dimecres, 18 de febrer de 2009

Criatures

Google


Fa uns dies, una persona que en coneix una altra que treballa a atenció a la infància, a la Generalitat, m'explicava que tenien moltes criatures per col·locar, molts problemes de manca de personal per als centres, però que tampoc en podien contractar, i moltes necessitats individuals per cobrir dels nanos, com ulleres, per exemple, per falta de recursos.

En fa menys que vaig llegir la notícia a la premsa que, efectivament, la Generalitat tenia en llista d’espera 150 menors i que tenia previst obrir unes 80 places noves enguany.

Dades molt preocupants, tenint en compte que parlem de criatures i adolescents que viuen amb famílies que no se n’ocupen o que els maltracten. Alguns viuen amb altres familiars, fins i tot, de moment. L’argument del Departament és que tampoc hi ha casos urgents.

I si surt un altre cas Alba? No fa massa, arran del judici als acusats de maltractament, sentint les seves declaracions i l’estat de la nena –mai més es posarà bé, les seqüeles són irreversibles–, encara m’esgarrifava... Aleshores haurem de córrer tots a buscar culpables? Aleshores els trobarem lloc de seguida?

Penso que hi ha d’haver prioritats i les criatures haurien de ser-ho, ja que són víctimes innocents de tots plegats. Per descomptat dels pares, però en darrer cas del Govern, que n’ha de garantir la seva seguretat i el seu benestar i si no hi ha recursos, que els treguin d’altres coses, que segur que amb bona voluntat es pot fer.


Precisament, avui he llegit que el viatge que va fer el president de la Generalitat al Japó, el mes de desembre passat, va costar més de 154.000 €. No sé si era tan imprescindible o prioritari fer aquest viatge...

26 comentaris:

Cesc ha dit...

Pobrets amb aquesta miada que fan...

Cesc ha dit...

perdó volia dir mirada

- assumpta - ha dit...

De ben segur que poden sortir els diners d'una banda o altra. Per començar de tant anunci en tots els mitjans de comunicació per tal de no dir res, només per mirar-se el melic. I com això tantes d'altres coses. No sé si aquest viatge s'havia de fer o no, però veien el tarannà, no crec que en treguin res de bo a canvi. Sabem realment la de diners que es malvaraten en "rucades" que no conduexen a res (com ara estudis sense cap mena de base ni lògica), però que com que hi ha partida destinada s'han de gastar????
És penós i vergonyós, però dubto que hi posin remei.
(Espero equivocar-me).
NO VOLEM UN ALTRE CAS ALBA !!!!!!

mossèn ha dit...

malauradament i perdoneu l'expressió ... per "capullades" no en falten mai de calers ... recordeu per exemple el cotxe del Benach i altres ... trist, ben trist ... salut

kika ha dit...

dona, el viatge del president era super prioritari perquè anava a arreglar els negocis dels empresaris.
ara bé, els nens no ho han estat mai prioritaris, ni en el departament d'atenció a la infancia. se de families que han estat anys esperant que els assignessin nens en acollida. la burocracia és terrible. i si veus treballar a la gent d'aquest departament et convences que de pressa per arreglar res no en tenen gens.

XeXu ha dit...

El que no acabo d'entendre és que hi hagi nens que es troben en aquesta situació perquè els seus pares no en tenen cura. Com es pot portar un nen a aquest món, amb tot el que sabem avui dia, com a mínim aquí a casa nostra, si no te l'has d'estimar? Em sembla més trist això que el que fa o deixa de fer el govern.

zel ha dit...

Hauríem d'acostumar-nos a ser famílies acollidores, encara que després sigui traumàtic, però molts se'n beneficiarien...

Robertinhos ha dit...

un tema complex que no rep l'atenció adequada.

Una abraçada.

PD: Passa per casa, tens un calent paper al darrer post

rits ha dit...

tot plegat, molt complicat.

Treure l'infant de la família ha de ser la última solució. Però moltes vegades, desafortunadament, és el què cal.

Crec que apart dels pocs recursos de la DGAIA tb hi ha els pocs recursos d'assistència social. Cada assistent té massa casos i es pot donar poc seguiment. Els problemes estan a totes les escales.

Connec alguns centres, desafortunadament, connec infants que hi han viscut. Massa dur tot plegat.

I si, els recursos del Departament d'Acció Social i de la DGAIA en particulat,.... son massa escasos per la feina que fan

el nadador ha dit...

Podríem deixar de votar, de pagar impostos, de seguir els periodistes que escriuen amb genolleres...

