divendres, 7 d’agost del 2009

Confessió




Així com Montgomery Clift, en el seu paper de capellà, tenia problemes de consciència en la pel·lícula Yo confieso, per no desvelar un secret de confessió, tot i que això el perjudicava, jo no en tinc cap per no estar-me’n de fer la meva pròpia confessió: he caigut! A més d’altres lectures, finalment m’he llegit el primer Milenium: Els homes que no estimaven les dones.

Durant les vacances, tot just acabar La solitud dels nombres primers, me’l van posar a les mans, vaig fullejar-lo i haig de dir que no el vaig poder deixar: el vaig engolir. Mai abans havia llegit novel·la policíaca, no em cridava gens l’atenció, tampoc sé si aquest es pot definir així, no hi entenc gens, com tampoc em veig amb cor de dir si és bo o no, insisteixo, no hi entenc, però sí que puc afirmar que em va enganxar i me’l vaig llegir en poquíssimes nits.

El que és cert és que m’he afillat la Salander, és fa estimar la noia! i m’he enamorat d’en Blomkvist.

I ara? Doncs ara vaig pel segon i tinc el tercer esperant-me. Haig de dir que ja m’agrada que un llibre m’atrapi, però és que aquests (el primer, segur i el segon, va en camí) t’absorbeixen i això ja no m’agrada tant, per la dependència que et creen, però prefereixo més llegir-me’ls d’una tirada i enllestir-los.


Al voltant d'aquesta trilogia, vaig trobar un article al Diari de Girona, que em va semblar interessant per l'anàlisi que en fa.

23 comentaris:

fra miquel ha dit...

Jo t'absolc, Rita, "in nomine pater et figlius et espiritu santus, amen"

fra miquel ha dit...

Ah! i l'absolució val pels tres llibres (pecadoraaa)No hauràs de resar cap "Ave Maria" Només que no expliquis el final, eh?
Petons

ddriver ha dit...

al metro tothom llegeix aquet llibre

Ferran Porta ha dit...

Em sap greu contradir fra miquel, però per mi pots explicar el final tantes vegades com vulguis (ho sé: molts dels teus lectors i comentaristes habituals m'estan odiant, per dir això). És que, no sé, no dic que no m'agradaria el llibre; si a TOTHOM li agrada tant, és que deu estar bé. Però un llibre que són tres, i que a sobre enganxa... només em faltaria això per tancar-me en mi mateix i oblidar-me del món exterior! Amb estar enganxat als blogs i a Facebook en tinc ben bé prou, la veritat.

Saludus, Rita!

fada ha dit...

Ai, que em després d'això acabaré caient... ;) Molts petons.

el paseante ha dit...

M'he llegit el primer i ara vaig pel segon. No són llibres imprescindibles, però enganxen com una mala cosa. Suposo que només per això, l'autor ja té molt mèrit. Llàstima que ell no n'hagi pogut gaudir.

Lula ha dit...

Jo personalment no tinc intenció de llegir-lo, però sóc del grup del feisbuc de 'tothom té dret a llegir el que vulgui' (o similar) així que endavant nena, i no cal que et disculpis
Com deia aquella cançó de la Rizzo a Grease... 'there are worse things I could do...'

Besoootes

Andrea. ha dit...

Jo, que de per si, ja tinc tendència a devorar els llibres, aquests tres mel's vaig polir de seguida...

I la peli, de Millenium 1, trobo que segueix força bé el llibre... a veure si les altres dos segueixen la mateixa tònica.

Però com sempre, molt millor el llibre que la pel·licula.

Ma-Poc ha dit...

Vaja... aquest vici és compartit! Jo ja vaig pel tercer llibre!

Sergi ha dit...

Em sembla que no ets la primera ni l'última a qui passi això. La majoria de gent parla tan bé d'aquest llibre, que no sé jo què en pensaré quan m'hi posi. De moment faig temps, no m'agrada llegir els llibres quan estan de moda. Però a mi que ja m'agrada el gènere, suposo que sí que m'agradarà.

mar ha dit...

al final...
acabaré caient...
el problema és que ja vaig veure la peli i ara... encara em fa més mandra llegir-me el llibre...
ja veurem!

Josep-Empordà ha dit...

Un oblit inperdonable a l'hora de donar consells "no demanats" per fer fotos del cel: un filtre polaritzador. És imprescindible.

Carme Rosanas ha dit...

Jo també em vaig resistint... de moment no el tinc en el meu piló de llibre s preparats per a les vacances... després ja veurem.

