important és amb qui ets feliç ARA.

Besootes

fra miquel ha dit...

Està bé conèixer gent de tota mena.
De vegades una persona que entra a la teva vida com una tempesta i després marxa, fa que veigis les coses d'una altra manera, o t'ajuda a sortir d'un ensopiment.
Després, trobes la calma en les amistats, aquestes que vas coneixent a poc a poc i en les que trobes suport, i les hi expliques que un tsunami t'ha fet canviar de rumb o t'ha donat energia per tirar endavant un antic projecte, i t'animen a fer-ho.
Està bé conèixer gent de tota mena.

Deric ha dit...

cert, millor poc a poc

- assumpta - ha dit...

Molt ben explicat Rita, crec que no es podia descriure millor. Les persones, com moltes coses a a vida, poc a poc i bona lletra, que quan és massa normalment embafa.
Qui no ha tingut algun tsunami al seu voltant?. Aquesta gent normalment van massa depresa i després...res.
El millor, sens dubte és sempre... sense fer soroll...
;)

Ferran ha dit...

Haha! M'ha fet gràcia en Clint. Marranot tu, Clint, per pensar el que no has de pensar! ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

bona revetlla!

Rita ha dit...

Carquinyol,
Ho has explicat tan bé... Bé, la primera part, això del binari... ;-)

kweilan,
Tens molta raó...

XeXu,
Ho has explicat molt bé. Tots els pensaments, escrits i sensacions comencen amb noms, sí... ;-)

Joana,
Aquest equilibri és el que ens agrada a tots i el que més costa d'aconseguir normalment...
Bon capde, maca!

kika,
Hahahaha molt bo!
Bé, ningú és perfecte, si et sap greu, ja és prou important... No t'hi capfiquis!
Petons!

Gabriel,
Sí, sí, hi ha molts tipus. Jo només parlava de dos i m'entretenia en un concretament...

paseante,
Hahahahaha començo a pensar que t'agrada el del pis de dalt... Tant pensar-hi... És sospitós! ;-)

khalina,
Gràcies! La foto a mi també m'agrada molt i a més és molt especial per a mi... :P

Striper,
Gràcies!

Ferran,
Com li dic al XeXu, sovint, tot el que fem, pensem, sentim i escrivim, sempre surt de pensar en alguna persona, no? ;-)

jordicine,
Sí, la tranquil·litat és sempre molt ben rebuda... És bonic Besalú. Hi vaig ser fa poc per primera vegada... Quines amistats que tens! :-)
Petons!

Emily,
Tu ets una mica trastet... hehehehe Però et fas estimar i això és el que compta.
Petons, maca!

ddriver,
Hahahaha sempre tan simpàtic tu!
Petons, maco!

estrip,
Ui em sembla que demanes la perfecció tu... Existeix? ;-)

Clint,
Huasssssssss Ets la pera!!!!!!
Petons!!!!!

Ma-Poc,
Cert, molt cert... :-)

novesflors,
Molt, més del que sembla, sí...

fanal blau,
Si l'has trobat, et pots considerar ben afortunada... Per cert, on són aquests? ;-)

troyana,
Tens molta raó. Sovint quan fem un post d'aquest tipus, encara no ha passat prou temps i potser amb més temps ja no el faríem, però saps, sóc una mica impulsiva... :P
Petons!

fada,
Tranquil·la... Hi ha temps... És el que més hi ha...
Petons, bonica!

rits,
Tu també ho has explicat molt i molt bé... :-)

Salva Piqueras,
M'agrada la teva reflexió!

Mireia,
Sí, massa...

Lula,
És cert, el present és el que compta. Però també s'ha de mirar que el després no sigui dolorós, no?
Petons, maca!

fra miquel,
Sí, conèixer gent és bo i sa. I que perduri la bona, el millor... :-)

Deric,
I amb bona lletra? ;-)

- assumpta -,
Sembla que la majoria coincidim, sí...
Petons, maca!

Ferran,
És que el clint sovint és de pensament únic, però, com que és el meu mimat, l'adoro igualment... hehehehe

Jesús M. Tibau,
Gràcies! Espero que la vostra anés bé també... :-)