Jacques Henri LartigueLa setmana passada vaig anar a veure les dues exposicions del Miquel Barceló: Barceló abans de Barceló. 1973-1982 a l’Art Santa Mònica i Miquel Barceló, 1983-2009. La solitude organisative, al Caixa Fòrum.
No ha estat mai sant de la meva devoció l’artista i per tant hi he anat més pel fet de veure el “tot Barceló”. La primera, no em va dir absolutament res i reconec que la segona la vaig trobar més interessant del que em pensava, tot i no haver canviat massa l’opinió que en tinc.
Jacques Henri Lartigue
En canvi, si que em va encantar veure l’exposició Un món flotant. Fotografies de Jacques Henri Lartigue (1894 – 1986).
Nascut en una família acabalada, quan tenia vuit anys el seu pare li va regalar la primera càmera i des d’aleshores va començar a fer fotografies, un diari personal i a fer àlbums de les seves imatges. Tres activitats que no va deixar fins la seva mort i que han esdevingut un llegat importantíssim d’una manera de viure d'una generació.
Es diu que va ser el fotògraf de la felicitat i així deu ser, jo hi veig alegria de viure i de viure la vida intensament. Va voler ser pintor, però el que ha deixat són milers de fotografies de família, dones i amics en instants de felicitat, de jocs, de balls, d’esports, de velocitat, de fred, de calor, en definitiva vida, molta vida.
Una de les seves dèries va ser captar imatges de persones “volant” i ho va aconseguir en múltiples ocasions.
Jacques Henri Lartigue
Una exposició molt recomanable, que es pot visitar fins al 3 d’octubre al Caixa Fòrum.
20 comentaris:
No coneixia Monsieur Lartigue, però em fa tot l'efecte que l'expo m'encantaria. La fotografia m'enganxa, sobretot els retrats humans.
Decididament em deixaré caure pel Caixa Fòrum.
M'apassiona i m'interessa més Lartigue que Barceló.
Gràcies per la recomanació, nina.
Petoent :¬)*
Gràcies Rita segur que aprofito i vaig a veure les fotografies del Lartigue ( no el coneixia) crec que m'agradaran molt
Sembla ben interessant lartigue!
Lartigue és fantàstic jo des de la primera vegada que vaig veure una fotografia seva em va robar el cor.
Una abraçada!
Aaaagghhhh!!!!
Quina enveja.... m'ho apunto per aquests poquets dies de vacances que em queden
Besote!
Lartigue és un clàssic que sempre ve de gust tastar.
Barceló, en general, tampoc em sedueix, però alguna cosa seva m'ha atrapat. Artistes incomparables, això sí.
Em sembla una recomanació molt interessant.
Més si tenim en compte que començo vacances la setmana que ve!
*Sànset*
Hola Rita,
Ens tindries que avisar abans, els que estem relativament aprop pot ser podríem compartir la visita.
Moltes gràcies per la recomanació,
vindre a veure al meyns la de L'artigue.
Hola Rita, em sembla molt interessant el que expliques, m'encanta la fotografia, la veritat és que m'agradaria
saber-ne. Petons.
Hola, soc nova visitant i:
Cuan torni a Barna aniré a Caixa
Fòrum,ja que no en pèrdo cap exposició ni tot el que fan.
Moltes gràcies.
Queden dies...M'ho apunto! Gràcies!
I molt bne fet ...copsar instants de felicitat. Se n'ha de saber també!
Un petó Rita
Gràcies, Rita. En pic pugui, hi aniré. Una abraçada!
Hola,
sóc una seguidora de l´obra d´en BARCELÓ, no m´agrada tot, però per mi és un artista entregat i apassionat. També cal dir que ha tingut mot reconeixement, les 2 exposicions en són testimoni.
Vull dir que dissabte al vepre vaig passar per davant l´hotel Empúries per anar al concert d´en Miguel Poveda al Fòrum romà d´Empúries. Vaig pensar en la teva casualitat.
Imma
Ferran,
Segur que t'agradaria!
barbollaire,
Tu que a més hi entens, diria que xalaràs!
Elvira FR,
Diria que sí...
khalina,
N'és!
L'imperdible de l'Ànima,
Cert, és dels que roba el cor!
Lula,
Vinga, ves-hi que t'agradarà!
Joan,
Per a mi ha estat una descoberta Lartigue...
Pel que fa a Barceló, efectivament, alguna cosa m'ha agradat, però en conjunt, no em diu res.
sànset i utnoa,
Que bé, ja les tens a tocar!
Patxi,
Una bona idea. Hi pensaré en una altra ocasió!
mirambella,
Jo no en sé, però faig el que puc... ;-)
Pakiba,
Benvinguda a l'Illa, considera't a casa teva! Ja t'he afegit a la llista de blocs que visito.
Joana,
Bé, ell tenia la vida resolta pel que sembla i això també ho deu fer més fàcil suposo...
kweilan,
A veure si t'agrada!
Imma,
Gràcies per pensar-hi!
Que macos que són els concerts a Empúries, oi?
també hi he anat al caixaforum. realment recomanable en Lartigue.
Em falta anar a veure en Barceló al centre d'Art Santa Mònica que em penso que m'agradarà més que Tot Barceló.
No m'apassiona Barceló però reconec que és un dels pocs artistes (pictòrics) actuals que han conseguit traspassar fronteres i s'ho ha treballat molt.
Potser em deixaré caure per l'exposició de Barceló.
L'exposició de Lartigue una autèntica sorpresa. Molt bona! Recomenable.
Comparteixo el que comentes.
(en el meu blog de Nàufrag i Obrer, abans de la meva retirada blocaire, també vaig escriure un post sobre Lartigue. Celebro Rita que seguim compartin els mateixos gustos en les exposicions.)
Ja sé, ja sé...tinc pendent el Lartigue, que segur que m'encantarà.
A mi tampoc m'agrada tot el que fa Barceló, però les seves obres em fan pensar i algunes, fins i tot m'emocionen.
B7s
Em van agradar aquestes fotografies. Lartigue tenia pinta de bon vivant. T'hi vas fixar en els noms de les dones que retratava? Mimí, Fifí...
estrip,
A mi em va agradar menys el Barceló de l'Art Santa Mònica... :P
Gabriel,
A mi també m'agrada que seguim compartint aquests gustos. No et decideixes a tornar?
Vaig a mirar el teu apunt de Lartigue! :-)
fra miquel,
No te'l perdis el Lartigue, sobretot!
Bé, a mi l'expo del Caixa Fòrum del Barceló em va agradar més del que em pensava, tot i no agradar-me tot eh! ;-)
el paseante,
Síiii uns noms molt fashions, en l'època suposo! :-)
Publica un comentari a l'entrada