dijous, 31 de gener de 2008

El meu rei

Hi ha molts tipus d’amistats, algunes de molt importants. La importància pot venir pel temps que fa que les tens i, consegüentment, amb moltes coses viscudes en comú; d’altres perquè encara que amb no massa temps d’història, per diferents raons es fan molt intenses de seguida, i d’altres que ho són pel tipus de relació que s’hi crea.

Aquests tipus de relació fa que no només sigui important l’amistat sinó també especial. I el que la fa especial és que et trobis amb una persona que t’ho dona tot. Ja sé que tot és molt, però potser és tot el que necessites en un determinat moment o època de la vida.

Tenir una amistat així és de les millors coses que et poden passar. Que t’escolti, t’entengui, que comparteixi les seves coses –bones i dolentes– i vulgui compartir les teves, amb la que a més hi hagi confiança, complicitat, confidències, sensualitat, erotisme.

No és una parella, no. Una parella implica amor, compromís, fidelitat, obligacions. Res dolent en absolut, però que sovint suposa una càrrega més feixuga, tot i les moltes satisfaccions que diuen que dona.

Amb un amic important i especial no hi ha obligacions, ni retrets, sí, però, lleialtat, i afecte i fins i tot gosaria dir estimació, però d’un altre tipus. Cada conversa, cada trobada, cada estona amb ell és un regal.

Vaig tenir un intent d’amic així, que de fet és qui em va ensenyar aquesta manera de veure i viure la vida, a qui m’estimo i sempre estaré agraïda, però que probablement per les seves circumstàncies personals, o perquè no havia de ser, mai se sap, no va arribar a ser tan especial, tot i que és i serà important.

Des de fa uns mesos, però, tinc la fortuna de tenir una persona així. És fantàstica, sensible, detallista, li agrado, m’agrada, em diu que sóc la seva musa, jo li dic que ell em fa ser així. És senzill de tracte, però intel·ligent, és planer, però molt delicat, és, és... un tresor, és el meu rei!



Billy Joel - Just the way you are