En general m’agrada força la música i força música en general. Bé, tret de la màquina o música semblant que, em pot fer arribar a agafar mal de cap i tot.
Lògicament me n’agrada una més que d’altra i l’òpera, per exemple, diguem-ne que és un tipus de música que me l’han de servir amb safata, me l’han de posar fàcil, m’hi haig d’anar acostumant, perquè mica en mica em vagi entrant. No en sóc una gran aficionada i encara molt menys experta.
Hi ha una òpera, però, que sempre m’ha agradat, que és Madama Butterfly. Una història d’amor, trista, com la majoria de les bones històries d’amor.
Fa anys, veient una pel·lícula, Fatal attraction, interpretada per la Glenn Close i el Michael Douglas (que interpreta un home casat, que té la família de cap de setmana), en els papers protagonistes, em va quedar gravat un fragment on ell va a casa d’ella, van cap a la cuina, on ella està preparant el dinar, i allà, amb la música de l’òpera de fons, beuen vi, se sedueixen mútuament i tot fa pensar que serà un cap de setmana fantàstic, però això només és al començament, la realitat serà força diferent.
L’altre dia, un amic em va passar aquest vídeo, ben original, on en pocs minuts queda molt ben explicada l'òpera de Puccini.
Lògicament me n’agrada una més que d’altra i l’òpera, per exemple, diguem-ne que és un tipus de música que me l’han de servir amb safata, me l’han de posar fàcil, m’hi haig d’anar acostumant, perquè mica en mica em vagi entrant. No en sóc una gran aficionada i encara molt menys experta.
Hi ha una òpera, però, que sempre m’ha agradat, que és Madama Butterfly. Una història d’amor, trista, com la majoria de les bones històries d’amor.
Fa anys, veient una pel·lícula, Fatal attraction, interpretada per la Glenn Close i el Michael Douglas (que interpreta un home casat, que té la família de cap de setmana), en els papers protagonistes, em va quedar gravat un fragment on ell va a casa d’ella, van cap a la cuina, on ella està preparant el dinar, i allà, amb la música de l’òpera de fons, beuen vi, se sedueixen mútuament i tot fa pensar que serà un cap de setmana fantàstic, però això només és al començament, la realitat serà força diferent.
L’altre dia, un amic em va passar aquest vídeo, ben original, on en pocs minuts queda molt ben explicada l'òpera de Puccini.
Madama Butterfly
15 comentaris:
Ospes! Sembla que el vídeo és massa llarg... No me l'he pogut mirar! A mi em passa que he descobert l'òpera (i la música clàssica en general) aquest últim mes d'abril. No m'he comprat música ni res d'això, no, tan sols m'estic aficionant a l'emissora de ràdio Catalunya Música :P
Salut!
Precisament a la feina estic fent unes activitats per nens petits sobre òpera i parlen de Madamme Butterfly!
a mi també em costa l'òpera, rita... però suposo que depèn de la situació:
la música de gaites tampoc m'atrau especialment i, en canvi, en una ocasió, un dia al Ferrol del Caudillo, després de dinar bé i prenent orujo a una plaça porxada en molt bona companyia, vam estar escoltant gaites que ens van agradar tant, que vam comprar-ne dos cassetes pel cotxe!
després... sense orujo, sense galizia i sense companyia... ja no sonaven igual de bé!
:)
petons i llepades musicals!
joder els ninotets!!havies dit poquets minuts!!!
La música també és un aprenentatge. Educar l'oïde a nous sons.Llavors tries la que més t'agrada. Hi ha òperes que entren bé. La Maria callas m'agrada!
Boncapdesetmana wapa!
Amb a ópera em passa el mateix que a tu.
Madame Butterfly no la conec, la veritat.
La Glenn Close...que dolenta! pobre conillet!
L'opera és aquella música que si no estàs com una vaca no pots cantar oi? que selectius!
Bé que practiquis molt i tinguis poc a explicar ... ;)
Un curt preciós... i l'opera m'encanta, sobre tot la versió de la Maria Callas...
L'òpera en versió tradicional, no m'entre, la veritat. Ara, servida en aquesta safata tal com ens la presentes tu, ja és una altra cosa! Gràcies, bufona.
A mi, no fa tant, també em costava d'entrar l'opera...
I ara...
De fet la Clàssica si que m'agradava, però això de cantar...
Fins que un dia escoltes un aria i t'enganxa...
Clar si vols introduir-te en aquest món, començant per la tetralogia de Wagner...! Ja et dic jo que no...!
Has sentit Lakmé de Delibes.? Hi ha el famós duet de les Flors... Preciós.
En algun post de casa el vaig penjar...
I Turandot de Puccini. I trobaràs el Nessum Dorma. Per possar la pell de gallina.
I Mozart? Don Giovanni és la més "fosca", però tens la Flauta Màgica que és molt dolça d'escoltar..
Buuuffff! Quin rotllo t'he deixat anar... perdona
Un petonet dolç ;¬)*
Doncs ja està bé, aguarelix, mica en mica t'anirà entrant...
Celebro la coincidència, menxu. :)
Això que expliques, gatot, em va passar a mi a Nàpols. Allà m'encantava la seva música i em vaig comprar un CD i tot. A casa... només el vaig posar el dia que vaig arribar i no hi he tornat... Però l'òpera, o el jazz, o el funky, no es poden posar en la mateixa situació penso. No és un tema de lloc o situacions concretes.
I són pocs minuts,ddriver... :)
Cert, joana. La Maria Callas és fantàstica. Potser també ens infueix tota la seva història, no et sembla? :)
Prova-ho, doncs, deric, però mica en mica eh... ;)
Hahahaha clint! Sempre saps treure-li la punta a tot tu eh... ;)
M'alegra, helena, que t'hagi agradat!
Gràcies, fada, bonica! :)
Turandot és una de les que també m'agraden molt, barbollaire, però veig que tu en saps força més que jo eh...
Petonets dolcets!
A mi l'òpera m'entusiasma. I aquesta, és especialment bonica.
Maria Callas no agrada a tothom (encara que pugui semblar el contrari) però per mi és tota una diva, diva i divina.
M'hauria agradat molt saber cantar... tenir veu. Bona veu. Ai...
Bon diumenge i bona música!!!
Bon diumenge per tu també, arare, i mai millor dit, bon vent! ;)
No sóc cap expert en música. Hi ha òperes que m'agraden i música electrònica que també. Amb la música em deixo recomanar. L'escolto i dic sincerament si m'ha interessat o no. Madame Butterfly m'agrada.
Doncs... en això ens assemblem força, paseante. :)
Publica un comentari a l'entrada