Quedar amb una amiga que fa molt temps que no veus, posar-te i posar-la al dia de les teves i seves coses, notar que aquella complicitat, confiança, estima, que sempre hi ha hagut segueix sent la mateixa...
Trobar-te per casualitat amb una persona que fa molt que no veus, que ni sabies que ja no viu a la ciutat, i abraçar-la i sentir la seva abraçada forta, intensa i sentir com tu també apretes...
Anar a la biblioteca i trobar un llibre que a la teva llibreria t’han dit que l’editorial diu que està exhaurit...
Rebre un correu del capità, que ja torna a ser a alta mar, dient-te que pensa en tu...
Acabar la lectura d’un llibre que t’ha agradat molt i anar-lo recordant per anar-te’n allunyant mica en mica...
Haver de matinar, tot i que no m’agradi gaire fer-ho en cap de setmana, per anar a comprar un vestidet, perquè vas a veure la Jael, que porta 5 dies en aquest món, i és filla de la filla d’una amiga...
Totes aquestes coses a mi em fan feliç, perquè la felicitat crec que és en moltes coses, que potser per petites moltes vegades no s’hi para prou atenció, però que amb els anys t’adones que acaben sent vitals.
39 comentaris:
Em fa feliç tot el que tu dius, menys el capità que no en tinc... I també sentir la pluja, mirar la lluna en silenci, quan la filla em diu papa, quan la Maulet la gateta se m'asseu a la falda, quan trobo un llibre inesperat, parlar i escoltar el mar, acompayar la posta de sol, passejar amb la Fosca la gosssa, tot llegint un llibre, mirar els arbres, seguir el vol de les gavines, escoltar tot el que fa l'eco en el meu interior. En fi, em sento feliç, no ho diguis a ningú, em prendrien per boig... I ami què?
Una abraçada feliç
onatge
Jo fa força que tinc clar que la felicitat s'aconsegueix a base dels detalls. Quan tenim un detall amb algú i a aquest li agrada molt, és una felicitat per nosaltres. I quan el tenen amb nosaltres, ja no t'explico. Sempre és maco que pensin en un, com ens aporta molta alegria pensar en els altres. I la vida és això, anar fent camí i no deixar escapar els moments, buscant alguna cosa que estigui per sobre de tot, o pensant que 'ja faré el que no vaig fer' com diuen els Lax a 'Llença't'.
La felicitat és una cosa molt senzilla,
la bona és la que sent un mateix
i es pot compartir
però ... poc.
Bon i feliç dia Rita.
Quanta raó tens, Rita! vivim i morim per coses com aquestes. Molt bon post... i, al menys per mi, necessari! Bon cap de setmana.
I a mi m'agrada llegir-te, ara que tot just acabo d'esmorzar, imaginant el teu somriure en un dia assolellat i fresc.
Una abraçada forta!
Visca la felicitat menuda que es fa enorme i detallada en les petites alegries quotidianes! Què seria la vida sense aquestes coses que ens fan ser feliç? celebro que estiguis tan animada...abraçada primaveral!
Aquestes o d'altres petites coses cada dia, vull dir, a mesura que avancem en el nostre camí vital, les valorem més, potser perquè els grans castells no s'aguanten en l'aire.
I tant, Rita! Perquè anar lluny a buscar la felicitat si la tenim ben aprop en aquestes petites coses?
Bon cap de setmana
petó
OOOH! Avui sóc la primera!
Rita afegeix "caminar per la muntanya i parlar a tort i a dret amb algun caminaire mentre t'acostes a un cim"," fer el cafè de bon matí mentre programes el dia".
!Anar a esperar el meu fill que avui arriba de Praga de viatge de final de curs..." :)
Bona tarda wapa!
llegir un bon post!
això em passa quan trobo la teva illa roja al cap damunt de la meva llista :-)
gràcies per recordar-m'ho!!! dins si, aquestes petites coses ens fan molt de bé i ens fan tirar endavant!!!!
ara penso en les petites coses d'avui que m'han fet feliç i el dia comença a tenir un altre color!!!
Un dia que passin varies d´aquestes coses, és una jornada feliç.