Joana ha dit...

Aquests temes tan delicats, l'ducació i la sanitat van a lacua de les prioritats.Aixo és la imatge que donem a fora, tot i que ells exporten la imatge d'un país paradís".
Preocupant...
Bona nit Rita!recuperada de l'aniversari???

Jordi Casanovas ha dit...

per portar una mica la contrària i que no sigui dit si els 154.000 euros han servit per aturar l'ERO de nissan ben gastats estan.

Striper ha dit...

Jo tambe he llegit lo del ridicul i nefastos resultats del viatge i be lo que he llegit ha sigut el preu un vergonya.

kika ha dit...

xexu, els pares són persones, i com a tals canvien amb el temps. en un moment donat els pot canviar molt la vida i potser arriba un dia que volen pero no poden, o potser ja no volen perquè prefereixen una altra cosa...hi ha mil raons!
a mi em sembla que tant a la dgaia com a l'assistencia social els unics incentius que tenen es a haver de tenir cura de com MENYS nens millor. son funcionaris (o quasi) i així cobren el mateix i tenen menys feina...al menys això és la conclusió a la que arribat amb la meva experiència.

Carquinyol ha dit...

la crisi és nota en tots els àmbits i aquest no s'escapa, de fet empitjora, ja que, desgraciadament, els casos de maltracte i abandonament seran encara més habituals.

I respecte el viatge... bé, és el que comenten, ens agradi o no s'han de fer equilibris entre necessitats empresarials i socials, tot va relacionat. Jo també penso que són molt diners, però no tinc ni idea de si s'hagués pogut fer un viatge de característiques similars per menys calerons, encara que penso que sí. Tot i això, perquè no parlem dels nostres calerons que gasten en altres indrets de l'Estat i que paguen viatges i manutencions de persones mesetaries que poc o nul bé ens fan? Potser aquests si que els podríem aprofitar millor.

Carme ha dit...

Jo també crec que hi hauria d'haver prioritat pels nens... sense dubtes.

I pel que fa als pares... hi ha gent tant desequilibrada, tan fora de control, amb addiccions, amb tants de problemes! que la qüestió suopera de molt el fet d'estimar-se'ls o no. És una llàstima.

Toy folloso ha dit...

Van al Japó a ofereir "l´oru i el moru" per que continuem fabricant cotxes aquí, i després la CEE. ens estira les orelles, com va passar amb Volkswagen.

Jesús M. Tibau ha dit...

invertir diners i, sobretot, amor amb les criatures segur que donarà molt de rendiment

Spock ha dit...

Poca cosa més puc afegir al que ja s'ha dit. En tot cas, trencar una llança pels funcionaris de Benestar Social: en conec alguns i tot i que, amb els anys s'insensibilitzen davant de segons què per salut mental, la majoria són bons professionals.

De tota manera, més d'un cop he pensat que aquesta flagrant manca de recursos envers els infants es produeix, entre altres coses, perquè ells no voten....

Una abraçada!

Deric ha dit...

sembla mentida que això passi a casa nostra i no ens preocupi i en canvi ens desvivim per les criatures d'altres paissos

khalina ha dit...

Realment hi ha tantes situacions indignants.

Sobre el tema dels pares que no tenen cura dels seus fills... que alguns n'hi ha, per sort una minoria, com ho soluciones? S'hauria de fer un examen previ per ser pare? L'altre dia discutiem i comentavem amb una gent coneguda per feina. Estan els drets als infants un com han arribat al món, però i abans? Però et `poden prendre la llibertat a decidir tenir fills? No seria ja com una dictadura? (pot i tenir protegides les criatures)

L'espia ha dit...

Es trist, i amb la mà de gent que vol adoptar. Suposo que el terme mig, acollir temporalemtn, podria millorar les coses.

Àlex

viuillegeix ha dit...

Quan va neixer el meu primer fill,i jo estava amoinada per les mil angoixes que ens agafen a les mares primerenques, una amiga veterana en el tema ( en té 4) em va dir" la unica cosa que necessita el teu fill és que te l'estimis"... quan veus que aquesta canalla els hi falta no només això tan esencial, sino també tot lo material, se't posen els pels de punta.
Un granet d'arena per les ulleres: el Centre Universitari de la Visió , que depen de la Escola universitaria d'optica i optometria de terrassa (UPC) te signats convenis amb serveis socials d'ajuntaments i altres entitats i proporcionen atencio visual i ulleres gratuites a gent que no se les pot pagar. Potser els d'atenció a l'infancia podrien contactar amb el CUV i almenys es podria cobrir una petita necessitat

fanal blau ha dit...

