Una de les sortides que vam fer aquestes vacances va ser la visita al Monestir de Sant Quirze o Sant Quirc de Colera, un monestir mil•lenari, amb el claustre més antic d’Europa, a la Serra de l’Albera, a l’Alt Empordà.
Malauradament, no hi vam poder accedir perquè està en procés de rehabilitació i només l’obren dues tardes a la setmana.
Pel camí, quan ja faltava poc per arribar-hi, em van cridar l’atenció aquestes flors.
Malauradament, no hi vam poder accedir perquè està en procés de rehabilitació i només l’obren dues tardes a la setmana.
Pel camí, quan ja faltava poc per arribar-hi, em van cridar l’atenció aquestes flors.
Tot i que m’ho havien explicat, no em podia imaginar el que vaig veure: un conjunt monumental important, crec que força desconegut, que val molt la pena de visitar, en un paratge natural preciós.
De tornada, camí de Rabós, vam aturar-nos per visitar el menhir conegut com la pedra dreta del Mas Roquer, que es calcula que té uns 5.000 anys d’antiguitat i del que Joan Amades, l’any 1941, va publicar la llegenda que diu que la part soterrada és tan gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar que es troba a considerable distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l’oïda a la pedra s’escoltava el so de les ones i que segons la intensitat d’aquest es coneixia amb certesa l’estat de la mar. També es deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar.
Finalment, vam fer una visita a Rabós, un poble petit i amb molt d’encant.
16 comentaris:
Unes fotos precioses, Rita! A Sant Quirze de Colera, vaig anar-hi deu fe r 3-4 anys. Em va encantar el paisatge, el monument i la situació de les dues esglésies. També vam veure Santa maria de Colera. I les tortugues que venien de passada.
Una excursió molt maca! No recordo Rabós tot i que crec que hi vam passar. Ai! la memòria!
Hem estat poc per l'Empordà, francament, i no hem visitat cap dels tres llocs a que ens invites.
Ara, esperem poder-ho canviar, perquè ma despertat el cuquet, sobretot això del monestir de Sant Quirico de la Mala Llet!
*Sànset*
Quines vacances més ben aprofitades! uns llocs molt atractius...no hi estat mai...però m'ho anoto...ei fas unes fotos fantàstiques!
Un reportatge maco de veritat. Caldrà esperar que l'obrin al públic i fer una visita. Un petó, RITA.
Sembla mentida que jo que visc al Gironés no hagi visitat això encara, potser que posem fil a l'agulla
Quina llàstima que estigués tancat! Igualment, la resta del camí, pel que es pot veure a les fotos, va ser molt aprofitat!
En línia amb el que diu en Garbi24, tinc sang empordanesa (per "adopció", com si diguéssim) i ni Arbós ni el monastir. Fatal per mi, gràcies a tu pel post, Rita.
DOncs jo tampoc hi he anat, i això que sóc quasi-habitant del Baix Empordà.
Molt boniques les fotos! I queda apuntat per anar-hi quan estem més tranquilets
Mira, fa pocs dies me´n parlaven de sant Quirze de Colera.
Aprofitant la visitat a l´Alt Empordà ens hi arribarem.
Per rematar-ho bé dinar al Mas Pau d´Avinyonet de Puigventós, cuina i servei excel.lent.
Gràcies
Imma
Molt interessant, molt bones fotos.
Quina canya, l'història de la pedra dreta.
Una altra visita que tinc pendent.
Felicitats
No sabia que haguessis estat a Irlanda aquest estiu. Són unes fotos molt xules.
i que bé que s'està a l'Empordà
Carme,
Gràcies! Maco eh! :-)
sànset i utnoa,
Hahahaha Espero que us agradi si us animeu... :-)
Elvira FR,
Gràcies! A veure si tens ocasió d'anar-hi doncs... :-)
jordicine,
Un lloc maco maco... :-)
garbi24,
Poseu-li doncs, no us en penedireu! :-)
Albert B.iR.,
Sí que ho vam aprofitar força... :-)
Ferran,
Vinga, anima't! :-)
khalina,
Ja ens ho explicaràs si us animeu... :-)
Imma,
Encara ho fareu millor doncs... :-)
Patxi,
Gaudiràs fent fotos, ja ho veuràs! :-)
el paseante,
Gràcies! Ets un trastet eh! :-)
Jordi Casanovas,
Molt! :-)
RITA, posaria la ma al foc que és un viex agnus castus
http://fichas.infojardin.com/arbustos/vitex-agnus-castus-sauzgatillo-agnocasto.htm
(no vull imaginar què vol dir el nom ;o)
N'he vist al carrer Padilla en una placeta que hi ha a la cruilla amb la Diagonal. Mmmmm si, crec que era allà.
Una escursió preciosa. No descarto fer-la aviat. Ho proposaré a uns amics que tinc per Girona.
Gràcies
Petons
Ui! volia dir "Vitex"
:o)
fra miquel,
Gràcies! M'ho he mirat i em sembla que sí que són aquestes les flors. A més, diu que són pròpies de zones humides i eren arran del riu la majoria...
Petons, guapu!
PS Que bé va tenir un amic expert eh!!! hahaha
Publica un comentari a l'entrada