I si després, per sopar, pots cruspir-te un bon guisat d´ànec mut amb salsafins, ja és la hòstia!.
M`encanta este post!!!!
Comprovar que és d`hora i que pots llegir una estoneta més de l´habitual aquell llibre que t´ha atrapat...
A mi em fa felíç venir a aquesta finestra i, trobar-te plena de felicitat!!!
Bonica, a nosaltres ens fa feliç llegir els teus posts que sempre son meravellosos. molts petons i bones vacances.
...anar a la illa roja...:)
El record més maco que tinc dels últims quatre anys es de quan vaig anar a veure a la meva nebodeta acabada de néixer. La meva germana va suar sang i fetge per poder concebre-la, i veure aquella nina tan menuda i tan indefensa, però alhora demostrant la tenacitat i el coratge heretats de la seva mare, començant la seva lluita amb la vida, em va fer trontollar l’ànima. Vaig estar tres dies amb un somriure d’orella a orella.
Rita,estic amb tu,les coses xicotetes son al cap i a la fi,les que ens mantenem en peu.
A mi em fa feliÇ estar amb la gent que vull,sentir-me estimada,veure una peli que m´agrada,que ixca una flor al diminut balcó de la meua casa....llegir els vostres blogs...
Bessets
Doncs si, tens molta raó nina, les coses més quotidianes a mi també em fan feliç, veure com neix un nou dia, com dona el sol en la branca d'un arbre, prendre un te llegint un llibre...hi han tantes coses! llastima que hi hagi gent que no les valori :(
un petonas
Aquestes "petites" coses per a uns, són molt grans. No hem de pensar que la felicitat és el més difícil. Estic molt d'acord amb el teu post
Avui he netejat la terrassa, he estés la roba, he comprat plantes, he passejat el gos per la platja...
I ara una peli, què vull més? Espera que penso...jeje
Coses que ens fan viure, no?
Totalment d'acord amb tu, la felicitat la porten les petites coses del dia a dia més que les grans coses que, potser, passen una vegada o dos a la vida ! El que s'ha de procurar és gaudir d'aquests petits moments sempre que es pugui !
PS: Serà per això que els del TVE envien a Eurovisió la cançó "algo pequeñito" aquest any ?
:P
M'ha encantat llegir aquest apunt, saber gaudir de la felicitat que ens proporcionen les coses petites és fantàstic.
Sempre em fa feliç llegir aquests tipus de llistes amb coses senzilles que fan feliç a una persona. Fa gràcia que moltes vegades coincidim, i penses "jo també", i és que clar la vida està plena d'aquests petits plaers...
Una abrçada.
I sempre és així. Jo ho veig cada dia en la canalla, en els seus jocs, en el seu viure quotidià. Sovint són més feliços amb una vella llibreta de notes de debò amb què podran jugar a ser mestres que amb l'última joguina que algú els ha regalat. A cada edat tenim petites coses diferents, però són les petites coses les que ens fan feliços de debò. Petons.
Dolces petites coses ...
Oh, i tant!!! Totalment d'acord, la felicitat es troba en saber gaudir de les petites coses.... petites, que un dia mires enrera, i te n'adones que no eren tant petites! Aquest escrit podria ser un meme d'aquells que fa temps que no se'n veuen a la xarxa!
;-D
Ho veig com tu. La felicitat és la suma de moltes cosetes petites, a voltes tan senzilles que has de saber-les valorar. M'ha agradat aquesta reflexió teva. Un petó, RITA.
quina llista tan bona la teua!! jo també me l'hauria de plantejar una llista així! amb el que m'agrada fer llistes!!! muaks! guapa!
això és perquè en les coses senzilles es troba la felicitat
"Son aquellas, pequeñas cosas...." M'ha encantat el teu post, positiu, energètic i magnífic :) petons i bona setmana santa!
Quanta raó, Rita, les petites coses ens fan ser més feliços que les "suposades" grans notícies (que sempre perden escalfor en cosa de poques hores!!)
I pensar a cada moment només en aquestes petites coses, que sinó, ens tornem bogets, així que jo també signo el teu manifest de vida, estimada!
onatge,
Com que no ho digui a ningú? Sentir-se feliç és el millor del món! Cridem-ho als quatre vents!
