dijous, 31 de gener de 2008

El meu rei

Hi ha molts tipus d’amistats, algunes de molt importants. La importància pot venir pel temps que fa que les tens i, consegüentment, amb moltes coses viscudes en comú; d’altres perquè encara que amb no massa temps d’història, per diferents raons es fan molt intenses de seguida, i d’altres que ho són pel tipus de relació que s’hi crea.

Aquests tipus de relació fa que no només sigui important l’amistat sinó també especial. I el que la fa especial és que et trobis amb una persona que t’ho dona tot. Ja sé que tot és molt, però potser és tot el que necessites en un determinat moment o època de la vida.

Tenir una amistat així és de les millors coses que et poden passar. Que t’escolti, t’entengui, que comparteixi les seves coses –bones i dolentes– i vulgui compartir les teves, amb la que a més hi hagi confiança, complicitat, confidències, sensualitat, erotisme.

No és una parella, no. Una parella implica amor, compromís, fidelitat, obligacions. Res dolent en absolut, però que sovint suposa una càrrega més feixuga, tot i les moltes satisfaccions que diuen que dona.

Amb un amic important i especial no hi ha obligacions, ni retrets, sí, però, lleialtat, i afecte i fins i tot gosaria dir estimació, però d’un altre tipus. Cada conversa, cada trobada, cada estona amb ell és un regal.

Vaig tenir un intent d’amic així, que de fet és qui em va ensenyar aquesta manera de veure i viure la vida, a qui m’estimo i sempre estaré agraïda, però que probablement per les seves circumstàncies personals, o perquè no havia de ser, mai se sap, no va arribar a ser tan especial, tot i que és i serà important.

Des de fa uns mesos, però, tinc la fortuna de tenir una persona així. És fantàstica, sensible, detallista, li agrado, m’agrada, em diu que sóc la seva musa, jo li dic que ell em fa ser així. És senzill de tracte, però intel·ligent, és planer, però molt delicat, és, és... un tresor, és el meu rei!



Billy Joel - Just the way you are

dimecres, 30 de gener de 2008

Santa Rita




Tinc una amiga que, quan tenia alguna persona propera pendent d’algun resultat important -de metge, d'un examen, d'una entrevista de feina, ...-, deia que li demanaria a la seva mare que posés una espelma a Santa Rita, tot afegint-hi que com que ella no era creient li farien més cas a la seva mare, que n’era molt.

La meva mare i la iaia –sobretot– n’eren molt de creients també, però elles anaven al San Cristu de Lepantu, la iaia n’era una fervent devota i la mare la seguia, per allò de que les filles seguim els costums de les mares.

Fa anys, quan la mare ja no podia fer coses d’aquestes, un bon amic em va recomanar Sant Judes Tadeu, patró de les causes perdudes. Malgrat tampoc ser creient, hi vaig anar. En aquell moment em va semblar que no m’havia ajudat, però amb el temps vaig pensar que potser sí que ho havia fet.

Poc abans de Nadal, vaig saber que un bon i estimat amic estava pendent d’una resposta i no sé perquè tan bon punt vaig llegir el seu correu, vaig anar a posar una espelma a Santa Rita, però no va funcionar.

Abans d’ahir, després d’una breu conversa amb ell, vaig tornar-hi a anar. Espero que aquest cop em faci una mica de cas.

dimarts, 29 de gener de 2008

dilluns, 28 de gener de 2008

Amor platònic

platònic -a

adj 1 FILOS Relatiu o pertanyent a Plató o al platonisme.

2 Merament ideal. Amor platònic.

3 any platònic CRON Cicle (anomenat també any gran) d'uns 26 000 anys en què s'acompleix una revolució completa dels punts equinoccials.



Tinc un amor platònic!

Quan el llegeixo m’agrada el que diu, com ho diu i el com pensa a jutjar pel que diu. És sensible, romàntic, dolç... Així com simpàtic, ocurrent, alegre... Traspua intel·ligència, enginy, cultura...

No l’he vist mai i el més probable és que no l’arribi a veure. Tampoc hem parlat mai per telèfon i dubto que ho fem.

L’he conegut d’una manera força habitual darrerament i coincidim sovint. Me n’he enamorat... platònicament.