Del tot convençuda que els nens han de ser una prioritat.
Els recursos, actualment, són precaris i insuficients. I és, desde el meu entendre, de denúncia radical. I, convençuda també, que hi ha casos molt urgents.

Si bé és cert que estem molt poc conscienciats en la necessitat de poder fer acolliments temporals, també penso que no es donen facilitats (a qui està disposat) en relació als beneficis que podria comportar pels menors.
I els nens, l'únic que els cal és sentir-se estimats. Qui no?

Ferran ha dit...

Espero que no se m'entengui malament, pel que diré, però crec important dir que casos com el de l'Alba es continuaran produïnt, aquí i a l'altra punta del món, sense que ningú ho pugui evitar.

No estic dient que els governs no hagin de fer mans i mànigues per mirar de garantir la seguretat i la cura dels infants, que per suposat ho han de fer!, sinó que és impossible posar un policia al costat de cada família desestructurada, de cada pare o mare violent, de cada nano en perill de ser maltractat.

Em sap greu posar un contrapunt potser, a ulls de molts, massa racional en un tema com aquest, però coses com "mai més un cas Alba" em semblen, a banda de romàntiques i ideals, poc realistes.

Dit això, repeteixo, per suposat que un govern hi és, entre d'altres coses, per garantir la seguretat dels seus governats. Que s'hi apliquin!

Rita ha dit...

Cesc,
Sí, sembla mentida que se'ls pugui fer mal, oi?

- assumpta -,
És molt lamentable, sí, la falta de diners per a aquestes coses i l'abús en d'altres, però és la sensibilitat que demostren els governants. Què hi farem!

mossèn,
Cert...

kika,
Sí, prou lamentable tot plegat, certament...

XeXu,
El que dius és cert, però la realitat és evident que no és així. Penso que molta gent té fills sense saber el que representa, sense cap responsabilitat, i quan els tenen entre mans, i als primers plors, no saben què fer-ne. També, hi ha les problemàtiques de les adiccions, molta gent, degut a això, els maltracta. En fi, hi ha moltes circumstàncies que fan que les coses canviïn en les famílies i que en rebin les criatures.

zel,
Tens raó, però penso que s'ha de tenir molt equilibri per a això. Imagino que els has d'arribar a estimar molt i després deu costar desfer-se'n...

Robertinhos,
Cert, necessita molta més atenció i recursos.
PS Ja hi vaig passar per casa teva ja... hehehehehehe

rits,
Sí, d'això em queixo. Són escassos per a això i sobrers per a moltes altres coses...

nadador,
Podríem tantes coses que no fem...
Bentornat a casa! :-)

Joana,
Cert i ben lamentable tot plegat...
Recuperadissima de l'aniversari, guapa!
Bona setmana!

Jordi Casanovas,
Diria que als pocs dies d'arribar l'expedició del viatge, NISSAN ja demanava ajuts per no tirar endavant l'ERO o per reduir-ne les "víctimes" i de fet, encara ho estan discutint...

Striper,
Sí, es passen molt.

kika,
Tens molta raó... Sembla que ho coneixes prou bé...

Carquinyol,
També, també...

Carme,
El que dius és ben cert. Molts problemes que sovint es fan pagar a les criatures, víctimes ben innocents...

Toy folloso,
A sobre, sí...

Jesús M. Tibau,
Tens molta raó, diners i molt d'amor...

Spock,
Suposo que hi ha de tot com a tot arreu. Els funcionaris són molts i per tant hi ha d'haver moltes maneres de ser entre ells...
Gràcies per la visita a l'illa, considera't a casa teva!

Deric,
Tens molta raó. Però a fora hi ha més facilitats que aquí tinc entès...

khalina,
Bé, això seria un altre debat a encetar... El proposes al teu bloc? :-)

L'espia,
Segurament...

viuillegeix,
Gràcies per la visita a l'illa, considera't a casa teva. M'ha agradat molt el teu comentari. És preciós això que dius... Pel que fa a això del Centre Universitari de la Visió, esperem que alguna persona de la DGAI ens llegeixi...

fanal blau,
Molt d'acord amb tu. Penso que a tots ens cal ser estimats, però indubtablement als nens més que a ningú penso... L'estimació que rebem de petits són els nostres fonaments...

Ferran,
T'entenc perfectament. Malauradament, això no es podrà evitar mai, però és cert que quants més recursos i persones que se n'ocupin, si més no, menys n'hi haurà.
Bona setmana!