Nova York (2)

Seguint la recomanació d’un amic, vam agafar el ferry que va a Staten Island, des d’on es veuen unes bones vistes de l’skyline del baix Manhattan. Aquest ferry és gratuït i porta la gent que es desplaça d’una illa a l’altra. És gran i anava força ple. La gent habitual anava asseguda llegint, dormitant, parlant entre ella, com si anés al metro o al bus, però quan vaig anar a fora, per veure les primeres vistes, era ple de turistes fent fotos.

Google

La vista és realment espectacular. Passes també per l’estàtua de la Llibertat i, si no tens especial interès en pujar-hi, és suficient per veure-la de prop. Hi ha uns ferrys que t’hi porten i a l’Illa d’Ellis també, en el mateix viatge. La imatge de Manhattan, des de l’aigua i allunyant-t’hi, aquella imatge tant vista, però que no per això deixa d’emocionar-te quan ets allà i ho pots veure en directe, val la pena.

Aquest amic, també m’havia dit que era interessant tornar quan ja era fosc per veure Manhattan de nit i, seguint els seus savis consells, així ho vam fer. Només era qüestió d’esperar una estona per a la tornada.

Vam fer un volt per Staten Island, vam aprofitar per fer una xocolata calenta, feia força fred, i vam tornar cap a la terminal del ferry. A tocar de la terminal vam veure un monument dedicat a les persones que havien perdut la vida en l’atemptat de l’11 de setembre del 2001 i que vivien allà. Tot de perfils, tallats en pedra, amb el nom, la data de naixement i el nom de l’empresa on treballaven a sota. N’hi havia molts que coincidien en l’empresa. Mentre érem allà, va aparèixer una parella gran, amb unes flors, discretament es va apropar, van posar-les en un dels perfils i van marxar.

Tant allà, com quan vam visitar la Zona Zero, sense proposar-t’ho, et canvia la cara, et vénen piles de pensaments, i et quedes una estona en silenci. És molt gros el que va passar i no pots evitar pensar-hi i en la quantitat de famílies afectades.

Un cop al ferry de tornada, vaig tornar a anar a fora, per veure Manhattan de nit. No es pot explicar, és una imatge brutal. Tots els edificis, alts, que es veuen foscos, amb totes les finestres il·luminades, i al costat el pont de Brooklyn, també il·luminat, i encara un altre pont, al darrera del de Brooklyn, el de Manhattan, és espectacular. Literalment em vaig tornar boja fent fotos, tant és així, que crec que vaig espatllar la càmera, ja no ha funcionat més després d’aquell moment.

Google

Algú m’havia dit que Nova York és per visitar-la de nit i realment quan hi ets ho penses. De dia és maca, però de nit ho és molt més. Tots els edificis són alts, a més dels típics i famosos, i de nit tots tenen els llums oberts de dintre. Això la fa una ciutat especialment vistosa de nit. No sé si la llum és barata o si és subvencionada, però realment és una passada això de veure totes les finestres de cada edifici amb llum. Una cosa que em va fer pensar és que dóna la sensació que no pensen massa en l’estalvi energètic.

Diria que tampoc en el reciclatge, ja que fan servir molt el plàstic i el porexpan. Normalment anàvem a esmorzar a un Deli, una mena de botiga de menjars preparats, a més de sandvitxs –sembla que posar entrepà parlant d’allà queda com rar–, cafès, begudes, pastes,... On tot t’ho posaven en envasos d’aquests, tant si t’ho emportaves, com si et quedaves allà a menjar-t’ho, com era el nostre cas.

Google

També em va donar la sensació que pensen poc en les barreres arquitectòniques, he vist pocs ascensors al metro, no recordo haver vist rampes a les aceres i cap semàfor sonor.

L'amic invisible, és amic, però no és amic...