Ara estic gaudint molt amb La solitud dels nombres primers.

rits ha dit...

doncs a mi m'ha passat una cosa curiosa. Al principi del primer llibre, em va costar molt, xò arriba un moment, que no sé com, t'atrapa i ja no el pots deixar.

el més curiós, que amb el segon m'ha passat el mateix!!

el tercer el tinc pendent,... a veure si aviat puc....

Francesca ha dit...

Je, je, molt bé, si és la teva entrada al club dels lectors de novel·la negra m'alegraré molt... perquè jo sóc una membre destacada! M'atreveixo a fer-te una recomanació: no els llegeixis massa depressa, resisteix-te a "l'enganxamenta" tot el que puguis, perquè el pobret meu només va poder escriure tres llibres i quan acabis el tercer (què per mi és el millor), la Salander sortirà de la teva vida per sempre més :)

Deric ha dit...

no he caigut encara...

Spock ha dit...

Benvinguda al Club, Rita! Amb el segon llibre m'havia de tancar al labavo de casa per poder llegir un parell de paginetes més sense que em destorbessin.... És clar que el difícil aleshores era sortir d'allà evitant la mala llet dels qui feien cua!

Per cert, si encara hi sou a temps, no llegiu ni el segon ni el tercer Larsson en català: es tracta d'una traducció perpetrada del francès (ja de per si no gaire memorable), feta per un escriptor més famós que conegut, que s'amaga darrere del pseudònim "Albert Vilardell". (ho havia de dir, sorry!)

Una abraçada!

Rita ha dit...

fra miquel,
Hahahaha gràcies!!

No, mai explico els finals de res jo, pots estar ben tranquil.
Petons!


ddriver,
Jo no el trec de casa. Pesa massa! :P


Ferran,
Que no, que no l'explico hahahaha

Jo tampoc volia i ja veus com m'haig de veure... ;-)

El millor del món és fer el que més ens plagui i per tant tu a la teva!
Petons!


fada,
Hahahaha

Com li dic al Ferran, tu a la teva, no facis cas de ningú! :P
Petons!


paseante,
Cert, una llàstima que ell no en gaudeixi i, pel que es diu, que la seva companya tampoc en pugui treure cap benefici.

Et guanyo, ja he començat el 3r! hahahaha
Petons!


Lula,
És broma, no me'n disculpo pas... hahaha

Jo tampoc tenia intenció i ja veus, enganxada al 3r... :P


Luthien,
No l'he vista la peli, encara. No en tenia intenció, però ara és evident que sí que la veuré. :-)


Ma-Poc,
Ja t'he atrapat doncs.... hehehehe

XeXu,
Jo no en sabia res del gènere i m'ho estic passant bé. Bé, a estones neguitosa i tot! hahahaha

Ja ens diràs eh quan et deicideixis...
Petons!


mar,
Tu mateixa, no tens perquè fer-ho forçosament... Encara que... hahahaha
Petons!


Josep-Empordà,
Et contesto a l'altre post. Gràcies de tota manera pel teu interès!! :-)


Carme,
El vaig llegir La solitud dels nombres primers i està bé, diria que ben escrit, però el vaig trobar tristot...

A veure la teva ressenya! :-)


rits,
Doncs a mi em van atrapar aviat em sembla. Ja sóc al tercer! :P


Francesca,
Ho vaig intentar. Diumenge vaig acabar el 2n i pensava començar avui el 3r, però el cert és que el mateix diumenge ja el vaig començar. No podia esperar més! :P

M'han parlat molt de la Donna Leon i del Mankel, no sé si em pots orientar...
Gràcies i petons!


Deric,
No passa res, però diria que com t'hi posis... aissssss cauràs de ple! hahahaha
Petons!


Spock,
Com que me'ls han deixat, el primer i el 2n els he llegit en català i el tercer és en castellà.

Tu pots dir el que vulguis aquí, només faltaria! :-)

Jordicine ha dit...

A tots ens passa igual. I no em fa cap vergonya dir-ho. M'encanta Larsson!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

els del Larsson no sé si els llegiré, però La solitud dels nombres primers l'he acabat fa ben pocs dies. M'ha agradat moltíssim, la història!!! Quina tristesa, la seva solitud...

Rita ha dit...

jordicine,
A mi també!!! :-)


Tu, jo i l'Otis,
A mi també em va agradar, però és tristot, sí...

Gràcies per passar per l'Illa, considera't a casa teva! :-)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Gràcies!
ostres, només de parlar-ne... dissabte vaig veure la pel·lícula... Ara sí que vull llegir el llibre!

Rita ha dit...

Tu, jo i l'Otis,
Si comences, no crec que et quedis només amb el primer, enganxen! :-)