dissabte, 2 de gener del 2010

Començant l'any...

El primer dia de l’any a casa ens despertàvem al so del concert de Viena i amb l’oloreta de la xocolata desfeta que la mare –sempre tan complaent– preparava molts diumenges i festius especials i, per descomptat, l’1 de gener.

Una tradició més de les que, sense gairebé ni pensar-hi, segueixo sempre que puc: escoltar el concert d’Any nou des de Viena. No la de la xocolata, perquè no acabo de trobar el cuiner que fa temps que busco i jo per la cuina només hi passo de puntetes.

Em vaig llevar relativament d’hora, havent dormit poc, després d’una nit de ballaruga com feia temps que no feia, vaig preparar l’esmorzar i em vaig posar a veure el concert.





Quina meravella! Vaig quedar embadalida amb el director, George Prêtre, un senyor –amb tot el que vol dir senyor– de 85 anys, a qui no coneixia –els meus coneixements en música clàssica són ben minsos–, però que en pocs minuts em va captivar. Les seves mans eren delicades com les de la millor ballarina, donant pas a cada instrument o grup d’ells. El seu cos, com si fos en un xotis, sense moure’s de la petita tarima, es movia com si només un ventet el fes bellugar, els seus ulls, vius, expressius, també donaven ordres, però sempre amb el somriure a la cara, com si fos un nen fent malifetes. Traspuava seguretat, coneixement del que tenia entre mans, però dirigia amb senzillesa i gosaria dir que humilitat. Se’m va fer entranyable aquest home, quina delícia!

A la mitja part del concert, TV1, coincidint amb que des d’ahir no hi ha publicitat, va passar un reportatge del making off: els assajos de la Filharmònica amb el director; dels ballarins –els solistes de l’òpera de París i el Ballet de l’Òpera de Viena–, dirigits pel coreògraf Renato Zanella, que enguany ballaven des del Museu d’Història de l’Art de Viena, dansant per les seves sales –fantàstic–, amb visita del dissenyador del vestuari, Valentino, amb imatges del taller per veure’n primer el disseny i després la confecció dels vestits –preciosos– i l’arribada des de San Remo (Itàlia) del camió amb les 30.000 flors –dominant el color taronja– que decoraven la Sala Daurada del Musikverein, Club de música vienès, que se situa entre les tres millors sales del món, pel que fa a musicalitat.

Durant el concert van passar imatges de l’elaboració artesana de dolços, mostrant la xocolata lliscant en uns motlles, que després d’uns minuts buidaven i sortien uns bombons de formes diverses, embolicant pastissos amb làmines de xocolata, tires que passaven per uns rodets d’on sortien caramels...

Mentre tocaven la peça més famosa que mai s’ha dedicat a un riu, el Danubi blau, van passar un reportatge de tot el seu curs des del seu naixement, a la Selva Negra (Alemana) fins la seva desembocadura a la mar Negra formant el Delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, paratge natural considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, passant per Àustria, Eslovàquia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Moldàvia...

Com sempre diu un amic quan defineix alguna cosa que li ha agradat molt, brutal!!!


Va ser un d’aquells instants –una mica més llarg– de felicitat que a vegades diem, que recordaré durant temps. Un començament d’any fantàstic!

Us poso el vídeo de la popular marxa Radetzky, amb la que cada any acaba el concert, i us recomano que us fixeu amb el director. A mi se m’ha fet entranyable aquest senyor.




21 comentaris:

rits ha dit...

doncs començar l'any amb un instant de felicitat està més que bé!! segur que tot l'any estarà ben plé d'aquests moments!

el vaig veure ahir aquest senyor, realment gaudia moltíssim de la música!

va, l'any vinent et llences a preparar la xocolata!

MK ha dit...

Has despertat també un record entranyable de la meva infantesa.El cocert i la tele engegada tot preparant la taula del menjador mentres de fons lliscaven els esquiadors del concurs de salts.Petons i molt bon començament d'any!

Striper ha dit...

Subscribeixo casi totalmemnt el teu post tot el concert va ser entranyable i el reportaje de les flors i els vestits, extraordinari.

Pere ha dit...

Gràcies per la teva visita al Carrer Arquimedes.Passejant pel teu blog veig que comences l'any de manera lúdica, feliç i agradable: bona i gran música, flors i ballets, dolços i bombons. Però veient les teves sabates de festa vermelles penso que potser la nit ha estat també divertida i... brutal!!

Bona tarda Rita.

Cesc ha dit...

M’agrada la música clàssica, i el concert d’any nou es enlluernador i refrescant, però on es posi la xocolata... (i si a sobra escoltes el concert d’any nou mentre te la cruspeixes...)

fra miquel ha dit...

