dilluns, 21 de desembre de 2009

Nadal (aclariment)

Google



Com en altres ocasions que he participat en el Relats Conjunts, en aquest darrer vaig inventar una història, un personatge i una situació. Fins i tot, i pretesament, no vaig posar-li sexe al personatge, però, potser per haver emprat la primera persona, sembla que tots heu pensat que era jo el personatge, que era a mi a qui em passava.

En altres relats he fet servir coses meves, fins i tot en un hi vaig fer sortir el caràcter d’una persona molt propera de la família, suposo que és lògic per poder explicar bé una situació, un personatge, pensar en alguna cosa viscuda o en una persona propera i en aquest cas vaig pensar en una situació meva i en dramatitzar-la, portar-la al límit.

Els que fa temps que em seguiu haureu pogut comprovar que tot i que explico moltes coses meves, mai he explicat les meves coses, i sobretot mai cap de negativa, no perquè no en tingui, o no me’n passin, senzillament perquè no m’agrada explicar-les, ni aquí ni fora, perquè no m’agrada tenir la sensació que faig pena ni preocupar ningú. Només 3 persones molt properes ho saben tot de mi i per tant també les coses més negatives o més tristes meves.

Recordo un dia que tenia moltes ganes de plorar, per un tema que naturalment no explicaré i que a més, afortunadament, ja està superat, que me les vaig empescar per fer un apunt parlant de plorar, amb un text fantàstic d’en Cortázar, però precisament per no explicar res, tot i que un estimat amic blocaire ho va captar de seguida i em va telefonar per dir-me –què et passa?

No, el Relats Conjunts no era gens el meu cas. Sí que és cert que tinc moltes, massa, absències i per tant molt poca família, també ho és que aquesta poca família que tinc treballa per Nadal normalment i no el podem passar junts, però ens veiem altres dies, també és cert que tinc unes magnífiques amistats que compten amb mi des de fa anys perquè passi el Nadal amb elles, però també hi passo la resta d’aconteixements familiars durant l’any, i per això ni estic trista, ni sola, i sobretot no m’hi sento gens de sola perquè, com deia el XeXu en el seu comentari, és com si m’haguessin adoptat i ja formés part de les seves famílies.

De fet, i ho dic amb agraïment, tinc una agenda d’activitats per a aquests dies ben plena, que volgudament acabo el dia 1, que és sagrat, és meu i per a mi i les meves coses.

Gràcies pels vostres comentaris de suport, veure tan d’afecte en aquest món de la blogosfera és molt reconfortant, però estigueu tranquils: m’encanta el Nadal i el gaudeixo plenament envoltada de gent que estimo, que m’estima i em fa feliç.

Ah! El Tronc de Nadal de can Mauri també és veritat i us el recomano, és boníssim!

18 comentaris:

atikus ha dit...

Siempre hay cosas que uno tiene que guardarse para sí y mas en un espacio como la red, pero aunque esto sea tan frío también te mando un fuerte abrazo para estas navidades ;)

feliç Nadal i Any Nou

petons

Arare ha dit...

Com un relat ho vaig llegir, Rita!
:)

un petó nadalenc!

XeXu ha dit...

Bon aclariment, però no negaràs que moltes coses són autobiogràfiques. Potser no la sensació i el sentiment del protagonista, però la resta s'assembla força a la realitat. Però què hi vols fer, per escriure coses inventades també hi posem una part de nosaltres mateixos.

Passa unes bones festes, amb qui sigui que t'hagi adoptat. El més important és passar-lo amb qui tu vols, no amb qui tocaria.

Emily ha dit...

Tu vols ser misteriosa, no val. S'ha d'explicar tot que jo sóc tafanera! Ja saps que estem amb tu!
Un petó i si vols, t'adopto una miqueta.

estrip ha dit...

bon nadal! Ah!! això vol dir que es creïblement bé!

Clint ha dit...

A mi sempre em passa això! els RC sempre em queden autobiogràfics...quines coses!
Bon Nadal, el passis on i com vulguis!

Ferran ha dit...

Hi ha una cosa més important que ser amb la família, per Nadal i/o la resta de l'any: ser amb persones a qui t'estimes i que t'estimen. Vull dir que les persones i els sentiments són el que compta, són l'important. Passar aquestes dates envoltats de caliu, del tipus que sigui, és mitja vida, trobo.

Una abraçada prenadalenca, Rita.

mirambella ha dit...

M'alegro que nomé fos un relat. Molt bon nadal altra vegada. Petons

Duschgel ha dit...

Ai, quin embolic! Però és realment reconfortant veure que hi ha gent que pensa en tu. I és que molts no ens coneixem en persona, pero ens "veiem" gairebé cada dia.

Una abraçada i bon Nadal!

Déjà vie ha dit...

A mi em sol passar quan escric en primera persona tothom pensa q es a tu a ki et passa, i molt o poc alguna coseta tva tambe hi ha pro no d bon troç tota la historia.
D'altra banda m'agradaria dirte q nosaltres som les coses tristes i les alegres, les bones i les dolentes. Si no vols no les expliquis, pro hi segueixen sent (potser més).

Ptonets maca.

kika ha dit...

passar una nadal en família no és garantia de res. a vegades la família coincideix amb gent que estimes i/o que t'agrada tractar. llavors està bé passar-hi el nadal i de fet la resta de l'any.
aprofita la bona companyia, i també aquest primer de gener tan especial que et reserves. em sembla que això últim em fa una mica d'enveja :-)

òscar ha dit...

Molt bones festes, aquestes sí que viscudes en primera persona.

kweilan ha dit...

Bones festes!!

nimue ha dit...

oh!! arribe tard! però em sembla que jo també hauria patit llegint el post anterior! Com que ja veig que és ficció em quede més tranquil·la i t'envie una abraçada forta!!! muaks

FLANDERS ha dit...

bones festes!!!

el paseante ha dit...

La veritat és que quan he començat a llegir el post anterior pensava que anava de debò, i no em quadrava amb la imatge que tinc de tu. Després he vist que era un relat. Però, com que m'has fet patir, t'he posat un comentari que anava en la línia del teu post: podia ser real o no :-)

khalina ha dit...

He llegit primer aquest post, i després el de relats conjunts. Què trist el relat! I que bé un aclariment feliç i nadalenc!

Robertinhos ha dit...

Rita, una forta abraçada i molts petons, tant a la tevas part bona com a la dolenta