Edward HopperLa majoria d’humoristes es fan famosos per imitar personatges coneguts, famosos, polítics,... i ho fan tan bé que poden arribar a ser millors que els propis personatges imitats.
Recordo que un dels Martes y 13, fa uns quants anys, imitava tan bé el Jesús Hermida, que va arribar un moment que quan veia l’Hermida em feia pensar en el Millán Salcedo que era el que l’imitava.
Actualment, em passa una cosa semblant amb el Sergi Mas. Quan veig en Montilla em fa pensar amb el Sergi Mas. L’imitador és tan bo, que acaba assumint el paper protagonista, el del personatge imitat.
Hi ha persones amb vides tan buides, o amb personalitats tan poc atractives o seductores per elles mateixes, que necessiten viure les histories dels altres per poder viure alguna història o alguna emoció.
Això podria funcionar si la persona que vol viure la història de l’altre, tingués una personalitat prou forta, com per apagar la protagonista. Com en el cas d’algunes pel·lícules, on l’actriu secundària és tan bona, fa una interpretació tan brillant, que pot arribar a eclipsar la protagonista.
Per a això, però, s’ha de ser molt bona, molt... I, no ens enganyem, si ho fos tant, no li caldria imitar ningú, ni intentar viure la història de ningú. Brillaria per ella mateixa.
17 comentaris:
Jo crec que es bon humor si la imitació fuig de ridiculitzar al personatje o au estereotip de personatge.
Jo sempre he pensat que és en Montilla qui imita a en Sergi Mas...
I què dir de la imitació del Rajoy del Queco Novell, que ara tothom imita el del PP movent la mà d'aquella manera...
Tens tota la raó, algú que és prou bo a la vida no li cal imitar ningú, o si més no, no pretén viure la vida d'un altre, perquè a aprendre dels bons sempre hi som a temps.
Vols dir que els cal viure la vida dels altres, o simplement és la seva feina igual que tu tens la teva i jo la meva? Sigui com sigui que no s'ho repensin i ens continuïn fent rire, sisplau!
hi ha persones que fan el que sigui per viure la vida dels altres simplement per gelosia o per ràbia... i roben somriures, i petons, i ànimes.
Jo una vegada vaig formar part del paquet robat.
TELA.
El temps posarà les coses al seu lloc, Rita. Sembles bona persona i segurament algú t'ha fet mal. Endavant!
Esta be.l´imitacio,a mi em pasa el mateix amb en Mas,el clava jaja,tots son bons
Cert, striper, és bon humor. :)
Hahahaha, carquinyol, síiii!!!!
De fet que el Montilla et recordi al Sergi Mas ja és això no? ;)
Genial, xexu! És molt bo el Queco Novell.
Penso com tu, però hi ha persones que no en deuen saber de viure la seva pròpia vida o no suporten, ves a saber.
Fada els humoristes eren la introducció, en realitat parlava d'actituds de persones. Bon capde, maca, que ja s'acosta! :P
Cert, marta. Per sort no m'ha passat mai, però aquestes coses m'afecten. Em deceben les persones que funcionen així.
Benvinguda a l'illa. Ets a casa teva!
Gràcies, emily! Tranquil·la, aforunadament no m'ha passat, no, però ahir vaig presenciar una escena que no em va agradar gaire, però que em va servir per posar, precisament, cadascú al seu lloc.
Boníssims, ddriver!!!
Ups! és molt profund això que dius!
Uff això ultim que dius sona a psicòpata... No conec ningú amb doble personalitat però si que conec molta gent "mimètica" hem refereixo a que t'ajuntes amb algú i t'acabes comprant roba similar, fent servir la mateixa marca de mocadors i coses d'aquestes... si es fa amb mesura no crec que sigui massa greu.
I si realment dol molt coneixer una persona que et mostra d'una manera i desprès es va destapant i et dona la sorpresa padre. Jo he tingut varies exoperiències d'aquestes i no es massa divertit.
Jajajaja, a mi em passa el mateix, veig en Montilla i em ve el Mas al cap, ondia no pot ser bo, que estem parlant del Molt Honorable!!!!
Jajajajaja, petonets guapa!!!!!
Si noia, hi ha molta enveja pel món, i com dius les seves vides deuen ser molt, però molt pobres.
I amb el teu text m'has fet somriure recordant els personatges que expliques, a mi em passa lo mateix amb el rei :-))))
Petons preciosa.
Deu ser que la gent no està gaire a gust amb el vestit que li ha tocat dur a la vida...vestit de vida, és clar.
Em penso que el Sergi Mas (que m'agrada molt, especialment quan fa programes de ràdio, com ara l'antic "El telèfon del Mas") i els Martes y 13 s'enfadaran amb tu.
M'encanta l'Edward Hopper.
Són pensaments sobre fets presenciats, deric!
Jo em decanto més aviat a pensar en persones que no estan sasitfetes amb la vida que tenen, helena. Però les suggeriria que la canviïn, sempre serà millor que voler viure la d'un altre.
Hahahaha jo mateixa. M'encanta la teva alegria.
Petons, bonica!!!
També em passa, sí, amb el rei, luluji.
Bon capde i petons!
Suposo, josep lluís... Trist, oi? :)
No ho voldria pas, paseante, però ja aniré amb compte i no ho faré més. ;)
A mi també m'agrada molt en Hopper. No és l'obra que més m'agrada aquesta, però no l'hi volia posar, aquí, expressament...
Rita , el que feia de Jesús Hermida era el Josema Yuste . En Millán feia de La Pantoja ...Y aquell número de las empanadillas...!!Gracies per recordar-m´ho.
Estic amb Carquinyol .En Montilla imita a en Sergi Mas.
Ostres, mk, estic fatal... Ara que ho dius... Tens tota la raó! El de les empanadilles era molt bo també.
Uns petons, maca!
Publica un comentari a l'entrada