Quan tens gent de fora, i més en aquest cas que eren amics d’amics, que pràcticament no coneixes, i si a sobre és la primera visita que fan a Barcelona, una de les primeres coses que has de fer és explicar una mica el tema País, la llengua, en definitiva: Catalonia.
Vaig demanar-los si coneixien Pau Casals, em van dir que no. Els vaig fer una mica d’explicació i els vaig prometre que els enviaria dos vídeos d’ell.
El del discurs que va fer el 1971 a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), amb motiu de la inauguració de l’himne, composat per ell, i com no, un altre tocant el Cant dels Ocells.
Els he vist i sentit moltes vegades, però no han deixat mai d’emocionar-me. No puc posar en paraules el que sento escoltant-los tots dos a l’hora. Malauradament, penso que cada cop hi ha menys persones així.
Pau Casals a les Nacions Unides
Pau Casals - El cant dels ocells
12 comentaris:
És difícil no emocionar-se amb aquestes paraules, amb aquest sentiment de pàtria, de pau, de justícia...
Un bon regal, gràcies Rita.
Un petó
realment emocionant molt emocionant.
La pell de gallina. Tant de bo tots els estrangers que ens visiten tinguessin anfitrions com tu! Gràcies, ens convé tant fer país... Un petó.
Com sempre que escolto el seu discurs a les Nacions Unides he tornat a emocionar-me, se m'ha posat la pell de gallina i he plorat, aquest home va fer el que molts politics catalans haurien d'haver fet, deixar a Catalunya ben alta, pero com be dius, ja no hi han homes com aquest.
PD: TO SECRET....vaig estar sortint fa uns quants anys amb un besnet d'en Pau Casals :-)
aixo faig jo a diari al taxi sense video,haure d´instalar una pantalla d´aquelles i sera mes facil,gran idea
Han passat molt anys d'aquell moment noia. A qui tenim ara? El Joel Joan? Bé, posa el seu granet de sorra.
M'agradaria poder pensar en una Catalunya forta i sobirana. M'agraden els estats petits (crec que són els que funcionen millor). M'encantaria ser finès, holandès, lituà... Català, només català.
Però mai he posat el meu granet de sorra a l'hora d'escriure en la meva llengua parlada. Em costa molt fer-ho a un nivell adequat.
és un bon tema per començar la explicació de Catalonia. Ben triat!
Va ser molt GRAN en Pau Casals.
A través de la música ens va portar arreu del món i ara que costi tant!
Bona setmana wapa!
Gràcies a tu, josep lluís. Sempre tan agraït!
Molt, striper!
Gràcies, fada! Un petó per tu, maca.
Em sembla que tu ets tant o més ploranera que jo, jo mateixa! Prometo guardar-te el secret. ;)
Això, ddriver, entre ligue i ligue d'aquells tan, tan i tan que fas tu hehehehe, un vídeo! ;)
A mi també m'agraden els estats petits i m'encantaria ser només catalana, però si més no, estaria contenta amb el respecte per a la nostra cultura, per part de l'Estat Espanyol, paseante.
Això d'escriure és molt personal i per tant no et jutjaria mai ni a tu ni a ningú per a aquest fet. A mi em passa el contrari, crec que en castellà no sabria expressar els meus sentiments de la mateixa manera, però segur que hi ha granets de sorra teus per aquesta platja...
Un petó :)
Ui, estrip, ens hem creuat... Gràcies, maco! Es fa el que es pot :P
Amb tu també ens hem creuat, joana! Sí, noia, el millor de tot, que se sentís tan cofio del seu País. Bona setmana per a tu també, maca!
Jo també he vist aquest discurs molts cops, però no hi ha manera de veure'l i sentir-lo sense emocionar-me. Hauríem d'aprendre tant d'aquest home... Això és estimar una terra, un país, i els que ens omplim la boca amb el catalanisme i tantes altres coses hauríem de veure que amb un exemple com ell, probablement sempre ens quedarem curts.
No ho podies dir millor xexu. Gràcies! M'agrada que amb els vostres comentaris aneu arrodonint el post. :)
Publica un comentari a l'entrada