dissabte, 16 de gener del 2010

Relats conjunts: Demanant un taxi

Demanant un taxi, Lisbeth Firmin (2004)


Per feina, volava un cop per setmana a Londres i sempre encarregava un taxi perquè l’endemà a primeríssima hora la dugués a l’aeroport.

Des de feia temps, el taxista acostumava a ser el mateix. Un home d’una edat similar a la seva, ben vestit, fent bona olor –es notava que venia de la dutxa–, amb el taxi impecable, que acostumava a dur un canal de ràdio de música clàssica posat i amb el que sempre acabava tenint converses molt agradables.

La veritat és que ella s’hi trobava tan bé que quan al vespre encarregava el taxi per a l’endemà, ja pensava en si seria ell, en com es vestiria perquè la trobés maca i s’aixecava tota contenta, i neguitosa a l’hora, fins que en sortir de casa veia el cotxe i la seva cara que des de dintre se la mirava somrient tot fent-li un –bon día!

En una ocasió, com aquell que res, ella li va demanar que com era que sempre venia ell i també, com aquell que res, ell li va dir que era casualitat, que quan demanava si hi havia res per a l’endemà a l’emissora li donaven el seu encàrrec.



Un dia, que precisament estrenava un abric preciós, i que li que li quedava molt bé, quan tota contenta va sortir de casa, en veure el cotxe li va canviar la cara, no era ell! Naturalment no va fer cap comentari i es va posar a treballar amb l’ordinador, però sense poder deixar de pensar en ell...

Quan ja portaven uns minuts circulant, el taxista li va dir que ja tenia ganes de conèixer-la i ella tota sorpresa, i més aviat distant, li va dir que no entenia i el taxista li va explicar que l’altre company sempre feia mans i mànigues per dur-la, que s’havia canviat serveis més bons, carreres més llargues, per fer aquell servei i que quan els companys li demanaven per què ell sempre fugia d’estudi, que era molt discret, però que tots tenien clar que faria el que fos per poder-la dur.

Ella, tota contenta per dintre, però sense demostrar-ho, li va demanar què havia passat doncs aquell dia que no havia vingut i li va explicar que havia tingut un accident i que estava a l’hospital. Que no era res greu, però que havien hagut d’operar-lo d’una mala fractura i que en tenia per un temps.



L’endemà, quan ja tornava a ser a la ciutat, va trucar a la companyia de taxis, es va interessar per ell, atès que n’era clienta i sempre havia estat tan amable amb ella, i va demanar-los si podien dir-li a quin hospital s’estava i el seu nom, que li enviaria una nota.

Aquella tarda, quan va plegar, va anar a comprar unes flors i se’n va anar cap a l’hospital. Va picar la porta, va entrar i, quan el va veure, amb tota la cama enguixada, damunt del llençol, va veure aquella cara del bon dia!, no sense un alt grau de sorpresa, però amb uns ullets que parlaven sols.



Una nova proposta de Relats conjunts.




28 comentaris:

Elfreelang ha dit...

OOOhhhh s'intueix el principi d'un amor...molt maco, tendre, m'ha emocionat! Bon relat!

Cesc ha dit...

Llàstima que justa darrera seu va entrar una altra noia, que només arribar a on jeia el malalt, se li va abalançar al damunt i li va clavar una abraçada tan forta com prolongada. Van ser uns segons estranys i torbadors fins que el taxista va fer les presentacions: “es la meva germana”.

Montse ha dit...

aix, quin "sustu" m'ha donat en Cesc!
:)

Molt bo! a veure si m'animo i m'hi poso, que fa molt temps que no participo en els relats conjunts!

Striper ha dit...

De vegades hi han persones que malgrat el seu servei anonim quant no hi son.

ddriver ha dit...

els clients/es acostumen a ser mes despotes

Sergi ha dit...

Quina història més maca! Ai, és una història d'amor de veritat, d'aquelles que només passen a les pel·lícules. Tenia por que acabaria malament, però no, fins i tot el final és ben maco! Molt bon relat!

rits ha dit...

oooh, una història que neix ben maca!

BACCD ha dit...

Aiiii... M'encanten aquestes històries!!

Carme Rosanas ha dit...

Que bonic! Rita, m'ha agradat mot, aquest final és preciós!

Assumpta ha dit...

Oooooooh!! Què maco!! M'agraden tant aquestes històries romàntiques!! :-DD

kweilan ha dit...

Rita!!! Què bonic, quina història més romàntica i què bé que et quedes quan l'acabes de llegir. Molt ben escrita, també. Enhorabona!

estrip ha dit...

una història magnífica. M'agrada!

Barbollaire ha dit...

Preciós. nina, preciós!
Un relat preciós.

Ple de sentiments

Petonet dolç
:¬)*

khalina ha dit...

Quina història tan romàntica! M'encanta!

Jordi Casanovas ha dit...

bonic, bonic...

el paseante ha dit...

Bon relat, Rita. Molt elegant, d'un romanticisme pausat. Si no has vist Taxi Driver, et recomano que la busquis.

atikus ha dit...

Me encanta el relato y la acuarela..bueno o guache..o lo que sea ;)

Me encanta los taxis de londres, esos en los que te puedes sentar cuatro dos y dos enfrentados, es que los ingleses tienen cosas muy divertidas y raras como circular al revés...¿o eramos los demás???

petons

Anònim ha dit...

oooooh! que bonic!! m'ha encantat!

La Meva Perdició ha dit...

Per fi un taxista, lluny dels estereotips! Aquest si que val la pena, que no el deixi escapar! :)

Garbí24 ha dit...

D'aquest hospital sortiran més coses,segur.
M'ha agradat

Alepsi ha dit...

I és que de vegades ens enlluerna aquella persona amb la que ens trobem per casualitat.... :)

fanal blau ha dit...

Rita,

quina història més bonica, i quin relat més ben escrit!
Quin bon regustet que deixa...

un bon vespre!

assumpta ha dit...

M'ha agradat moltíssim Rita!

L'he trobada una bonica història, ben portada i a més amb un final romàntic que podria donar peu a fer-ne una continuació.
Bonic, bonic!
Petons.
=)

Anònim ha dit...

Que bonic... Amors en silenci que comencen a destapar-se...

sànset i utnoa ha dit...

Això fa bona pinta. Sembla que hi hagi de sorgir alguna cosa...

Molt bon relat!

*Sànset*

Jordicine ha dit...

Quin final més maco! Un petó, RITA.

Rita ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!

Em costa inventar històries, però m'agrada intentar-ho i les vostres paraules m'animen molt.
Petons a totes i a tots!

Pd40 ha dit...

Arribo tard, com sempre :$ Res, que m'ha agradat llegir-lo, una història tendre i molt maca.