Petons!
XeXu,
M'ha agradat molt el teu comentari. Saps, a vegades, llegint-te, em fas patir.
Petons, maco!
Pere,
O compartir-la amb qui val la pena...
Petons!
Fancesca,
Celebro que t'hagi agradat i que t'hagi anat bé...
Petons, maca!
Violette,
I a mi que em llegeixis i que estiguis passant uns dies macos en aquella casa tan especial...
Petons!
Elvira FR,
La felicitat menuda... I tan gran que pot ser, oi?
Petons, maca!
novesflors,
Quines sàvies paraules les teves!
Petons!
fra miquel,
Ben cert!
Petons!
Joana,
Per mi sempre seràs de les primeres, independentment d'on sigui el teu comentari... :-)
Espero que el teu fill tornés content de la visita a Praga, una ciutat preciosa!
Petons!
kika,
Gràcies, maca!
Petons!
rits,
No les podem oblidar mai aquestes petites coses perquè en el fons són grans...
Petons!
Toy folloso,
Hehehehehe
Petons!
Estonetes,
També, també... Quanta felicitat ens aporta la lectura!
Petons!
Josep Lluís,
I a mi que vinguis!
Petons!
La cuina vermella,
I a mi les vostres bones menges!
Petons!
fanal blau,
Aisssssss... Cert, ja falta menys per anar a l'Illa!
Petons!
Cesc,
Ben cert! El naixement d'una nova vida és meravellós i si a sobre ha costat molt més encara.
Una cosa, no deixis de somriure, sisplau! Estem més guapus... :P
Petons!
troyana,
I a mi llegir-te a tu, ja ho saps prou!
Petons!
Lucia Luna,
Esperem que n'aprenguin, mai és tard!
Petons, maca!
khalina,
Gràcies, maca!
Petons!
Emily,
Ben cert!
Petons!
Carquinyol,
Hahahaha serà...
Petons, maco!
kweilan,
Ho celebro!
Petons!
Mercè,
Pleníssima! Només ens cal fixar-nos-hi i donar-los importància...
Petons!
fada,
Segur que tu ho pots apreciar prou bé amb les criatures...
Petons, maca!
MK,
Cert, dolces i que se'ns posen tan bé...
Petons, maca!
Eli,
És cert, fa temps que no corren memes... :-)
Petons!
jordicine,
Gràcies!
Petons!
nimue,
Si te la fas, veuràs com dormiràs millor... ;-)
Petons!
Deric,
Certament... :-)
Petons!
Cris(V/N),
Gràcies!
Petons!
Mireia,
Una gran veritat!
Petons!
Zel,
Afegeixo la teva signatura doncs...
Petons, maca!
Rita, no seré original, però és que no cal: la felicitat és en coses com les que tu expliques, ni més ni menys; la resta és una il·lusió. Estem envoltats de petites felicitats, que juntes fan una felicitat plena; és només que de vegades no les sabem copsar.
Un post dels que m'agraden especialment :)
T'has deixat alguna coseta del Barça, però no són mals arguments per anar vivint. Un post molt xulo.
Comparteixo sobretot la primera! M'encanta retrobar-me amb les amigues, sobretot una que ara viu a Londres i de tant en tant baixa a Bcn. Poder-hi quedar, les tres amigues que som, és meravellós, encara que sigui poca estona (qüestions d'horaris).
I anar a veure criatures que tot just arriben en aquest món, els pares tan feliços, m'omple el cor de joia!
Quin article més maco!!!!!!! :D
tinc ganes de contactar amb tu, soc el teu lector esporàdic.
Ferran,
Certament, sovint no les sabem copsar.
Celebro que t'hagi agradat l'apunt!
Petons, maco!
el paseante,
Aissss el Barça... hehehe
Petons!
Núr,
Gràcies, preciosa!
Petons!
Anònim,
Gràcies per llegir-me!
Entenc que no ens coneixem, si mires el perfil hi trobaràs un correu electrònic. Escriu-me si vols.
Publica un comentari a l'entrada