Criatures

Google

Fa uns dies, una persona que en coneix una altra que treballa a atenció a la infància, a la Generalitat, m'explicava que tenien moltes criatures per col·locar, molts problemes de manca de personal per als centres, però que tampoc en podien contractar, i moltes necessitats individuals per cobrir dels nanos, com ulleres, per exemple, per falta de recursos.

En fa menys que vaig llegir la notícia a la premsa que, efectivament, la Generalitat tenia en llista d’espera 150 menors i que tenia previst obrir unes 80 places noves enguany.

Dades molt preocupants, tenint en compte que parlem de criatures i adolescents que viuen amb famílies que no se n’ocupen o que els maltracten. Alguns viuen amb altres familiars, fins i tot, de moment. L’argument del Departament és que tampoc hi ha casos urgents.

I si surt un altre cas Alba? No fa massa, arran del judici als acusats de maltractament, sentint les seves declaracions i l’estat de la nena –mai més es posarà bé, les seqüeles són irreversibles–, encara m’esgarrifava... Aleshores haurem de córrer tots a buscar culpables? Aleshores els trobarem lloc de seguida?

Penso que hi ha d’haver prioritats i les criatures haurien de ser-ho, ja que són víctimes innocents de tots plegats. Per descomptat dels pares, però en darrer cas del Govern, que n’ha de garantir la seva seguretat i el seu benestar i si no hi ha recursos, que els treguin d’altres coses, que segur que amb bona voluntat es pot fer.


Precisament, avui he llegit que el viatge que va fer el president de la Generalitat al Japó, el mes de desembre passat, va costar més de 154.000 €. No sé si era tan imprescindible o prioritari fer aquest viatge...