solitud
[s. XIV; del ll. solitudo, -inis, íd.]
f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol.
2 Lloc solitari, desert, inhabitat.
Això és el que diu el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, però crec que s’hauria de diferenciar entre estar sol i sentir-se sol.
Pots estar-ne i no sentir-te’n i pots no estar-hi i sentir-te’n molt.
Això ho he vist molt al xat. Molta gent que viu amb la família i que així que té un moment es connecta al xat per parlar, per expressar el que pensa, el que sent, el que desitja, el que li agradaria, però no pot o no s’hi veu amb cor de fer-ho a casa, amb la parella, amb ningú del seu entorn.
He tingut llarguíssimes converses amb persones d'aquestes i m’han fet adonar de quanta solitud hi ha i de com la gent, amb els seus, parla tan poc, suposo que per por de fer trontollar massa coses, o per por de perdre unes comoditats, o per por al desconegut, però no tothom que viu en companyia està acompanyat.
18 comentaris:
És curiós lo senzill que és estar sol envoltat de mil persones.
Cónec molta gent, que tenen parella i fills i sempre hem diuen que no tenen ningú amb qui parlar i esbrabar-se. Fa una mica de por. Por perque he anat descobrint gent que a mi hem feia molta enveja perque tenien una vida perfecte amb parella i familia i a l'hora de la veritat estàn més sol que un altre cosa.
Jo per motius de feina i personals passo moltes hores sola i no hem preocupa, perque sempre tinc ocasió de quedar amb gent per parlar ni que sigui per telèfon.
Però hem fa una mica de yuyu pensar en el dia que jo tingui la meva pròpia familia si estaré realment en companyia....
Com tu dius lo es lo mateix estar sol que sentir-se sol de vegades amb un munt de gent al teu mon ets sens molt sol.
Jo també tinc amistats així helena, que aparentment tenen de tot, però a l'hora de la veritat no tenen amb qui expressar el que tenen dintre.
De fet aquest post em va venir al cap perquè un amic em va parlar de la seva solitud i sincerament no crec que estigui més sol que la gent que no n'està.
Quan tinguis la teva pròpia família, suposo que tot dependrà de com tu vulguis que sigui, sobretot.
Sort, maca!
Cert, striper, i de la mateixa manera, pots estar sol i no sentir-te'n gens.
Bona setmana, nano!
;)
Penso que m'ha anat molt bé estar acompanyat en èpoques llargues de la meva vida, i en solitud en altres que s'han fet eternes. La gent m'ha ensenyat a veure les meves debilitats, i estar sol a veure els meus avantatges.
Internet no deixa de ser una altra manera d'estar en contacte. O d'estar sol.
Totes les situacions tenen bo i dolent penso, paseantes. De fet, només intentava dir que no només per estar acompanyat te n'hi pots sentir. :)
També crec que hi ha momemts de tot, Rita. Estiguis amb companyia o sol.
Internet ha desvetllat que hi ha molta gent "sola" però aquesta gent també existia abans d'internet i sobretot s'hi sentia.A molts, crec, també els ha obert una porta .
La insatisfacció és un mal d'aquesta societat actual. Tenir-ho, aparenment tot , i no sentir-se bé. Això és molt preocupant.
M'ha agradat com ho ha explicat en quatre paraules!
Ui, ddriver, sorry!!! Ara veig que no t'he contestat... Seré tan breu com tu... :))).
Petons (de sort)
Gràcies, joana! És cert que hi ha moments de tot. Quan es diuen coses així sempre es tendeix a generalitzar. I de fet va ser una idea després d'uns correus amb un bon amic.
Cada cop es tenen més coses, però també més insatisfacció i això sí que ens hauria de preocupar.
Petons
Un post més que encertat. Casos com els que expliques n'hi ha molts, però no cal anar tan lluny, perquè tots ho hem patit alguna vegada, estar sols i estar la mar de bé, i estar acompanyats i sentir-nos lluny de tot i de tothom. Són misteris de la ment humana. Ja havia reflexionat molts cops sobre això d'estar sol i sentir-se sol, que en anglès vindria a ser allò de alone i lonely, em sembla, i que els alemanys també tenen paraules diferenciades, però no me les facis dir ara... Potser el nostre vocabulari és massa pobre en aquest cas.
M'ha fet gràcia el teu comentari, xexu. Ja fa força temps que faig servir la paraula "soleta". La primera vegada va ser parlant amb una amiga i em va sortir així, sense haver-hi pensat abans. I em vaig adonar que estava parlant de sentir la solitud com una cosa pesada, feixuga, amb tristesa. I des des d'aleshores sempre més he fet servir el sola i el soleta, per fer-ne la distinció. :)
fer-ho en un xat, com que et sents anònim, et permet ser més com és un...
Mostra-te tal com ets, a vegades crea conflictes, i molts no volen encarar-se a la seva realitat.
Però els xats , ves que vols a vegades se'm fan pesats, sovintejava els xats de Vilaweb, però fa molt temps que ja no m'hi fico...
Processar fotos, escollir, temes , escriure alguna cosa interessant, m'ocupa molt de temps i no en tinc massa de temps...
salut i bona setmana Rita i gràcies pels teus comentaris.
Doncs he de dir-te que com he vicut poc més de dos anys a Anglaterra, vaig ser un seguidor del que es deia allà tant d'Espanya com de Catalunya i em va fer molta il.lusió un programa de Radio BBC dedicat a Pau Casals.
Albert, segur que viure a Londres i poder seguir un programa a Ràdio BBC dedicat a Pau Casals encara ha de ser molt més emocionant... :)
Hi ha gent que està rodejada de persones i està sola igual. Fa molt que no et conectes no? fins a la pròxima...un petó!
joan
T'he fet un correu, anònim. Bé, a qui crec que ets, si no ho ets... t'hauràs d'identificar ;)
Hola de nou! no he rebut cap correu, però suposo que ja parlarem, cuidet! un petó
blum_k
Doncs... no sé qui ets :P
Escriu-me, si vols, al perfil tens el meu correu i sabré qui ets.
Vam parlar el divendres passat a la nit fins tart...si no et recordes res... fins a la próxima, un petó!!
Funkee Homosapiens
Publica un comentari a l'entrada