La setmana que ve és Sant Jordi –diu la senyoreta. I com sabeu –continua– Sant Jordi mata el drac per salvar la princesa. I aquesta setmana pintarem un dia el drac, un altre Sant Jordi i un altre la princesa i després els penjarem per l’escola. Aquest any ha tocat a la classe dels dofins la decoració de l’escola per Sant Jordi.
Avui pintarem el drac –diu– i reparteix els dibuixos per les taules. Seuen en taules rodones i al mig hi ha pots amb llapis de colors, retoladors i ceres.
La senyoreta no té molt bon dia, ahir va sortir fins tard, ha dormit poc i està cansada. Pensa que amb aquesta activitat els tindrà entretinguts una bona estona i ella es relaxarà una mica llegint. En pocs minuts, la canalla està entretinguda pintant i ella llegint i amb força calma.
No passa gaire estona que la Berta crida –senyoreta ja estic! La senyoreta, bufant perquè li ha durat ben poc la calma, va cap a la taula on seu la Berta, mira el dibuix i diu: –Els gomets no són per a això Berta! I la Berta li contesta –Com que no! Un dia vam anar amb els papes a un parc on hi havia un drac pintat així!
Una nova proposta de Relats conjunts.
dimarts, 20 d’abril del 2010
Relats conjunts: Drac del Parc Güell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
25 comentaris:
I tenia raó, la Berta.
Ben cert que les criatures són imprevisibles i uns artistes nats...bon relat! M'ha agradat!
Una història ben bonica! A mi també m'ha agradat.
Una Berta molt eixerida i creativa. Molt bon relat!
Que passis un bon Sant Jordi!
i és que els nens tenen sortides per tot!!!! segur que li haurà quedat un dibuix ben maco!!!
ais, la mestra, qua haurà de buscar nous entreteniments....
Un relat deliciós Rita! Quina nena més mona, la Berta.
Aquest drac, pobret, no el puc imaginar més que jugant amb la canalla.
és que hi h mestres que van a complir, com molts van a la feina a això a complir...
i l'art, la creativitat no té límits i llavors tots els plans, s'en van en orris...
a vegades millor fer vacances!
salut
jajaja la canalla..., m'encanta!
un petonet maca
De vegades hem de dir allò de maleïda intel·ligència infantil....però la veritat es que son adorables.
Molt ben trobat
Per cert te premi ser el teu seguidor nº 100?
Les Bertes són molt trempades! jajaja , un amigueta de la meva nena també ès una Berta, i uf! tela amb la Berta. Petons Rita
Aquesta Berta té molt de futur!Molt espavilada!
Jajaja, però que bo això dels gomets!!
clar que sí! una xiqueta creativa! :) B7s!
Boníssim :)
Jajajaja m'encanta la Berta!! ;-)))
Bo, tendre, simpàtic!! ;-)
M'has fet riure. Tens ànima de profe cansada per les gresques salvatges.
Aaaix, aquestes mestres que tallen la crativitat dels nens!
M'ha agradat molt!
Jajajaj... Molt graciosa Bertha! És que no es pot sortir de festa i després anar a treballar així... ainsss... Aquesta senyoretaaaa....
Segur que alguna vegada ha passat de debò. El que no se li ocurreixi a les criatures...
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
Veig que a tots us ha seduït la Berta i és que jo en conec una que és una seductora nata i llesta com una centella i suposo que em vaig inspirar en ella quan ho vaig escriure... :-)
Petons a totes i a tots!
La sortida de la Berta ha despertat a la professora més que qualsevol reconstituent per la ressaca!
Amb alumnes tant vius, paga la pena un mal dia.
La Meva Perdició,
Hehehehe ja ho pots ben dir...
Petons!
Imaginació al poder, aquesta Berta arribarà lluny.
Publica un comentari a l'entrada