Una lliçó

A vegades creiem que ho tenim tot controlat i que tot és perfecte i amb aquesta actitud, no voluntàriament, però si per omissió, ens oblidem de moltes coses i persones. I només quan ens fan un toc, ens adonem que hi ha moltes diversitats convivint amb nosaltres i que potser no hi pensem.

No estic segura d’haver expressat prou bé la sensació que vaig experimentar fa uns dies quan vaig rebre un correu d’un blocaire que m'havia descobert i em deia això:


... per agrair-te que hagis posat juntament amb la verificació visual de la paraula, la possibilitat que es puguin escoltar uns numerets i escriure'ls al lloc corresponent. No sé si això és propi de Blogspot o ho has posat tu perquè has volgut, però sóc cec i m'he trobat més d'un cop que no he pogut intervenir en un bloc perquè hi havia verificació visual sense la possibilitat d'accedir-hi d'una altra manera.

Vaig quedar parada. No era conscient d’haver fet res d’especial en la verificació, només recordava haver-la activat quan em van començar a entrar spams, però, sobretot, perquè aquest correu em va fer pensar que mai se m’hagués passat pel cap que cap blocaire tingués alguna mancança o deficiència. M’agradaria ser curosa amb les paraules, no molestar ningú, però desconec el llenguatge més adequat i em sento insegura.

Vaig mirar de seguida la configuració de blogger, vaig veure que ja venia per defecte i li vaig contestar tot dient-li que no era cosa meva sinó de blogger i que m’havia sorprès, que m’havia donat una lliçó i que si m’ho permetia en faria un post. A més, trobava que escrivia molt bé el català, redactava perfectament també i el post que li havia llegit, en tornar-li la visita, estava molt ben escrit. A més, li demanava com s’ho feia i em va contestar:


No té cap mèrit això de fer anar l'ordinador. De fet, la meva feina és justament la d'ensenyar i instal·lar adaptacions informàtiques per a cecs. Vaig estudiar Filologia catalana, però quan vaig descobrir les possibilitats dels processadors de textos (m'agrada escriure, però corregir em feia una mandra terrible), vaig començar-me a engrescar per aquell món de tecnologia incipient i que semblava de ciència fició... I aquí em tens, al·lucinant encara amb el fet que pugui llegir qualsevol text sense esperar a que s'editi en braille, cercant informació, jugant amb jocs on-line, o remenant pels blocs i fent, de tant en tant, alguna descoberta interessant, com ara una Illa Roja plena de sorpreses.

Per saber què hi ha a la pantalla i fer anar l'ordinador, faig servir un programa que es diu Jaws i que permet treballar amb les aplicacions més estàndar de Windows: des de navegadors a fulls de càlcul (jo no els faig servir, que sóc de lletres i quan l'operació matemàtica passa de dues xifres m'agafa vertigen), passant, és clar, per processadors de text o OCR.

Evidentment, llegiré amb molt d'interès el post que facis sobre aquest tema o qualsevol altre, però res més lluny de donar lliçons a ningú, perquè faig el que fa molta gent: aprofitar les noves tecnologies per mirar de ser una mica més lliure. Toma frase, jajaja, aquesta no l'havia pensat abans, veus? Seriosament, tu parla del que vulguis i com et vingui de gust, sense mirar de ser políticament correcta, que és un dels mals dels nostres dies, sinó dient les coses amb l'estil elegant i expressiu a què ens tens acostumats.

També hi afegia això en un altre paràgraf:


La veritat és que és fantàstic que la verificació visual ja no sigui una barrera, com passa en altres servidors de blocs.

No tinc costum de reproduir textos que no siguin meus, sense citar-ne l’autoria, i molt menys de reproduir fragments de correus, perquè són privats, però, en aquest cas, he cregut necessari fer-ho, perquè la frescor que transmet no crec que jo l’hagués sabut reproduir.

Quina lliçó més gran i quin gust trobar-se persones així a la vida. Un cop més, gràcies al bloc he tingut aquesta oportunitat i m’ha vingut de gust compartir-la amb vosaltres i aprofitar per fer-li el meu sincer homenatge.

Gràcies, amic X*, per haver-me trobat i haver-me permès saber de la teva existència!


* No hi poso les seves dades, perquè sí que em demanava que no donés la seva identitat. De la mateixa manera, si el coneixeu, tampoc feu esment al seu nom i/o nick. Gràcies!