dimecres, 16 de desembre de 2009

Música: "Alma mía"

Google




Quantes ànimes com la nostra ens hauran passat per davant, sense que ens n’haguem adonat... O se’ns hauran escapat de les mans... O senzillament no hem trobat...



Alma mia
sola siempre sola
sin que nadie comprenda
tu sufrimiento
tu horrible padecer.

Fingiendo una existencia
siempre llena
de dicha y de placer
de dicha y de placer.

Si yo encontrara un alma
como la mia
cuantas cosas secretas
le contaria.

Un alma que al mirarme
sin decir nada
me lo dijese todo
con su mirada.

Un alma que embriagase
con suave aliento
que al besarme sintiera
lo que yo siento.

A veces me pregunto
que pasaria
si yo encontrara un alma
como la mia.



Una versió preciosa de Pedro Guerra (que el You Tube no em deixa penjar) d’una cançó composta per Maria Grever.

13 comentaris:

Striper ha dit...

Realment preciosa gracies per ajudar-me a despertar amb aquesta musica.

Duschgel ha dit...

És un perill voler trobar una com la pròpia. Hi ha gent que arriba a un egocentrisme extrem amb aquestes coses, ho dic per experiència. És millor obrir els ulls i descobrir què hi ha en l'ànima dels altres. A més, no som pas tan diferents uns d'altres. Estem fets de la mateixa pasta.

rits ha dit...

oooooh, no em canso d'escoltar-la!!!

no la coneixia i és una llàstima que fins ara no l'hagi trobada.
Però alhora celebro que el Pedro Guerra m'hagi donat l'oportunitat de descobrir-la!

(aixó si, espero que no escoltéssis com la va cantar el Cuní a la marató!! je, je)

gràcies per posar-la!!!

(lo del youtube és un rotllo, cada vegada es poden penajr menys cançons!!!)

Cris ha dit...

No conec el tema, però m'el apunto per que la lletra m'ha encantat, i la veu del Pedro també m'agrada molt.... Gràcies per la "troballa" i compartir-la!! Petons :)

- assumpta - ha dit...

No l'havia escoltada mai aquesta. L'he trobada deliciosa, com la lletra.

N'hi deu d'haver un munt d'ànimes bessones en aquest món, que possiblement mai s'arribaran a trobar...

Petons, Rita.
;)

Arare ha dit...

Jo tampoc la coneixia,aquesta cançó i m'agrada força! Gràcies per compartir-la amb nosaltres :)

kweilan ha dit...

Una cançó que no coneixia i que m'ha agradat molt.

troyana ha dit...

Rita,
la cançó és preciosa,la versió que jo conexia es la de Luz Casal al seu últim treball: La Pasion,que és una meravella.
bsts

Francesca ha dit...

Rita, molt bona la cançó! tot i que jo també penso que és difícil trobar algú com tu... i fins i tot diria que no sé si és bó, perquè a vegades necessitem algú semblant però amb alguna cosa complementària... com ja t'he dit, no ho tinc pas clar del tot! ... ;-)

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

doncs que si trobes una ànima com la teva i en el moment adequat, tot és alegria... i per què segueixi, saber regar el jardinet.
petons
Joan

jordicine ha dit...

Jo sempra hi penso en això. Coneixe'm a molta gent per casualitat. Entrar deu minuts més tard en un lloc pot canviar-ho tot. És apassionant! Un petó, RITA.

Rita ha dit...

Striper,
Gràcies a tu per seguir passant i comentant. Ets un sol!
Petons!


Duschgel,
Bé, era una introducció a la cançó, tampoc havia aprofundit massa en el tema.

Jo crec que això és tan relatiu.... Hi ha gent igual, molt ben avinguda. I gent molt diferent que també. I al revés també és dona. Diria que hi ha com una mena de secret que fa que ens entenguem o no... No creus?
Petons, bonica!


rits,
M'agrada que t'agradi. A mi és que fa uns dies que em torna bogeta... hahahaha

Nooo, el Cuní? Quin espant!!!
Petons, preciosa!


Cris,
Si cliques al damunt d'Una versió la pots escoltar.
Petons!

- assumpta -,
Maca, oi? Segur que sí!
Petons, maca!


Arare,
Gràcies a tu per passar.
Petons, preciosa!


kweilan,
M'encanta a mi...
Petons, maca!


troyana,
Ja buscaré la de la Luz doncs...
Petons!


Francesca,
Jo tampoc sé si és bo o no. I tampoc sé si és la solució. Com dic al començament, diria que és un misteri saber què és el millor fins que es troba.

Celebro que t'agradi la cançó.
Petons, maca!


Joan Calsapeu-Layret,
Maco això que dius...
Petons!


jordicine,
Ja ho pots ben dir. Un moment, pot canviar-ho tot...
Petons, guapu!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

La casualitat, que no sé si realment existeix, fa que alguna vegada creguis que l'has trobat.
Es impresionant.

Una forta abraçada