Faig com tu i la MK. Quan vivia a casa els pares posava la tele a tot volum mentre parava taula, o feia els lletrerets per que els convidats (tot família) sabessin on seurien.
Ara també procuro escoltar, ni que sigui la segona part del concert...alguns caps d'any em costa llevar-me aviat ;-)
Aquest any t'entrenes a preparar xocolata desfeta Vinga! No és tan difícil! I al cap de l'any 2011 te la prepares mentre escoltes el concert.
Petons

Cris (V/N) ha dit...

Doncs mira que m'agrada la música clàssicà, però sempre l'he vist a retalls, suposo que el dia 1 em llevo massa tard :) Uns records preciosos, com les sabates que ens deixes :) petons!!

khalina ha dit...

Rita penso que el proper d'any hauries de veure'l en directe, després d'una bona xocolata preparada per un bon cuiner.
No t'ho puc regalar de veritat només et puc regalar la idea.

Bon 2010! i felicitats pels 300 posts!

Anònim ha dit...

EL PROPER 1 DE GENER,TOTS A VIENA¡LA XOCOLATA LA PAGO JO.
JUGANT AMB BCN.

el paseante ha dit...

Ja, però i la crònica de la nit prèvia de ballaruga?

Rita ha dit...

rits,
Gràcies, maca! Espero que el teu any sigui ben ple també de moments d'aquests... :-)
Petons!


MK,
Cert, després de l'esmorzar, passàvem gairebé a parar taula, seguint el concurs de salts... :-)
Petons, maca!


Striper,
També en vas gaudir veig...
Petons!


Pere,
Hehehe també també... Molt divertida! :-)


Cesc,
A veure si en tot aquest any trobo un bon cuiner... ;-)


fra miquel,
Un dia que intento lligar i tots m'envieu a aprendre a fer xocolata desfeta... buffffff hahahahahaha
Petons!


Cris,
Gràcies i a matinar l'any que ve! ;-)
Petons, bonica!


khalina,
La idea ja em rondava ahir ja, no et pensis, seria genial! :P

Bon any, preciosa i gràcies!
Petons!


JUGANT AMB BCN.,
Tan de bo! :-)

paseante,
Però que n'arribes a ser de tafaner...

En lloc d'oferir-te a venir-ne a fer de cuiner a primera hora del matí perquè jo em despertés amb l'oloreta de la xocolata desfeta...

(I després us dieu amics.... catxis!)

Una nit fantàstica, amb persones estimades i molta música, aquesta va ser la meva nit prèvia de ballaruga...
Petonets, trencacors! ;-)

Joana ha dit...

Preciós el concert i la vitalitat d'aquest director!
Jo també em vaig posicionar davant la tele aquest matí :)
Les sabates xulíssimes!
petons.
Me'n vaig a treballar :(((

Francesca ha dit...

Hola Rita, saps que jo sempre que puc escolto aquest concert... i ballo el Danubi blau? m'encanta!... també endormiscar-me sentint el lliscar dels salts d'esquí, que acostumen a posar desprès (o acostumaven, que aquest any me'ls he perdut).
Bona entrada d'any, maca!

Josep Lluís ha dit...

Fa anys que friso per poder veure’l en directe, és una de les majors il•lusions de la meva mare però, no hi ha manera. Ara només aconsegueixes entrades mitjançant un sorteig, i ni així. I això que ja només participo en el de les més cares... res, que no hi ha manera...

Bona entrada d’any!

Carme Rosanas ha dit...

A casa meva el cap d'any també era així: concert de cap d'any a Viena i xocolata desfeta.

Em sembla una bona manera de començar l'any. Aquest anys m'he saltat el concert però no la xocolata desfeta.

kweilan ha dit...

De petita també el veia. Un bon inici d'any!!!

El veí de dalt ha dit...

Després de ballar tant, m'he llevat a misses dites! Bon any, Rita!

Jordi Casanovas ha dit...

i després els salts o ja no?

el paseante ha dit...

Mola, Rita. M'alegra que la passessis amb persones estimades.

assumpta ha dit...

Aquests instants de felicitat en començar l'any... amb vals i xocolata són magnífics!
Un concert que sempre resulta entranyable i especialment aquest any.

PD. Bonica la foto de les sabates "vermelles".

=)

Núr ha dit...

El vaig veure a les notícies! hehehe La veritat és que a mi també em va cridar l'atenció, aquest home, i em va semblar entranyable!

Que bé començar l'any amb un moment tan fantàstic! Me n'alegro per tu!

aix! A veure si em faig la foto amb les sabatilles vermelles, jo també! :S